Resultats de la cerca

Fou professor de dret romà a la Universitat de Barcelona, assessor togat del tribunal de la capitania general, assessor del mestre racional, membre de la sala tercera del consell reial, jutge del reial consell en matèria criminal, fiscal de l’audiència i consultor del tribunal del Sant Ofici El 1704, contra les instruccions del virrei borbònic, sostingué en un dictamen el dret al secret de les sessions del Consell de Cent El 1706, trobant-se a Madrid, fou empresonat per ordre de Felip V fou traslladat a Pamplona per complir-hi reclusió perpètua, on morí Posà al dia i illustrà amb comentaris i…

Professor a Heidelberg del 1961 al 1964, i des d’aleshores a Frankfurt, és el màxim representant, juntament amb Th Adorno, de l’escola sociològica de Frankfurt A partir de Hegel i de Marx, la seva filosofia cerca l’emancipació de l’home a través d’un moviment dialèctic El seu pensament ha influït decisivament en el moviment estudiantil internacional És autor de Theorie und Praxis ‘Teoria i praxis’, 1963, Zur Logik der Sozialwissenschaften ‘La lògica de les ciències socials’, 1967 i Erkenntnis und Interesse ‘Coneixement i interès’, 1968 S'ha distingit com defensor del…

Doctor en lleis, oïdor de la reial audiència de Catalunya i assessor de la lloctinència del Principat Fill de Lluís de Peguera i de Vilanova És autor de Liber questionum criminalium in actu practico frecuentium et maxime conducibilium 1585, 1605, 1611, Venècia 1608, Torí 1612, sobre dret penal i procediment criminal, Praxis criminalis et civilis 1603, reeditat el 1649 amb addicions d’Acaci de Ripoll, sobre procediments criminal i civil, important sobretot per la part que tracta de la justícia, missió dels governants, qualitats i deures del jutge i d’interès històric quant al…

Expert en la dissecció de cadàvers, fou un dels iniciadors de l’anatomia patològica Com a clínic hom el recorda pel seu extens tractat Praxis medicae opus 1602-08, on hi ha la primera explicació etiològica de la cataracta suffusio

El 1462 defensà a Roma la condemnació que Nicolau Rossell, inquisidor de Catalunya, havia fet contra les formulacions dels franciscans sobre la divinitat de la sang de Crist És autor de Praxis procedendi in causis fidei, de Summa S Thomae in compendium reducta , de De Sanguine Christi i d' Adversus haereses sui temporis

Estudià medicina a Montpeller i a València amb Lluís Collado Autor dels tractats De morbo quodam composito, qui vulgo apud nos galicus appellatur Nàpols 1524, Morborum internorum fere omnium et quorundam externorum curatio brevi methodo comprehensa 1555 i Práctica de cirugía 1548, traducció de la Praxis de Joan de Vigo amb addicions marginals Pere Joan Nunyes li dedicà les seves Institutiones fisicas 1554

Professor a Jena 1886-1923, d’acord amb les orientacions pedagògiques de JFHerbart organitzà l’escola primària alemanya Considerà el principal objecte de l’ensenyament estimular oportunament l’interès de l’alumne És autor de Theorie und Praxis der Volksschulunterricht ‘Teoria i pràctica de l’ensenyament primari’, en vuit volums, 1878-85, Pädagogik in systematischer Darstellung ‘Sistema de pedagogia’, en dos volums, 1902-06, Grundriss der Ethik ‘Fonaments de l’ètica’, en dos volums, 1902, i Schulpolitik ‘Política escolar’, 1926

Catedràtic de Filosofia Política de la Universitat de Barcelona, la temàtica marxista constitueix un dels seus camps de reflexió permanents, així com la filosofia moderna, temes sobre els quals ha publicat estudis monogràfics i ha preparat en castellà traduccions i edicions d’importants textos clàssics d’aquest període Sense abandonar l’enfocament històric, el seu interès s’ha desplaçat cap a qüestions que cobreixen els diferents aspectes de la ciutat i de l’ordre polític Ha publicat, entre d’altres El concepto de praxis en el joven Marx 1975, Filosofía marxista manual de materialismo…

De família de cavallers, estudià dret a Salamanca, fou professor a les universitats d’Osca i de Barcelona, receptor de la batllia general de Catalunya, advocat fiscal i de la llotja de mar de Barcelona i del consell reial Remogut del càrrec arran de la guerra dels Segadors, s’ordenà de sacerdot, després d’haver estat casat i d’haver tingut fills És autor de tractats de dret civil Practicabilia commentaria et quotidianae praxi ad titulum D De conditionibus et demostrationibus causis et modis eorum quae in testamento relinquuntur , 1617, Variae juris resolutionum , 1630, sobre procediment…