Resultats de la cerca

Format al conservatori de la Pietà de Nàpols, on més tard fou mestre tota la vida nonagenari, ho fou encara de Bellini Com a operista debutà amb Le nozze contrastate 1754 més tard estrenà La prova reciproca 1789 a Barcelona, el 1790, La donna sensibile 1798, etc

Assolí fama com a operista, especialment amb Chiara di Rosenberg Milà 1831, a Barcelona el 1832, Le nozze di Figaro 1838 i diverses altres en collaboració amb el seu germà Federico Ricci Nàpols 1809 — Conegliano 1877, com Crispino e la comare 1850, de gran èxit al s XIX i que ha estat enregistrada en discs

Format a Pesaro amb Mascagni, es destacà aviat com a operista amb Conchita 1911 i Francesca da Rimini 1914, més o menys vinculades al moviment verista i d’orquestració molt acurada hom parla del simfonisme de Zandonai S'apartà gradualment del verisme amb Giulietta e Romeo 1922, que conté idees cinematogràfiques, com la cavalcada de Romeo, i I cavalieri di Ekebù 1925 Deixà també música orquestral i coral, cançons i peces per a piano

Es formà a Pesaro, Roma i Nàpols amb Paisiello, i debutà com a operista amb I Solitari di Scozia 1815 Aviat mostrà elements romàntics, i assolí èxits a tot Europa, especialment amb La pastorella feudataria 1824 a Barcelona el 1826 i amb Giulietta e Romeo 1825, el darrer acte de la qual sovint substituí el de l’òpera de Bellini del mateix tema fins avançat el s XIX També deixà ballets, cançons i un mètode de cant

Format a Nàpols, esdevingué aviat un operista d’èxit, tant en el camp de l’òpera seriosa L’Olimpiade , 1763 com en el de l’òpera bufa La contadina in corte , 1765 Passà més tard a Londres, on tingué contratemps professionals, i a París 1778, 1782-82, on es trobà immergit en la querella entre gluckistes i piccinistes La seva obra mestra, Edipo a Colono 1786 mostra que s’inclinà més cap a Gluck També deixà música religiosa i instrumental

Format a Venècia, gràcies a LGasmann passà a la cort de Viena, on destacà aviat com a operista Es mostrà seguidor de Gluck Armida, 1771, però també féu òperes bufes, com Don Chisciotte alle nozze di Gamace 1771 o La calamita dei cori 1774, que li donaren fama amb la seva Europa riconosciuta s’inaugurà el Teatro alla Scala de Milà, el 1778, i el 1787 l’òpera Tarare —text de Beaumarchais— féu sensació a París Rival de Mozart, hom arribà a dir que l’havia emmetzinat tema d’una òpera de Rimskij-Korsakov Deixà també música instrumental i religiosa

Des del segle V Tolosa de Llenguadoc fou un centre de litúrgia mossàrab gràcies a la presència visigòtica La música occitana es desenvolupà d’una manera independent i tingué aviat un teòric notable, Otgarius, abat de Sant Ponç, autor del tractat Musica Euchiriadis segle X Occitània desenvolupà una notació pròpia, l’anomenada aquitana Al costat d’una important florida de música religiosa, a la baixa edat mitjana, assolí una importància excepcional la dels trobadors en el camp de la música profana, entre els quals es destaquen Bernat de Ventadorn, Pèire Vidal, Jaufre Rudèl i Folquet de Marsella…

A part la música litúrgica, des de la cristianització, la primera obra musical polonesa coneguda és la cançó guerrera Bogurodzica s XIII El primer autor conegut és Nicolau de Radom, autor d’obres religioses del s XV Els autors següents vincularen la música polonesa a l’Europa occidental, fet que ha estat constant des d’aleshores Hi influïren especialment l’escola francoflamenca i Palestrina A la cort de Segimon III 1587-1632 fou conreada la música policoral veneciana, la qual inicià la profunda influència musical italiana a Polònia Cap al 1625 el romà Marco Scacchi introduí l’òpera a la cort…

De família modestíssima, destacà aviat per la seva aptitud musical i fou enviat a Milà, on es formà amb VLavigna Cap de la banda municipal de Bussetto 1836-39, pogué estrenar l’òpera Oberto, conte di San Bonifacio 1839 amb èxit a la Scala de Milà, però fracassà amb l’òpera còmica Un giorno di regno 1840 fou escrita quan estava a punt de perdre, a causa d’una malaltia, la muller i dos fills Reféu, però, el seu prestigi amb Nabucco 1842, en la qual emprà el tema del captiveri jueu a Babilònia com a allusió a la Itàlia del seu temps, dividida i dominada el públic italià veié en el cèlebre…