Resultats de la cerca
Es mostren 1055 resultats
jeroglífic | jeroglífica
La pedra de Rosseta, inscrita amb tres texts, jeroglífic, demòtic i grec, permeté a l’egiptòleg francès Jean-François Champollion, juntament amb altres documents, desxifrar l’escriptura jeroglífica
© E. Molner
Escriptura i paleografia
Dit d’un dels tres tipus d’escriptura emprats a l’Egipte antic.
En sentit lat, hom l’aplica també a l’escriptura jeroglífica meroítica, a la jeroglífica hittita, a la pseudojeroglífica de Biblos i a la maia Pel que fa a l’egípcia, estigué en ús des del ~3100 aC fins al 394 dC Durant la major part d’aquest període, fou utilitzada en diversos llocs temples, tombes, esteles, obeliscs, etc, però en època ptolemaica a partir del 332 aC, la seva àrea havia quedat restringida, bàsicament, als monuments i, sobretot, als temples d’ací el terme grec “hieroglífica” o “caràcters sagrats” en egipci, “escriptura de les paraules divines” o “escriptura de la Casa de Vida…
batalla de Fisterra
Història
Militar
Combat naval que tingué lloc prop del cap Fisterra (22 de juliol de 1805) entre l’esquadra francoespanyola, comandada per Villeneuve i Gravina, i la britànica, comandada per Calder.
La derrota dels francoespanyols no permeté la projectada invasió de la Gran Bretanya
batalla de Gembloux
Història
Militar
Conflicte armat entre les forces castellanes de Joan d’Àustria i les dels estats generals dels Països Baixos que tingué lloc a Gembloux el 31 de gener de 1578.
La victòria castellana permeté a Joan d’Àustria d’ocupar Brusselles i de reinstallar-se als Estats del Sud
Early Bird
Primer satèl·lit de comunicacions geoestàtic llançat per Intelsat.
És anomenat també Intelsat I Permeté d’establir 240 circuits telefònics i de televisió entre Europa i Amèrica del Nord
batalla de Tetuan
La batalla de Tetuan, de Marià Fortuny i Marsal
© Fototeca.cat
Història
Militar
Combat disputat prop de Tetuan el 4 de febrer de 1860 entre l’exèrcit expedicionari espanyol, comandat pel general Leopoldo O’Donnell, i les tropes marroquines, durant la guerra d’Àfrica
.
La victòria espanyola, a la qual contribuí el general Joan Prim i els seus voluntaris catalans, permeté l’ocupació de la ciutat
esfera armil·lar zodiacal
Astronomia
Aparell astronòmic format per dos o més cercles i constituït com una forma perfeccionada de l’armil·la
.
Permeté l’observació d’estels i planetes, i fins i tot les diferències de longitud i latitud celestes entre els planetes i els estels
Alèsia
Ciutat
Ciutat fortificada dels gals, al turó d’Auxois (Les Laumes, Borgonya), darrer punt de resistència de les tropes de Vercingètorix davant Juli Cèsar.
La caiguda d’Alèsia, l’any 51 aC, permeté als romans el domini de les Gàllies El lloc fou identificat i excavat al segle XIX
Aleksandr Mikhailovič Butlerov
Química
Químic rus, deixeble de Charles Wurtz, professor de química orgànica a Kazan’.
Definí el concepte de l’estructura química, el qual permeté d’arribar al concepte d’isomeria L’aplicació d’aquests principis el portà a descobrir els alcohols terciaris
Alexandre VII
Cristianisme
Papa (1665-67; Fabio Chigi).
Gran restaurador de Roma, féu acabar la construcció de la columnata de Bernini i de l’altar de la Confessió Intervingué en la jansenisme i permeté alguns dels anomenats qüestió dels ritus xinesos i malabars
Arnau I de Comenges
Història
Comte de Comenges (942-957).
Pel seu matrimoni amb Arsenda I, comtessa de Carcassona i de Rasès 934-957, uní aquests extensos comtats i permeté que llur neta, la comtessa Ermessenda de Barcelona, en traspassés els drets al casal barceloní