Resultats de la cerca

Conegut amb el pseudònim de Peresejó Fill d’un alcoià i d’una elxana, a pocs mesos anà a viure a la ciutat del seu pare, on obtingué de l’ajuntament una beca per a fer estudis d’art a Madrid i a València Deixeble de Coullaut Valera, visqué una etapa de formació a París, on conegué l’obra de Rodin, que l’entusiasmà De mentalitat eminentment clàssica grega, les seves obres principals són Eneas i Anquises, Leda i Júpiter, La mort de l’heroi, Avant, L’esclau i Eurítmia Guanyà medalla d’or a l’Exposición Nacional de Madrid 1950 Fou medallista de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre…

Emigrà a Palestina 1934 i l’any 1947 s’afilià al moviment sionista de joves, Haganah D’ençà de la creació de l’Estat d’Israel 1948 ocupà diversos ministeris, en especial el de defensa Membre del socialista Mapai, el 1965 seguí David Ben Gurion  al partit Rafi fundat per aquest El 1968 ingressà al Partit Laborista d’Israel   — format per la fusió del Mapai, el Rafi i l’Ahdut ha'Avoda — , el qual presidí en 1977-92 Primer ministre abril-juny del 1977 i líder de l’oposició durant l’etapa de govern del Likud  1977-84, en 1984-86 presidí un govern d’unitat nacional laborista-Likud Després de la…

Autor d’obres i de traduccions de caràcter religiós La més important de les seves versions és la de la Imitació de Crist , impresa per primera vegada a Barcelona el 1482 és dedicada a Isabel de Villena, abadessa del monestir de la Trinitat de València A la rúbrica inicial consta que la versió fou feta “de llatí en valenciana prosa”, expressió que hom troba repetida a la lletra proemial de la Vida de Santa Caterina de Sena València, 1499 aquestes afirmacions, així com altres de semblants de Joan Roís de Corella i de Bernadí de Vallmanya, han fet suposar a una part de la crítica moderna que l’…

Era d’una família de l’oligarquia colonial de Cuba que el 1868 passà a Barcelona la seva mare, de parla castellana, era vídua del governador de Matanzas, Soliñas, i el seu pare, senyor de Lloselles, era d’una família catalana prepotent ja a Cuba a la fi del s XVIII Estudià a la Universitat de Barcelona Amb Ll López-Oms fundà 1882 la revista bilingüe La Gaviota d’Arenys de Mar i publicà els primers versos a Adolescencia 1882 Director de L’Avenç 1883-84, despolititzà la revista i la convertí en prestigiós portaveu del que ell anomenà, per primer cop 1884, Modernisme , com una adhesió a la…

Afectat per l’expulsió dels jueus de França, el 1396, visqué algun temps a Catalunya Sembla que el primer diccionari hebreu-romànic que aparegué imprès en italià a Nàpols el 1488 amb el títol Maqre Dardeqe és una adaptació del que aquest autor compongué en català

Notari, exercí diversos oficis conseller, membre del tribunal d’examen de notaris, majoral del collegi, guardià del vi 1490, procurador de miserables 1512 Participà en la justa poètica valenciana del 1474 Obres e trobes amb cinc octaves amb tornada de quatre versos, en català

Es graduà en teologia a València i després passà a la cort Publicà diverses obres, en general inacabades, com El filósofo arrepentido 1789, Cathechismus Romanus 1798, El censor de la historia de España 1802, contra les històries de Masdeu, Flores, Morales, Garivay, Ocampo i Mariana, El Anti-Quijote 1805, una Descripción de las dos batallas del Bruch i un Elogio de los ampurdaneses , publicats a Manresa el 1809

El 1767 féu decoracions pictòriques per a la parròquia de Santa Maria d’Alcoi, on pintà a les petxines els quatre evangelistes, així com els patrons de la vila El 1773 fou creat acadèmic de mèrit de Sant Carles Era pintor al fresc i a l’oli A València deixà obres a la capella de la Comunió de l’església de Sant Nicolau, i a la de Sant Martí

Entrà a la marina mercant el 1750 i durant onze anys serví a la carrera de les Filipines Féu alguns viatges a Canton El 1769 participà en l’expedició de Gaspar de Portolà fou el primer d’arribar a l’emplaçament de l’actual San Diego Califòrnia, on fundà un establiment El 1774 li fou confiat el comandament d’una expedició a les costes septentrionals de l’Amèrica del Nord, com a fase prèvia d’una colonització que evités l’establiment dels russos en aquell litoral Partí amb la fragata Santiago en la qual duia els missioners Joan Crespí i Tomàs de la Penya i arribà fins als 55° N de latitud De…