Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
planxar
Passar la planxa, ordinàriament calenta (sobre la roba), generalment humitejada, per estirar-la, allisar-la, donar-li brillantor.
post de planxar

post de planxar
Llar
Post llarguera, folrada de roba, sovint amb petges, damunt la qual hom planxa la roba.
planxa

Planxa de vapor
© fototeca.cat
Tecnologia
Estri consistent en una peça metàl·lica molt llisa per sota i amb una nansa a la part superior per on s’agafa, que convenientment escalfada serveix per a planxar la roba, allisant-la sobre una post.
L’escalfament fet abans per contacte amb una font de calor fogó, forn, etc o bé tot cremant-hi carbó a l’interior, actualment es fa mitjançant una resistència elèctrica En aquest cas la planxa anomenada planxa elèctrica duu normalment un termòstat i un selector de temperatures manual per a regular la temperatura segons la mena de teixit a planxar Algunes dites planxes de vapor duen, a més, un dipòsit d’aigua, la qual, vaporitzada, humiteja la roba en el moment de planxar-la
planxament
Indústria tèxtil
Operació d’acabament que té per objecte allisar les peces de vestir de teixit o gènere de punt, fent desaparèixer les arrugues i, eventualment, conferint-los una lleugera lluentor.
El planxament pot ésser efectuat a mà, amb una planxa domèstica, o amb planxadores o premses de planxar escalfades elèctricament o amb vapor Certes planxadores industrials tenen la forma de la peça que hom vol planxar colls, punys, etc, i existeixen també maniquins de vapor per a planxar El planxament permanent va precedit d’una impregnació del gènere amb un precondensat de resina sintètica que s’acaba de condensar per mitjà de la calor, la qual cosa dóna estabilitat als efectes obtinguts
José María Sicilia
Pintura
Pintor castellà.
Estudià breument a l’escola de Belles Arts de Madrid A partir del 1979 s’installà a París, on desenvolupà una intensa activitat pictòrica i professional En un primer període —quan la seva obra era d’inspiració pròxima a l’anomenada bad painting —, utilitzà suports experimentals Posteriorment realitzà diverses sèries sobre objectes domèstics —posts de planxar, aspiradores, antenes de televisió— pintats amb traços vigorosos de caràcter expressionista i saturació cromàtica També conreà habitualment el paisatge i d’altres temes ocasionals El 1985 abandonà els motius i els recursos…
planxamànigues
Oficis manuals
Peça de fusta llarguera que usen els sastres, les planxadores, etc, per a planxar les mànigues, els cuixots, etc.
pinta
Tecnologia
Coltell sense tall i proveït de dos mànecs, emprat en adoberia per a planxar la pell destinada a fer-ne soles.
prisatge
Indústria tèxtil
Operació d’acabament a la qual són sotmesos els teixits quan hom els vol conferir un plegatge permanent i que consisteix a planxar els plecs entre dos corrons que apliquen simultàniament pressió i temperatura.
Els plecs obtinguts en el prisatge són resistents a la rentada i al planxament sempre que hom no els apliqui temperatures superiors a la dels corrons que en el procés han planxat el teixit
acabament
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment física, a què són sotmesos els productes tèxtils des de l’obtenció de llur estructura bàsica (filat, teixit, peça de vestir, etc.) fins que presenten l’estat necessari per a la venda o per a l’ús final.
Els acabaments són, d’una manera general, tractaments individuals ben definits entre ells, que utilitzen agents físics com són la calor, la humitat, la pressió, la percussió o el fregadís per a millorar l’aspecte i altres característiques dels tèxtils El tipus, el nombre i l’ordre d’aplicació dels acabaments sobre un producte tèxtil varien segons la natura d’aquest, les operacions prèvies a què ha estat sotmès, les operacions a què hom preveu de sotmetre'l i les característiques finals que hom en desitja obtenir Els acabaments dels teixits, on es dóna la màxima complexitat pel que fa a nombre…
restauració

El monestir de Sant Llorenç de Sous en ple procés de restauració (2013)
© JoMV
Art
Procés o conjunt d’intervencions progressives que, de forma simple o combinadament, tenen per objectiu de prolongar l’existència dels béns culturals, millorant, fins al màxim, llurs condicions físiques.
Concepte i abast Puix que el procés d’envelliment d’una obra és irreversible i s’inicia tot seguit de la seva creació, la paraula restauració, conceptualment massa ambiciosa, es va substituint per la de conservació, ja acceptada en el món anglosaxó, que, tot i ajustant-se molt més a la realitat, inclou la idea d’una acció preventiva Actualment, i com a pas transitori vers una homologació universal de la paraula conservació, existeix una accentuada tendència, en el món llatí, a delimitar la valor de la paraula restauració a la intervenció quirúrgica en els béns culturals i a reservar al mot…