Resultats de la cerca

Els membres més destacats són Antoni Pitarch Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat ~1820 – , deixeble de Mateu Ferrer, segons algunes fonts En un moment donat es traslladà a França i s’establí a Lo Puèi Alvèrnia, com a organista El seu germà Vicent Pitarch Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat 1823 – 1910 fou el que tingué més projecció Desenvolupà la carrera d’organista a la seva vila natal A causa de la seva ideologia carlina, hagué d’emigrar a França i anà també a Lo Puèi D’allí passà a París, on estudià piano amb H Herz, i visqué durant un temps a Lió Arran de la proclamació de la…

Estudià filologia moderna a les universitats de València i Barcelona Catedràtic 1969 de llengua i literatura espanyoles, exercí a Onda i a Castelló, i posteriorment ha estat professor associat a la Universitat Jaume I Fou creador, el 1969, del programa de ràdio Nosaltres els valencians , el primer que s’emeté en català al País Valencià És membre de la Societat Catalana de Sociolingüística antic Grup Català de Sociolingüística, de la Secció Filològica  de l’ Institut d’Estudis Catalans  1985, de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i delegat de l’IEC a Castelló Ha estat membre…

Doctor en dret 1976 i des del 1971, professor de dret constitucional i de ciència política a la Universitat Autònoma de Barcelona, i posteriorment professor associat de dret constitucional i de dret parlamentari a la Universitat Pompeu Fabra 1996-2010 Al maig del 1980 fou nomenat lletrat del Parlament català, on treballa fins a la seva jubilació El 1981 ocupà el càrrec d’oficial major del Parlament, en substitució de Robert Vergés , i al gener del 2000 el de lletrat major del Parlament Especialista en l’estudi de les institucions de la Catalunya autònoma i en les protectores dels drets de les…

Llicenciat en filologia hispànica 1991 i en comunicació audiovisual per la Universitat de València 1993, on el 1995 obtingué el doctorat en filologia catalana, ha escrit sobre teoria de la literatura, teoria de la cultura, literatura catalana i música Ha estat professor de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat Rovira i Virgili i, posteriorment, a la Universitat Oberta de Catalunya, i professor visitant a la UNC Charlotte És membre del grup de recerca Hermeneia de la Universitat de Barcelona dins del màster en Literatura en l’Era Digital dirigit per Laura Borràs , a…

 El nom prové de l’estri amb què es juga, el tamborí La Federació Catalana de Tamborí es fundà el 2008 L’any següent fou reconeguda per la Federació Internacional i a partir d’aleshores pogué participar en els tornejos oficials

Fill del pedagog Pere Vergés, compaginà la seva carrera com a advocat i jurista amb una intensa activitat cultural i social, en què destaquen el seu paper en la fundació d’Edicions 62 i en iniciatives pedagògiques com les Escoles Garbí i la Fundació Pere Vergés Políticament, milità al Reagrupament Democràtic i Socialista de Josep Pallach i, després que aquest partit es fusionés en el si del PSC, entrà a Esquerra Republicana de Catalunya els anys en què Heribert Barrera n'era el secretari general Més tard, s’incorporà a Convergència Democràtica de Catalunya Pel que fa a càrrecs institucionals…

Constitueix una mena de continuació de Lo procés de les olives , de Joan Morena, en el qual ja havia intervingut L’autor hi simula un somni d’un tal Joan Joan en el qual aquest, dins la cambra d’una partera, segueix una conversa entre diverses dones aquestes continuen, en un moment donat, la discussió encetada en Lo procés de les olives sobre la capacitat amatòria dels homes vells, en la qual intervenen diversos personatges entre altres els poetes Joan Moreno, Jeroni d’Artés i Joan Sobrevero, la deessa Venus, la Raó, etc i que acaba amb el triomf absolut dels joves L’obra, que conté una burla…

Rebé la seva primera formació musical a l’escolania de la catedral de Barcelona, on devia tenir com a mestre Francesc Queralt, i com a companys J Rosés, R Aleix i, possiblement, Mateu Ferrer, R Vilanova, R Carnicer i B Saldoni El 1829 guanyà la plaça de mestre de capella a Tortosa A causa dels aldarulls polítics de les guerres carlines, abandonà el magisteri, que no pogué reprendre fins el 1841, i que des de llavors exercí fins a la mort Entre els seus deixebles a Tortosa hi havia S Gabaldà, D Gabaldà, A Pitarch i Felip Pedrell , el qual servà sempre una especial veneració pels ensenyaments…

Vida i obra Mestre, treballà activament, durant la Segona República, en la introducció del català a les escoles valencianes i en la renovació pedagògica fou l’introductor del mètode Freinet al País Valencià Cosignant de les Normes ortogràfiques de Castelló 1931, collaborà en El Camí , País Valencià i diversos periòdics del Principat En la postguerra fou corresponsal de Destino i escriví en nombroses revistes catalanes d’Amèrica i de França President de la secció de literatura de Lo Rat-Penat, fou autor dels reculls poètics I el cel és blau 1933, Bestioles 1952 i Cançons d’ahir i de demà 1964…

Es diferencia de la lingüística estricta pel fet que no s’ocupa tant de l’estructura lingüística com de la mateixa llengua en si, del seu ús, el qual és una totalitat finita, complexa, diversa i canviant de relacions dinàmiques Lliga, així, l’estructura lingüística amb els seus marcs socioculturals, dels quals l’havia desglossada la lingüística estricta Com la totalitat sociocultural de què és part integrant, l’estructura lingüística és un sistema diferenciat en diverses direccions A més de la seva articulació “interna” en formes, consisteix, de fet, en varietats estructuralment diferents i…