Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
pondre
Biologia
Fer (els ous) una femella d’un animal ovípar, especialment d’ocell.
despondre’s
Deixar de pondre les gallines.
enjorn
Abans de pondre’s el sol.
amfiúmids
Herpetologia
Família d’amfibis urodels integrada per individus de cos gros i cilíndric, anguil·liforme, recobert per una secre ció mucosa, i de potes molt reduïdes; llurs eritròcits són els més grans entre tots els dels vertebrats.
Són animals que viuen en llacs i rius dels Estats Units i només surten per pondre els ous a la vora de l’aigua El principal gènere de la família és Amphiuma
pipa de Surinam
Pipa de Surinam
© 2006 Shawn Mallan
Herpetologia
Amfibi anur del subordre dels opistocels, de la família dels pípids, que pot arribar fins a 20 cm de longitud total.
El tret més característic d’aquesta espècie, pel qual és coneguda, és la presència sobre l’esquena de la femella d’una sèrie de clots en els quals és capaç de pondre els ous, evaginant i desviant cap amunt el tub cloacal Habita a tota la zona tropical i equatorial de l’Amèrica del Sud
gallina de Guinea
Gallina de Guinea
Corel
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels numídids, d’uns 60 cm, amb el cap i el coll sense plomes, les ales curtes i el cos esvelt.
El plomatge és d’un color negrenc densament esquitxat de petites taques blanques És gregari i s’alimenta d’herbes, de llavors i d’insectes nia a terra, i sol pondre uns vuit ous N'hi ha nombroses subespècies, tant en estat salvatge com domèstic Habita a Etiòpia, al Sudan, a Eritrea i al SE d’Aràbia
cucut reial
Cucut reial
© Carmelo López Abad
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels cuculiformes, de la família dels cucúlids, una mica més gros que el cucut comú, caracteritzat per la presència d’un plomall erèctil.
És típic del nord i el centre d’Àfrica i és accidental a la península Ibèrica durant l’estiu Habita en boscs molt frondosos i s’alimenta d’insectes, larves i ous d’altres ocells Quan han de pondre, les femelles parasiten els nius d’altres espècies dels còrvids, sobretot de les garses, de forma semblant a les femelles del cucut comú
oviscapte
Oviscapte de somereta
© Xevi Varela
Entomologia
Formació típica de les femelles d’alguns grups d’insectes, com ara els odonats, els ortòpters i els himenòpters.
Es troba al final de l’abdomen com a prolongació del vuitè o el novè segment i consta de tres parells de valves quitinoses És l’òrgan emprat per a pondre els ous als indrets adients segons els grups els odonats a les plantes aquàtiques, els ortòpters sota terra i els himenòpters dintre plantes i animals i, per tant, és adaptat en cada cas com a òrgan perforador, excavador o fiblador