Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
penitència
Cristianisme
Una de les parts del sagrament de la penitència consistent en la pena imposada al penitent com a satisfacció dels pecats comesos.
Reminiscència de la penitència pública, ha quedat reduïda normalment a la recitació d’algunes pregàries
penitència
Cristianisme
Pràctica religiosa encaminada a desfer la situació en què es troba un individu o una col·lectivitat com a conseqüència d’un pecat ablució expiació mortificació
.
En el llenguatge cristià, el mot en grec metánoia , que en el Nou Testament significa la conversió o canvi radical del cor s’aplica a tot el conjunt d’actes interiors i exteriors a través dels quals una persona abandona l’estat de pecat, en tant que aquest comporta la destrucció de l’amor a Déu i als germans Al començament significà, sobretot, el baptisme, bé que aviat indicà un sagrament especial, destinat a significar i produir el perdó del pecat per part de Déu i la reconciliació del pecador penedit amb l’Església La manera concreta de celebrar-lo ha variat moltíssim al llarg dels segles…
penitència
Dret canònic
Conjunt de pràctiques que l’Església imposa als fidels en general en determinades ocasions (dejuni, abstinència).
penitència
Història
Càstig públic que imposava el tribunal de la inquisició a alguns reus.
la Penitència
Monestir
Monestir (Sant Joan de la Penitència) de monges clarisses, fundat a la ciutat d’Oriola (Baix Segura) el 1490, del qual pren el nom un carrer i un barri.
Fou bastit en diferents i llargues etapes L’església fou acabada el 1752 i el convent el 1772 Conserva obres de Salzillo
hàbit de penitència
Història
Vestit distintiu dels reus de la inquisició, adoptat després pels penitents de les processons.
tribunal de la penitència
Cristianisme
Sagrament de la penitència o confessió i lloc on és administrat.
flagel·lant
Cristianisme
Adepte als moviments religiosos o a les confraternitats que practicaven la flagel·lació com a mitjà de mortificació o de penitència; deixuplinant.
Hi hagué grups de flagellants a la baixa edat mitjana, sobretot entre els moviments joaquimistes o apocalíptics A Catalunya, al s XIII, practicaven la flagellació normativa els frares de la penitència de Jesucrist o frares del sac de Barcelona i de Perpinyà, refosos aviat en el moviment augustinià L’Església condemnà els moviments de flagellants originats en la Pesta Negra del 1348 A la fi del s XIV encara hi hagué condemnes de flagellants a Aragó, a Turíngia i a la Baixa Saxònia Aquest costum es conservà en algunes processons de setmana santa fins a èpoques modernes
confessor
confessor celebrant el sagrament de la penitència, segons una xilografia valenciana del 1512
© Fototeca.cat
Cristianisme
Sacerdot que escolta les confessions d’altri i té facultat per a donar l’absolució.