Resultats de la cerca
Es mostren 2250 resultats
oposició
Lògica
Relació entre dos conceptes, dos membres, dos aspectes, etc, l’un dels quals és la negació de l’altre o posseeix una qualitat que no pot donar-se simultàniament amb la d’aquest altre.
Així, hom ha distingit tradicionalment entre l' oposició per contradicció la d’ésser i no-ésser, l' oposició per privació la de visió i ceguesa, l' oposició per contrarietat la de virtut i vici i l' oposició relativa la de pare i fill En la lògica aristotèlica l’oposició per contradicció en què no poden ésser veritables o falses alhora ambdues proposicions es dóna entre proposicions del tipus A universal afirmativa i O particular negativa, i entre les de tipus E universal negativa i I particular afirmativa, mentre que l’…
oposició
Astronomia
Situació relativa de dos astres quan són alineats amb la Terra i aquesta és entre tots dos.
Quan dos astres són en oposició, entre les longituds geocèntriques de l’un i de l’altre hi ha una diferència de 180°, i entre les ascensions rectes coordenades astronòmiques hi ha una diferència de 12 h Quan un planeta superior és en oposició amb el Sol, la seva culminació té lloc a mitjanit i, per tant, les condicions d’observació dels planetes són òptimes Els planetes inferiors mai no poden ésser en oposició amb el Sol elongació
oposició
Política
Organització o organitzacions que lluiten contra els qui tenen el poder polític per aconseguir-lo per mitjans pacífics o violents.
En els règims de democràcia parlamentària l’oposició és legal, és a dir, autoritzada per la llei o la constitució, o els costums constitucionals, i àdhuc institucionalitzada, com és el cas de la Gran Bretanya, on l’oposició ve a ésser un contragovern que fins i tot cobra per exercir les seves funcions crítiques Quan l’oposició no compleix els requisits que exigeix la llei és declarada illegal En els sistemes totalitaris de partit únic no és tolerada i es converteix en clandestina i és perseguida en un grau més o menys fort
oposició
Fonètica i fonologia
Lingüística i sociolingüística
Relació existent entre tots els elements homogenis d’un sistema lingüístic (fonemes, formes, funcions, significats, etc) per a constituir un equilibri, i, per tant, per a poder ésser diferenciats.
Entre dos o més fonemes posicionalment commutables dins una llengua donada, la commutabilitat consisteix a examinar si aquests fonemes tenen la capacitat de canviar el significat d’una seqüència en permutar-se dintre contexts idèntics Així, doncs, hom dirà que en català p i m s’oposen per tal com existeixen parelles d’expressions, com ara pa i mà, capa i cama , llop llom , etc, que es distingeixen semànticament a partir de la permutació d’aquells segments En aquest sentit, un fonema és un segment mínim funcional, és a dir, oposable almenys a un altre segment mínim Els factors fonètics que…
oposició
Dret administratiu
Procediment de selecció de funcionaris consistent a fer una sèrie d’exercicis orals o escrits, o orals i escrits, que proven la suficiència dels aspirants a una càtedra, un càrrec oficial, etc, i els classifica per raó de la puntuació obtinguda.
oposició bilateral
Fonètica i fonologia
Oposició fonemàtica entre dos fonemes les característiques comunes dels quals només pertanyen a ells dos en tot el sistema.
Ho és, en català, l’oposició / l /-/ l /, atès que no hi ha cap altre fonema que presenti alhora els trets comuns de consonant, oral, lateral i sonor
oposició significativa
Fonètica i fonologia
Lingüística i sociolingüística
Oposició formada per dos signes de la llengua, els significats dels quals són diferents.
Així, en llatí equus / equīs , dominus / equus En tractar-se de dos signes, resta implícit en la definició que els significants han d’ésser també diferents Algunes de les oposicions significatives són simplement oposicions de vocabulari , mentre que d’altres sómn oposicions gramaticals
oposició privativa
Lingüística i sociolingüística
Oposició en què un dels termes és caracteritzat per la presència d’una marca, i l’altre per l’absència d’aquesta marca; per exemple, l’oposició p/b, en què la marca de sonoritat es troba en b i no en p.
oposició gradual
Fonètica i fonologia
Lingüística i sociolingüística
Oposició fonemàtica en la qual el tret distintiu operant considerat basa la seva facultat diferenciadora en un grau major o menor de la característica fònica que el constitueix.
Així, en català, ho són les oposicions i/ẹ, ẹ/ę, per exemple, si hom considera que llur tret distintiu operant és el grau d’obertura /i/ primer grau, /ẹ/ segon grau o /ę/ tercer grau
oposició extraparlamentària
Política
Oposició contrària al sistema de democràcia parlamentària, o marginada d’aquest, que no participa en les eleccions legislatives, o que, tot i participar-hi, no obté presència al parlament.