Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Tantum ergo
Cristianisme
Nom d’un cant utilitzat en la litúrgia llatina en les benediccions i processons amb el Santíssim.
És format de les dues darreres estrofes la penúltima comença amb les paraules Tantum ergo de l’himne Pange lingua , compost per Tomàs d’Aquino
Eugenio Florit
Literatura
Poeta cubà d’ascendència espanyola.
El 1940 s’installà als EUA on exercí com a professor de literatura La seva poesia és influïda per la de Juan Ramón Jiménez i entre la seva obra es destaca 32 poemes breves 1927, Trópico 1930, Cuatro poemas 1940, Antología poética 1956, Antología penúltima 1970, etc Compilà diverses antologies Cien de las mejores poesías españolas 1965, La poesía hispanoamericana desde el modernismo 1968, etc El 1992 publicà la seva darrera obra Hasta luego
Eduardo Mallea
Literatura
Novel·lista argentí.
Començà amb un recull de relats, Cuentos para una inglesa desesperada 1926, i continuà amb les novelles Nocturno europeo 1934, Historia de una pasión argentina 1935 i Fiesta en noviembre 1938, on inicià la tècnica del diàleg en contrapunt i la multiplicitat de personatges Amb La bahía del silencio 1940 inaugurà pràcticament la novella ciutadana, fins aleshores desconeguda en la tradició literària llatinoamericana D’altres obres destacables són Todo verdor perecerá 1941, Las águilas 1943, Chaves 1953, Simbad 1957, El resentimiento 1966, La barca de hielo 1967, relats, i La penúltima…
miür
Literatura
Hexàmetre dactílic que té irregularment curta la seva penúltima síl·laba.
accent circumflex
Gramàtica
Accent gràfic consistent en un traç angular situat damunt una vocal amb el vèrtex dirigit cap amunt (^).
En grec prenia també la forma ´` i era aplicat a les vocals de les síllabes última o penúltima per indicar un accent melòdic descendent En francès serveix per a indicar particularitats fonètiques, etimològiques, morfològiques, o bé per a distingir determinats homònins És emprat també en serbocroat i en eslovè En català fou emprat pel menorquí Antoni Febrer i Cardona al començament del segle XIX per a indicar la vocal neutra després ha estat usat fins a ben entrat el segle XX per a indicar una contracció prô , cân , però l’ortografia catalana moderna n'ha prescindit totalment
torre Luengo

Aspecte de la torre Luengo
© Carolina Latorre Canet
Torre
Torre situada a uns 2 km d’Alginet (Ribera Alta) que centra una antiga gran masia de la partida de l'Horteta.
Construïda a la segona meitat del segle XIX, aquesta obra civil comparteix estil amb altres obres coetànies de l'alta burgesia valenciana Té set plantes, amb una habitació cadascuna La torre acaba en una terrassa plana on hi ha una estructura metàllica que conté una campana Les finestres són de maó, i d'arc escarser a les cares S i E, i en totes les cares dels dos últims cossos Algunes tenen reixes de ferro forjat, i les de la penúltima planta tenen un balcó Exempta, hi ha la masia del segle XVIII, amb capella El 1861 consta com a propietat de Juan Baltasar Luengo, que va…
Escola de Randa
Estudi lul·lià.
Fundat, segons alguns escriptors, pel mateix Ramon Llull poc abans de la seva mort, durant la penúltima estada seva a Mallorca, en una cella contigua al santuari de la Mare de Déu de Randa posteriorment dit de Cura , al cim del puig de Randa , després del fracàs de la fundació de Miramar En fou director durant molts anys el mestre Guillem de Vilanova i tingué cura de l’ensenyament de gramàtica Guillem Pagès, però aquesta fundació dugué, igualment, una vida lànguida, excepte els anys que Joan Llobet hi ensenyà 1449-60 El 1478, Beatriu de Pinós intentà, infructuosament, de deixar…