Resultats de la cerca

Testimoniada ja al s XIII, la indulgència —atribuïda a Honori III — s’estengué a d’altres esglésies, franciscanes sobretot, que amb aquesta finalitat hom freqüenta del 2 d’agost al diumenge següent

Treballà dins la tendència tradicionalista de la postguerra avinguda de Jaume III i Collegi de Sant Francesc, a Palma Principal responsable de l’arquitectura religiosa mallorquina del seu temps Convent de la Porciúncula, a s’Arenal Collaborà amb Alomar en el pla de reforma de Palma 1950 Autor del pla d’urbanisme d’Alcúdia de Mallorca

És d’interès històric sobre els miracles, els privilegis, els romiatges i la confraria de Montserrat i les esglésies de Roma litúrgic amb rituals, pregàries, lletanies i calendari homilètic, doctrinal, geogràfic amb mapes astronòmic, teratològic dibuixos de monstres i historicoliterari Conté, a més, nou cants set tenen text llatí i dos català Dos són cànons, quatre són a una veu, dos a dues i un a tres L’aspecte coreogràfic dels seus cinc balls rodons és de gran importància per a la història de la dansa religiosa

Abans del 1632 ja tenia taller a Barcelona, on realitzà encàrrecs d’importància Són obra seva un Sant Pau per a Santa Maria del Mar 1639 donat per Pau Ferran, l’escultura del retaule major del Bonsuccés 1639 i un riquíssim sagrari amb quaranta-vuit figures 1641 Entre el 1644 i el 1658 féu els retaules del Roser de Sant Vicenç de Llavaneres, de la Mare de Déu de l’Aigua a Vilafranca del Penedès, del Roser a Calella, un Sant Jeroni per a Sant Jeroni de la Murtra, el retaule major de Collbató, el de la Porciúncula al claustre dels franciscans de Barcelona i el de Sant Francesc a la…

Seguint la tradició familiar ingressà a l’acadèmia militar d’Àvila Prestà serveis al cos d’intendència de l'armada i fou professor d’idiomes en aquella acadèmia Establert a València 1925, es dedicà a l’estudi de la iconografia i la pintura medieval valencianes Amb ChR Post, esclarí i definí la personalitat artística de molts pintors valencians Identificà Miquel Alcanyís amb els mestres de Gil i Pujades i del Bambino Vispo Dedicà una particular atenció a M de Saix, P Nicolau, G Peris, el Mestre de Bonastre i el de la Porciúncula, i al binomi Jacomart-Reixac Era membre de la…

Important centre preromà i romà Asisium Bisbat des del segle VI Es desenvolupà a partir del segle XII El 1208 Francesc d’Assís hi fundà l’orde dels franciscans La ciutat fou rival de Perusa Al principi del segle XVI passà a formar part dels estats de l’Església Ciutat d’estructura medieval, conserva algunes restes romanes, però el màxim monument és la basílica de sant Francesc, començada pel frare Elies el 1228 i consagrada el 1253 Edificada sobre el sepulcre del sant, consta de dues esglésies superposades —romànica la inferior, gòtica la superior— i d’una cripta segle XIX…

El seu pare, picapedrer, li donà nocions de talla De jove freqüentà el cercle d’Hermen Anglada i Camarasa, Tito Cittadini i altres artistes Després de passar per l’Escola d’Arts i Oficis de Palma 1933, anà, becat, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, on obtingué el títol el 1941, amb premi extraordinari final de carrera per oposició Féu nombrosos encàrrecs oficials i també per a institucions religioses conjunts escultòrics de l’església de la Porciúncula de s’Arenal, 1968 església dels franciscans de Waco, Texas, 1986, com també retrats de personatges…

Inicià els primers estudis musicals a Montuïri i després continuà al Seminari de la Porciúncula de Palma L’any 1928 ingressà al Tercer Orde Regular de Sant Francesc Acabats els estudis filosòfics fou enviat a Roma, on es llicencià en teologia El 1937 s’ordenà sacerdot De nou a Palma, estudià al conservatori amb JM Thomàs, J Roig, R Vich i P Segura Traslladat a Roma, perfeccionà els seus coneixements a l’Institut Pontifici de Música Sacra amb els mestres L Refice, D Suñol, D Gajard, H Anglès, E Morricone i C Dobici, i es diplomà en composició, cant gregorià i musicologia Es…

Actiu a València Hom ha suggerit també que pot ésser originari de Vic —antiga Ausona— o d’Osona de Sòria, però és molt possible que arribés a València en companyia de Paolo di San Leocadio, Francesco Pagano i del mestre Riquart o Richard, pintors arribats d’Itàlia amb Roderic de Borja, el futur Alexandre VI El 1464, a València, hom pagà a un “mestre Rodrigo” diverses quantitats per a pintar un retaule per a l’hospital de beguins Tanmateix, les dates segures comencen el 1476, quan contractà el retaule de Sant Nicolau El 1482 cobrà un gran retaule per al convent de Sant Francesc —pintat en…