Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
fosforilació oxidativa
Bioquímica
Fosforilació de l’ADP que té lloc en les cèl·lules conjuntament amb el transport d’electrons i que representa un mecanisme de conservació de l’energia produïda en la respiració cel·lular.
El transport d’electrons des del NADH fins a l’oxigen molecular va acompanyat d’una forta disminució, fraccionada, d’energia lliure ΔG°'= —52,7 kcal Tres dels passos d’aquest procés produeixen una disminució d’energia lliure suficient per a la fosforilació de l’ADP, de manera que són sintetitzades tres molècules d’ATP 3 ATP + 3 fosfat →3 ATP + 3H 2 O ΔG°’ = 3 x 7,3 = 21,9 kcal Un 40% de l’energia lliure de l’oxidació del NADH és emmagatzemat, com a energia química, en forma d’ATP
cicle de les pentoses
Cicle de les pentoses
©
Bioquímica
Via oxidativa, possible en animals i vegetals, anomenada també cicle de la pentosa-fosfat, que permet d’obtenir energia a partir de la glucosa, amb despesa d’oxigen, mitjançant dues deshidrogenacions i una descarboxilació, que condueix a la formació de ribulosa-5-fosfat.
L’hidrogen arrencat redueix el NADP, que passa a NADPH 2 La ribulosa-5-fosfat dóna, per isomerització, xilulosa-5-fosfat i ribosa-5-fosfat, que s’interaccionen en una sèrie d’equilibris fins a regenerar glucosa-6-fosfat, amb la qual torna a començar el cicle L’oxidació d’una molècula de glucosa exigeix sis voltes del cicle, i forma 12 molècules de NADH 2 que, si continua oxidant-se fins a donar aigua i NADP cadena dels citocroms , condueix a la síntesi de 36 molècules d’ATP, rendiment gairebé tan eficient com el del cicle de Krebs Bé que aquest darrer és més flexible en cas de manca d’…
àcid opiànic
Química
Sòlid cristal·lí, de tast amarg, que es fon a 150°C.
Hom l’obté per degradació oxidativa de la narcotina
sulfà
Química
Denominació genèrica dels composts derivats formalment dels sulfans per substitució d’un àtom d’hidrogen, o de tots dos, per restes hidrocarbonades o agrupaments funcionals (-OH, -OR, -NR2, -COOH, -SO3H, etc).
Els elements més senzills de la sèrie R-S-S-R són els més ben coneguts i deriven dels tiols per dimerització oxidativa
àcid pelargònic
Química
Àcid monocarboxílic saturat.
És un oli incolor d’olor característica, que bull a 256° És insoluble en l’aigua i soluble en els dissolvents orgànics Hom l’obté per oxidació de l’alcohol nonílic o mitjançant l'ozonòlisi oxidativa de l’àcid oleic És emprat en síntesi orgànica, laques i plàstics, aromatitzants i en la indústria farmacèutica
deshidratasa
Bioquímica
Nom usual d’alguns enzims del grup de les hidrolases.
La carbonatodeshidratasa o anhidrasa carbònica catalitza reversiblement la hidratació i deshidratació del diòxid de carboni Intervé en la regulació del pH de la sang i en processos de bescanvi gasós a nivell pulmonar Les deshidratases d’aminoàcids, com la L-serina, la treonina i altres, catalitzen la deshidratació d’aquests aminoàcids, acompanyada d’alliberament d’amoníac, per desaminació no oxidativa Aquests enzims depenen del fosfat de piridoxal com a coenzim
àcid glutàmic
Bioquímica
Aminoàcid no essencial, de molta importància biològica.
Pertany a la sèrie L i és dextrogir L+ Es troba a la natura, sovint combinat amb els polipèptids o les proteïnes, i el gluten en conté més d’un 20% L’àcid glutàmic participa en la ureogènesi, és un precursor d’aminoàcids i entra en la constitució del glutatió i de l’àcid fòlic, però la seva importància està en les reaccions de transaminació i de desaminació oxidativa, en les quals intervé Hom l’obté per fermentació o per síntesi És molt emprat en el guariment de malalties nervioses i d’estats depressius
assaig a la perla
Química
Tipus d’assaig per via seca basat en el fet que determinades substàncies foses en l’extrem d’un fil de platí formen perles que prenen diferents colors segons la natura del catió a analitzar, que s’hi afegeix en petita quantitat, i segons el caràcter oxidant o reductor de la flama emprada.
Les perles poden ésser de tipus àcid o bàsic Les àcides són obtingudes amb bòrax i sal de fòsfor Les perles de bòrax tenen la propietat de formar metaborats volàtils per reacció amb molts òxids metàllics, i originen coloracions de flama característiques de cadascun d’ells, segons la reacció Na 2 B 4 O 7 + MO →MBO 2 2 + 2NaBO 2 Les perles de sal de fòsfor es basen en la reacció NaPO 3 + MO majoria dels metalls de transició Entre les perles bàsiques, les més emprades són les de carbonat sòdic o potàssic, i llur utilitat està especialment en la identificació del crom, del manganès i del vanadi…
deshidrogenasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims que catalitzen reaccions d’oxidoreducció amb transferència d’àtoms d’hidrogen.
Hom les classifica en la classe de les oxidoreductases Moltes deshidrogenases depenen específicament del dinucleòtid NAD o del NADP, els quals actuen com a coenzims donadors o acceptors dels àtoms d’hidrogen i dels electrons, segons la reacció reversible Les deshidrogenases que depenen del NAD participen especialment en processos de degradació oxidativa, com les fermentacions i la respiració cellular aeròbia Les que depenen del NADP participen especialment en la transferència d’electrons des dels substrats fins a les reaccions de biosíntesi Unes altres, anomenades flavina-…
radical lliure
Bioquímica
Molècula altament reactiva i inestable pel fet de tenir, com a mínim, un electró desaparellat, que és susceptible de crear enllaços amb altres àtoms o molècules per tal d’aconseguir l’estabilitat electroquímica.
Els radicals lliures es poden formar a l’atmosfera o en els organismes vius en el procés de respiració per la presència d’oxigen i per a la defensa enfront de bacteris i virus A l’organisme, els radicals lliures poden alterar diferents molècules i estructures, com per exemple proteïnes, lípids, membranes cellulars i el material genètic de les cèllules Aquests canvis provoquen la disminució de la seva funcionalitat i augmenten el risc de patir determinats trastorns, com alguns tipus de càncer o alteracions en els processos immunològics de defensa de l’organisme humà Alguns dels símptomes…