Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
televisió per satèl·lit
Mètode de transmissió televisiva en què l’emissora envia el senyal a un satèl·lit de comunicacions que, a través dels transponedors, el rebota vers l’àrea de cobertura geogràfica.
Aquesta modalitat facilita la difusió del senyal televisiu a zones molt àmplies i permet superar les dificultats de transmissió que suposen els accidents orogràfics
escolament
Geografia
Desplaçament de les aigües, en forma concentrada o ramificada.
L’escolament és subterrani , o per filtració, en els terrenys calcaris, o per penetració per les diàclasis quan no es produeix filtració, l’escolament és superficial L’escolament és determinat per factors climàtics, orogràfics, morfològics i biogeogràfics El balanç anual d’escolament és donat per l' índex d’escolament , altura en mm de l’aigua de pluja escolada durant un any, pel coeficient d’escolament , relació entre l’aigua escolada i la caiguda de pluges, i pel dèficit d’escolament , diferència entre l’índex pluviomètric i l’índex d’escolament balanç hídric
míssil Tomahawk
Míssil de creuer subsònic d’abast mitjà.
Amb un abast d’uns 2 500 km, fou dissenyat per General Dynamics a la dècada del 1970 És capaç de volar a molt baixa altura evitant els accidents orogràfics i esquivant la detecció o els mitjans antimíssils Pot disparar-se des d’un submarí submergit, des d’un vaixell o des d’un avió i pot servir per a atacar objectius terrestres o navals en superfície Les llançadores terrestres foren limitades pel tractat de Desarmament Nuclear de Mitjà Abast del 1987 Poden transportar diferents tipus de càrregues convencionals, de fragmentació o nuclear Foren àmpliament utilitzats contra l’Iraq durant la…
el Moixeró
Paisatge del Moixeró
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Pirineus Orientals, al límit entre el Berguedà (Gréixer) i la Baixa Cerdanya (Bellver, Riu de Cerdanya, Urús).
Pel seu caràcter més antic paleozoic i ja format en el plegament hercinià respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís 1760 m alt, continuat per la Tosa d’Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses Forma la divisòria entre les conques del Segre i del Llobregat Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Prat Agre 2017 m alt, el Moixeró 2089 m i el pla del Moixeró 2063 m, les penyes altes del Moixeró 2276 m, el serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2200 m i el coll de Jou 2000 m, on arriben els estreps de…
radarastronomia
Astronomia
Tècnica que hom empra en astronomia i que consisteix essencialment a enviar un senyal de radar de característiques conegudes a un cos celeste i observar les característiques del senyal reflectit.
El 1947 hom pogué dur a terme aquesta reflexió la superfície de la Lluna Les primeres observacions d’un planeta per radar daten del 1958, que des del Lincoln Laboratory del MIT foren enviades ones de radar d’una freqüència de 440 MHz cap a Venus i reflectides cap a la Terra El 1963 hom aconseguí de fer reflectir les ones a la superfície de Mart Aquesta tècnica, però, únicament pot ésser emprada amb els cossos celestes més pròxims a la Terra Gràcies a aquest procediment ha estat possible de determinar els períodes de rotació de Venus i de Mercuri analitzant l’eixamplament Doppler causat per la…
comarca
Geografia
Extensió de territori més reduïda que una regió a la qual donen una certa unitat, entre altres factors, les relacions de veïnatge entre els llocs que la formen, unes certes condicions naturals i la persistència de demarcacions històriques.
La delimitació comarcal pot ésser establerta tenint en compte bé les característiques fisiogràfiques —accentuant la funció dels accidents hidrogràfics i orogràfics o de les característiques geològiques—, bé les demarcacions tradicionals, històriques i jurisdiccionals comarca natural o bé la major afinitat en les activitats socials i econòmiques d’unes poblacions, agrupades en una o en diverses rodalies, i que depenen d’un centre comarcal amb capacitat de serveis la característica essencial d’aquest darrer tipus de demarcació comarcal estructural és la seva aptitud funcional A les terres…
fauna
Fauna de la sabana africana
© Corel Professional Photos
Zoologia
Conjunt d’espècies animals que habiten en un territori determinat, en estat salvatge i perfectament identificades amb el medi ambient que les envolta.
No pertanyen a la fauna d’una regió els animals domèstics i aquells que hi han estat introduïts per l’home en èpoques més o menys llunyanes i que encara no han aconseguit d’integrar-se en els ecosistemes de la regió i en les cadenes alimentàries d’aquests ecosistemes o no han pogut reproduir-se en la regió La fauna d’una regió depèn del clima, de la vegetació, del passat geològic i paleontològic, dels factors fisiogràfics orogràfics, fluvials, etc i dels factors biològics competència, tolerància, poder adaptatiu, etc, a part l’acció determinant humana zoogeografia Considerada la Terra en…
Santa Maria de Martorelles
Santa Maria de Martorelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat als vessants interiors de la Serralada Litoral.
Situació i presentació Situat a l’extrem sud-occidental de la comarca i limita amb els termes de Sant Fost de Campsentelles SW, Martorelles NW, Montornès del Vallès NE, Vallromanes E, Alella SE i Tiana S, els dos últims pertanyents a la comarca del Maresme El seu territori, bàsicament accidentat les terres més baixes són vora el termenal amb Martorelles, s’estén pels vessants interiors de la Serralada Litoral, des del turó d’en Galceran 485 m, també dit d’en Mates que és trifini d’Alella, Tiana i Santa Maria de Martorelles, a migdia, seguint vers el nord per una línia propera a la carena pel…
Ivars de Noguera

Poble d’Ivars de Noguera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi d’Ivars de Noguera tenia una extensió de 14,7 km 2 , abans de l’annexió de part de l’antic terme de Tragó de Noguera, el 1964 D’aleshores ençà, incorporada la part meridional d’aquell terme, la que correspon al poble de Boix, la seva superfície és de 27,14 km 2 L’actual municipi limita al N amb el d’Os de Balaguer, a l’E i S amb Algerri, i a l’W amb Alfarràs i amb les terres aragoneses de Castellonroi i Valldellou Llitera El terme d’Ivars és situat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, el curs de la qual fa de termenal a ponent Una llenca del terme de…
Sant Vicenç de Castellet
Sant Vicenç de Castellet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la vall del Llobregat, poc després de la confluència d’aquest amb el Cardener fins poc abans del congost de Castellbell.
Situació i presentació Limita al N i l’E amb Mura, al SE amb Rellinars Vallès Occidental, al S amb Castellbell i el Vilar, l’enclavament de Monistrol de Montserrat i Marganell i a l’W amb Castellgalí i Manresa El topònim del municipi conté l’esment explícit de la vella parròquia de Sant Vicenç, nucli original de la població, existent almenys des del segle XII, i del petit castell sota l’empara i domini del qual visqué durant llargs segles Les terres del municipi formen una conca d’erosió, que limita al N amb els relleus tabulars de Castellgalí i Cirerencs, que s’allarguen fins al Confon, o…