Resultats de la cerca

Recollí materials per a dues obres monumentals pòstumes Historiae plantarum 1619 i Historia universalis plantarum 1650-51

Molt vinculat als enciclopedistes, el seu llibre De l’esprit 1758 fou cremat públicament i prohibit Materialista i sensualista, fonamentà la moral en l’interès social Fou un dels precursors ideològics de la Revolució Francesa Entre les seves obres pòstumes cal esmentar De l’homme, de ses facultés intellectuelles et de son éducation 1772

El 1787 arribà a París procedent de Tolosa Le Philinte de Molière ou la Suite du Misanthrope 1790 el féu famós La seva activitat política amb Danton el portà a la guillotina Publicacions pòstumes seves foren una Correspondence amoureuse , un fragment de Biographie , la comèdia Les précepteurs , unes Oeuvres Mêlées , que comprenen sàtires, contes, etc, i la cèlebre cançó Il pleut, il pleut, bergère

Es distingí pels seus estudis sobre lògica i semiòtica, en els quals coincideix parcialment amb NChomsky en considerar que és possible de formular una teoria dels llenguatges naturals Elaborà també una semàntica d’algunes expressions de la lògica formal, com ara les que fan referència al concepte de necessitat Entre els seus estudis destaquen Contributions to the Axiomatic Foundations of Set Theory 1957, Logical Necessity, Physical Necessity, Ethics and Quantifiers 1960, Pragmatics 1968, i les recopilacions pòstumes dels seus articles en els volums Formal Philosophy 1974 i…

D’una gran producció, incloïa nombroses colleccions de temes molt variats —literatura clàssica i moderna, aventures, llibres per a la dona—, però cal destacar la de sociologia i filosofia Proudhon, Schopenhauer, la de grans obres entre altres, la Novísima geografía universal ,de Reclus, i Historia social de la revolución francesa , de Jean Jaurès i les Obras completas del mateix Blasco, en edició econòmica i de luxe Féu uns tiratges molt grans i a preus populars —amb aquest fi recorregué a la impressió per estereotípia— A la mort de Blasco 1928, l’empresa continuà funcionant, però no publicà…

Predicador a Berlín 1796-1802 i des del 1809, s’hi relacionà amb el grup romàntic i especialment amb F Schlegel Professor a Halle 1803-07 i a Berlín, és considerat com el teòleg del Romanticisme alemany, tant per la seva obra Der christliche Glaube nach den Grundsätzen der evangelischen Kirche ‘La fe cristiana segons els principis de l’Església evangèlica’, 1821-22, d’una gran influència sobre la moderna teologia protestant, com per la seva interpretació del fet religiós, palesa a Über die Religion ‘Sobre la religió’, 1799 i Monologen ‘Monòlegs’, 1800, on denuncià el racionalisme com a…

Començà la seva trajectòria l’any 1947 com a humorista en el diari “Madrid”, en què publicà un acudit cada dia fins el 1971, i en la revista satírica “La Codorniz”' L’any 1972 fundà el setmanari d’humor “Hermano Lobo”, del qual també esdevingué director, i collaborà a més en altres publicacions És autor de nombrosos llibres, entre els quals destaquen El manzano de tres patas 1956, El rabioso dolor y otros bienes de consumo 1971, Todos somos de derechas 1973, Que viva España manque pierda 1974, Una autobiografía 1973, El libro de cabecera 1975, Yo fui feliz en la guerra 1986, La enfermedad es…

Exercí un gran paper tant en l’aspecte literari i gramatical com en el camp de les innovacions tipogràfiques al tombant del s XIX a través de la “Collecció de prosistes catalans”, de la “Collecció d’obres pòstumes” de Verdaguer, de volums solts, i, sobretot, a partir del 1903, a través de la “Biblioteca Popular de L’Avenç”, una de les primeres colleccions de butxaca del país, que tragué fins a 152 volums L’editorial publicà, entre d’altres, la majoria dels llibres de Maragall, els primers llibres de Rusiñol, l' Ensayo de gramática del catalán moderno , de Pompeu Fabra,…

Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona Fou director del Balneari Roqueta, de Tona 1922-1931 Publicà Nobiliari general català de llinatges 1923-30, Heràldica de la catedral de Barcelona 1929 i Notícia crítica del gran priorat de Jerusalem a Catalunya 1931, obra de la qual hom féu només cinc exemplars manuscrits Collaborà en l’obra del seu pare Ensenyes nacionals de Catalunya 1936 i la publicà Residí a Buenos Aires des del 1936, on durant molts anys treballà a la CHADE També s’ocupà de la restauració de la Biblioteca Nacional i continuà el seu treball d’investigació erudita…

Estudià enginyeria a Berlín, però, interessat per la lògica i els fonaments de la matemàtica, es traslladà a les universitats de Manchester i Cambridge, on fou deixeble de BRussell La seva obra més important, el Tractatus logico-philosophicus 1922, escrita, durant la Primera Guerra Mundial, en forma aforística i que tingué una gran repercussió, especialment en l’anomenat cercle de Viena , examina els problemes filosòfics com a problemes del llenguatge, considera aquest com una figura o model dels fets “els límits del llenguatge són els límits del meu univers” i és susceptible d’ésser resumit…