Resultats de la cerca

S'establí a Vic 1960 on fundà una oficina d’assessorament als ramaders Als anys seixanta impulsà la creació d’agrupacions ramaderes per a la cria intensiva de porcí i boví a Osona i el Berguedà Cap de la secció de Producció Animal de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya 1980-88, dirigeix explotacions ramaderes Publicà la primera descripció clínica de la grip porcina i collaborà en la primera diagnosi 1982 és autor de nombrosos treballs sobre producció i patologia porcines

Té especial incidència i significació econòmica en la cria del porc D’ençà de l’any 1970 s’han diagnosticat diferents focus enzoòtics intermitents en explotacions porcines del Principat de Catalunya, del País Valencià i d’altres llocs de l’Estat espanyol Amb l’administració de vacunes inactivats i atenuats és possible de reduir sistemàticament les pèrdues econòmiques encara que no s’aconsegueixi d’evitar la difusió del virus Aquesta malaltia, anomenada també pseudoràbia , fou identificada el 1902 pel bacteriòleg hongarès Aladár Aujeszky 1869-1933

Obtingué el títol l’any 1944 a l’escola de veterinària de Saragossa i es doctorà per la Facultat de Veterinària de Lleó el 1960 El 1947 fou nomenat veterinari de l’escorxador de Barcelona, del qual fou director d’ençà del 1976 Fou membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona 1951, de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, de la qual fou secretari general 1960, acadèmic supernumerari de la Real Academia de Ciencias Veterinarias de España 1978 i president de l’Asociación Nacional de Veterinarios Titulares Fou també membre corresponent de la Reial Acadèmia de…

Segons la destinació dels productes obtinguts, les explotacions poden ésser autàrquiques , si produeixen exclusivament per permetre la vida dels propietaris i treballadors d’una manera directa, o comercials , si són destinades al mercat i a l’obtenció de beneficis Un cas particular d’aquestes explotacions són les denominades de plantació , pròpies dels països nous, en relació, generalment, amb grans companyies Segons la classe de productes obtinguts les explotacions poden ésser complexes , en el cas que aquests productes siguin molt variats com, per exemple, les tradicionals, que eren alhora…

Fou creada pels germans Josep Maria i Antoni Vall i Companys amb la compra, el 1956, de la farinera La Meta de Lleida, dedicada a la producció de farines panificables, que posteriorment es reconvertí en fàbrica de pinsos També inicià la incorporació de granges porcines i l’entrada al sector avícola a través d’un model d’integració el granger aportava les installacions i la feina, i la companyia posava la resta El 1970 esdevingué societat anònima i es traslladà al polígon industrial El Segre El 1977 començà l’expansió geogràfica amb l’adquisició de Gepesa, fàbrica de pinsos…

Situació i presentació El terme municipal de Pira té forma de triangle invertit Limita amb Solivella al N, amb Blancafort al NW, amb Montblanc a l’W i al S i amb Barberà a l’E i al NE És situat a la part central de la comarca, a la dreta del riu d’Anguera, que travessa el terme engorjat i forma en una bona part el seu límit oriental Relativament pla per la banda de migdia, és més accidentat pel N a causa dels últims contraforts de la serra del Tallat 515 m a Roques Blanques Provinents del N, del terme de Solivella, travessen dos barrancs el del Xano i el del Molí, que prenen la direcció SW i…

Comprèn al sector septentrional una part de la vall del Palància o riu de Sogorb , que en aquest indret s’eixampla, on es localitza la població i els conreus de regadius vers el S el terme s’obre, accidentat per la serra del coll de l’Àguila 878 m alt, al límit amb el terme de Gàtova, i pels contraforts septentrionals de la serra de Portaceli 823 m, al límit amb el Camp de Túria i amb el Camp de Morvedre Drenen el terme, a més del Palància, diversos barrancs afluents a aquest per la dreta, com el de Leca, el de Soneixa, etc Les vores de la vall són riques en fonts La Teja, El Gallo, Los…

Situació i presentació El municipi de Pacs del Penedès, d’una extensió de 6,27 km 2 és situat a la zona central de la comarca de l’Alt Penedès Limita al N amb els termes de Vilobí del Penedès i les Cabanyes, a l’E amb Vilafranca del Penedès pels turons de Sant Pau 302 m, al S amb Santa Margarida i els Monjos i a l’W el riu de Foix fa de divisòria amb el terme de Sant Martí Sarroca El terreny, bastant pla, és drenat també per la riera de la Maçana, que aquí pren el nom de riera de Llitrà El cap de municipi i únic nucli de població és el poble de Pacs del Penedès Hi ha els veïnats de la Fassina…

Situació i presentació El municipi de Sant Llorenç d’Hortons té una extensió de 19,73 km 2 i limita, al N i a l’E, amb Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat, al S amb Gelida i Sant Sadurní d’Anoia i al NW amb Masquefa Anoia És situat a l’extrem nord-oriental de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb l’Anoia i el Baix Llobregat, emplaçat a la banda esquerra de l’Anoia, sobre terrenys miocènics fortament erosionats, que configuren un territori suaument ondulat Les cotes més altes 283 m corresponen a l’extrem més septentrional del terme, al límit amb Sant Esteve Sesrovires El terme és drenat…

Situació i presentació Estès a l’esquerra del Fluvià, el qual en forma, en part, el límit meridional El límit occidental amb Maià de Montcal Garrotxa, és el torrent de Malhivern, afluent per l’esquerra del Fluvià, al qual riu desguassa just al límit d’ambdós termes El límit NW coincideix parcialment amb la riera de Can Vellana, fent una mena de tascó que s’interna vers septentrió entre els termes municipals de Maià de Montcal i Cabanelles Alt Empordà El límit N amb aquest darrer municipi prossegueix més a llevant per la riera de Cal Fluvi de Turbany, que desguassa a la riera de Sant Jaume,…