Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
la Guàrdia Pilosa

L’església de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa, al terme de Pujalt (Anoia)
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi de Pujalt (Anoia), a l’extrem oriental del municipi.
L’església parroquial és dedicada a sant Jaume Formava municipi independent a mitjan s XIX
cercopitec
Zoologia
Gènere de primats catarrins cinocèfals de la família dels cercopitècids, de 35 a 70 cm de longitud, amb les extremitats posteriors una mica més llargues que les anteriors.
La cua és llarga, i les callositats isquiàtiques, petites i separades per una zona pilosa Son frugívors i menen una vida arborícola Viuen en grups familiars poc nombrosos, i s’estenen per tot el continent africà
múrids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
Són de dimensions mitjanes o petites i tenen el musell punxegut, el llavi superior enfonsat, els arcs zigomàtics petits, ampolles timpàniques poc desenvolupades excepte en els gerbillins i la cua poc pilosa i generalment llarga i escatosa La fórmula dentària sol presentar tres molars a cada mandíbula, les superiors amb tres fileres longitudinals de tubercles o bé amb els tubercles separats per làmines longitudinals Després dels cricètids, és la família de mamífers en plena expansió evolutiva amb un major nombre de representants, i inclou gairebé 500 espècies, repartides en 99…
berbena
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies o poc lignificades, de la família de les verbenàcies, de fulles oposades i flors de coloracions diverses, procedents sobretot d’Amèrica.
Moltes espècies són conreades en jardineria, especialment les culti-vars híbrides, i les berbenes híbrides , de fulles ovalades i flors d’1 cm de diàmetre, molt oloroses, monocromes o bigarrades La berbena per excellència V officinalis és una planta herbàcia perenne, de tija quadrangular, pilosa, de 60 a 80 cm d’alçada, fulles de contorn oblong triangular, molt dividides, i flors petites, liloses, lleugerament bilabiades, agrupades en llargues espigues terminals Es fa en herbassars ruderals i vores de camins una mica humides Conté un glucòsid, la verbenalina, i hom en fa, per…
anemone
Anemone coronària
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les ranunculàcies, de flors apètales i sèpals petaloides de diversos colors (vermell, rosa, violaci, blanc) segons l’espècie, i un involucre de bràctees, i fulles totes radicals.
Hi ha espècies espontànies, sobretot a muntanya, com l’anemone alpina, el buixol o l’herba fetgera d’altres, com l’anemone del Japó i l’anemone coronària, són cultivades en massissos i tests, i emprades en la decoració d’interiors, per llur aspecte vistent i fàcil conreu volen llocs amb sol i ombra, i terra fresca L’ anemone alpina o viola blanca Anemone alpina té la tija pilosa, fulles grans i dividides en segments estrets i flors blanques o grogues, solitàries Viu als prats alpins de l’alta muntanya d’Europa i d’Amèrica del Nord És freqüent als Pirineus L’ anemone coronària o…
Sant Iscle de Bages
Església de Sant Iscle de Bages
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Fruitós de Bages (Bages), a l’extrem NW del terme, en terreny pla recorregut per la séquia de Manresa.
L’església, el mas i altres cases de Sant Iscle formen un petit nucli, a l’extrem NW del terme de Sant Fruitós, entre la carretera i la via del tren de Manresa a Santpedor, a tocar de l’urbanitzacio de la Pineda de Bages L’església de Sant Iscle de Bages, parròquia extingida, és documentada l’any 937 Antiga filial de la Seu manresana, fou unida a la de Viladordis el 1762 i convertida, al segle XIX, en tinença o ajuda a Santpedor El temple és una construcció romànica, amb les característiques del segle XII i un curiós campanar amb vestigis més antics Dedicat als màrtirs cordovesos sant Iscle i…
carrasca

Carrasca
© Carolina Latorre Canet
Botànica
Alzina de fulla curta i pilosa, grisenca, sovint de glans dolces.
És pròpia de la península Ibèrica i de l’Àfrica mediterrània
llengua

Esquema de la cara superior de la llengua
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan musculós dels vertebrats, revestit d’un epiteli sensorial i situat a la cavitat bucal, entre els arcs dentaris; té les estructures del gust i realitza funcions importants en la deglució dels aliments, la succió i la masticació dels aliments i en l’articulació dels sons.
En els peixos, la llengua no és homòloga a la dels altres vertebrats té solament caràcter sensorial En els ciclòstoms és eriçada de denticles i actua com una llima En els altres vertebrats, la llengua, a part el seu caràcter d’òrgan del gust, és essencial per a menjar l’aliment quan és a la boca, i en els mamífers té també un paper important en la degulació En molts casos amfibis anurs, ocells, rèptils i mamífers sense dents, etc la llengua esdevé un òrgan de captura de l’aliment En els ofidis és bífida, i també és en relació amb l’olfacció, puix que a cadascuna de les puntes hi ha receptors…
castell de Castellar
Castell
Edifici històric del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages).
Habitat fins fa pocs anys, és una gran construcció amb caires rectangulars i altres d’arrodonits per a adaptar-se a les roques que li fan de suport i als murs de carreu d’època romànica que fan de basament a la ferrenya construcció, renovada en part al segle XVII i en èpoques més tardanes Consta de dos pisos, amb finestres grans i rectangulars al primer, que li donen l’aspecte d’una gran masia El castell forma un conjunt monumental amb l'església parroquia de Sant Miquel de Castellar, la rectoria i el molí És esmentat el 983, però començà a figurar en la història entorn del 1019, quan el seu…
Pujalt

Pujalt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia.
Situació i presentació El terme de Pujalt, de 31,43 km 2 d’extensió, és al sector de ponent de l’altiplà de Calaf, al límit nord de la comarca de l’Anoia amb la de la Segarra i també al límit de la província de Barcelona i del bisbat de Vic S’estén per una remarcable planura enlairada, un típic altiplà, a uns 750 m d’altitud, entre Conill, Sant Ramon i Estaràs El terme és força homogeni en el sector de Pujalt i dels seus agregats de l’Astor i Vilamajor, i en canvi fa unes estranyes sortides al sector de Conill, pràcticament envoltat pel terme de Calonge de Segarra, i en el de la Guàrdia…