Resultats de la cerca
Es mostren 140 resultats
papilionàcies
Botànica
Família de lleguminoses constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles típicament compostes i estipulades, de flors de corol·la papilionàcia, generalment agrupades en raïm, i de fruits en llegum.
Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela Afzelia sp afzélia Amorpha fruticosa amorfa Anagyris foetida…
papilionaci | papilionàcia
Botànica
Dit de la corol·la dialipètala, zigomorfa, pentàmera i de perfloració vexil·lar, que consta d’un pètal posterior gros, o estendard, de dos pètals laterals, o ales, i de dos pètals inferiors o interns, els quals són concrescents o connivents i formen la carena.
La corolla papilionàcia és característica de les papilionàcies
campilòtrop | campilòtropa
Botànica
Dit del primordi seminal més o menys corbat, de manera que el micròpil s’acosta a la calaza, però no arriba a la posició dels primordis anàtrops.
N'hi ha molts exemples entre les papilionàcies
lleguminoses
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales que consta d’unes 12 000 espècies d’herbes, arbusts i arbres, amb fulles normalment compostes, amb flors generalment pentàmeres i sovint zigomorfes i amb fruits típicament en llegum.
Comprèn les famílies de les cesalpiniàcies, de les mimosàcies i de les papilionàcies
agrobacteri
Biologia
Gènere de bacteris del sòl en forma de bacil, gramnegatius, de l’ordre dels eubacterials; tenen un cicle biològic semblant al de rizobi
, però no fixen nitrogen lliure.
Algunes espècies A tumefaciens poden parasitar les arrels de les papilionàcies, de les mimosàcies, i àdhuc, bé que poc correntment, de les cesalpiniàcies
acàcia
Acàcia (A. senegal), a Kenya
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres i arbusts, de la família de les mimosàcies, de fulles generalment compostes, flors agrupades en glomèruls, i fruits en llegum.
Moltes espècies tenen espines, dins les quals, en alguns casos p ex A cornigera , viuen formigues en consorci Les acàcies, difoses per les terres calentes de tot el món, són especialment abundants a la sabana d’Àfrica i d’Austràlia, i a moltes illes polinèsiques Nombroses espècies d’acàcies cultivades o silvestres forneixen productes industrials importants L’ A senegal , l’ A verek i altres espècies veïnes d’Àfrica i d’Aràbia donen les diverses varietats de goma aràbiga L’escorça de l’ A nilotica escorça de “babul” és emprada a les adoberies de l’Índia i els seus llegums i els d’espècies…
Hermann Helriegel
Biologia
Agronomia
Biòleg i agrònom alemany.
Descobrí ensems amb Wilfarth que les papilionàcies fixen el nitrogen atmosfèric mercès als nòduls de les seves arrels i demostrà la proporcionalitat entre nodulació i fixació de nitrogen
cauliflòria
Botànica
Fenomen consistent en la naixença de les flors, i consegüentment dels fruits, sobre el tronc o en branques velles.
És freqüent a les selves intertropicals i afecta principalment les famílies de les moràcies, anonàcies, papilionàcies i esterculiàcies, i moltes plantes tropicals conreades cacau, xirimoier, arbre del pa Als Països Catalans, hom pot observar-la en el garrofer i en l’arbre de l’amor
Martinus Willem Beijerinck
Biologia
Microbiòleg holandès.
Professor del politècnic de Delft, fou un dels primers a iniciar i desenvolupar la tècnica dels cultius d’enriquiment , que aplicà a l’estudi dels bacteris del sòl i de les rizobiàcies de les arrels de les papilionàcies, que ell fou el primer a aïllar i cultivar 1888 Igualment, fou un dels primers a estudiar els virus el terme virus fou creat per ell
albumen
Biologia
Teixit nutrici de les llavors que acompanya l’embrió i representa la seva reserva d’aliments.
Pot ésser un teixit triploide derivat del sac embrional endosperma secundari, que és el cas més corrent, un teixit diploide derivat de la nucella perisperma, que és el cas de les cariofillàcies, o totes dues coses alhora, com en les piperàcies En qualsevol cas, però, no ha d’ésser confós amb les reserves alimentàries acumulades en el mateix embrió, com en el cas dels cotilèdons de les papilionàcies mongetes, faves, etc