Resultats de la cerca

De la generació immediatament següent a la de la Revolució Mexicana, els seus temes predilectes són el contrapunt entre la vida i la mort, la tragèdia i la insignificança, i les allusions als fets de la revolució mexicana, els seus precedents i les seves conseqüències El luto humano 1943, En un valle de lágrimas 1956, El apando 1969

Estudià a Budapest, a Nagybánya i a París Havent tornat de França, cristallitzà el seu estil personal, en el qual, tot mantenint el contacte amb la visió de la natura, alià les tradicions del postimpressionisme amb certs assoliments del cubisme i del constructivisme, i amb una fortíssima expressivitat dinàmica Les seves tècniques predilectes foren l’oli, amb un ric colorit, i el dibuix amb tinta xinesa

El camp, els mites, el folklore, tractats de manera filosoficogrotesca, constitueixen els seus temes predilectes En poesia, cal esmentar Prorocy już odchodzą ‘Ja se'n van els profetes’, 1956, Psalmy ‘Salms’, 1956 i Nowe psalmy ‘Nous salms’, 1958 Les seves novelles analitzen l’enfrontament del camperol tradicional amb la cultura urbana D’elles cal recordar Takie większe wesele ‘Aquest casament més gran’, 1966, A jak królem a jak katem będziesz ‘Quan siguis rei, quan siguis botxí’, 1968, Prorok ‘El profeta’, 1977 i Wniebogłosy ‘A grans crits’, 1981

Fill del Zebedeu i germà de Joan Evangelista, formà part, amb ell i amb Pere, del grup de deixebles predilectes de Jesús Una tradició tardana el feu evangelitzador d’Hispània i originà la creença de la seva sepultura a Compostella En el calendari llatí, se celebra la festa el 25 de juliol, però en l’antiga litúrgia visigòtica, el 30 de desembre Als Països Catalans sant Jaume ha estat molt venerat A més de les antigues esglésies de tradició visigòtica i preromànica, n'hi ha moltes a partir del segle XII que jalonen els camins dels pelegrins, no sols dels qui anaven a Sant Jaume de…

De personalitat introvertida i turmentada, fou una de les actrius predilectes d’I Bergman, a les ordres del qual interpretà Smultronstället ‘Maduixes silvestres’, 1957, Nära livet ‘En el llindar de la vida’, 1958, Ansiktet ‘El rostre’, 1958, Nattvardsgästerna ‘Els combregants’, 1962, Tystnaden ‘El silenci’, 1963, Viskningar och rop ‘Crits i murmuris’, 1973 i Efter Repetitione ‘Després de l’assaig’, 1984 Actuà per a altres directors de renom, sobretot europeus Alain Resnais La guerre est finie , 1965, Mai Zetterling Nattlek , ‘Jocs de nit’, 1966, Luchino Visconti…

Resident a Mallorca des dels dos anys, és considerat un dels artistes més importants de l’escultura contemporània de les Illes De formació autodidàctica, començà collaborant amb el Centre d’Investigacions i Activitats Artístiques de Xavier Corberó a Esplugues de Llobregat Barcelona Bona part de la seva producció pot classificar-se en l’àmbit de l’abstracció, tot i que sovint es detecten referències figuratives, algunes de caràcter zoomòrfic El ferro és un dels seus materials predilectes, tot i que també treballa l’acer, el metacrilat, la fusta, el marbre i el bronze, entre d’…

Fill d’un carrabiner, residí al Rosselló, i el 1899 anà a Sierra Leone i Fernando Poo amb una expedició comercial catalana De tornada, es formà a Barcelona amb Ramon Alsina i Amills Des del 1906 Mallorca esdevingué un dels seus temes predilectes, i a París 1909 consolidà el seu estil plein air Collaborà assíduament 1909-12 al setmanari Papitu com a dibuixant humorístic amb el pseudònim Adam , i posteriorment a Picarol , Revista Nova , Iberia , La Mainada i Jordi Formà part del grup Les Arts i els Artistes des de la seva fundació 1910 Fou un dels paisatgistes catalans més cotitzats del segon…

Estudià la carrera militar, ascendí a capità d’artilleria 1879 i es retirà amb el grau de comandant, el 1882, per a dedicar-se a la pintura Fou deixeble de Simó Gómez a Barcelona 1876-80 i d’Édouard Détaille a París El seus temes predilectes foren els cavalls i les escenes hípiques i militars, que sabé interpretar amb anecdotisme i pulcritud A l’exposició de belles arts de Madrid 1887 presentà Un Vivac, La primera cura, En el camp de maniobres, i a l’exposició de belles arts de Berlín 1891 aconseguí la medalla d’or amb Maniobres de divisió Illustrà l’obra de Francesc Barado La…

Installat a Madrid el 1904, el seu primer encàrrec com a pintor fou per a l’asil de Santa Cristina de la Moncloa El 1912 es traslladà a París, d’on retornà a Madrid vers el 1914 Durant aquests primers anys pintà per encàrrec ventalls, miniatures i retrats per a la congregació de les filles de la caritat de Sant Vicenç de Paül Exposà individualment dues vegades a Barcelona 1920 També treballà i exposà a Amèrica, i el 1923 s’installà a Salamanca El 1928 de nou marxà a París, on passà llargues temporades Cultivador d’un academicisme simbolista, fou anomenat “el pintor…

Fill i successor d’Hug I de Cardona i de Beatriu d’Anglesola Acompanyà Pere III de Catalunya-Aragó a Morvedre 1342, defensà la Cerdanya contra Jaume III de Mallorca 1347 i participà en l’expedició de Sardenya del 1354 i, més tard, en la defensa de les fronteres d’Aragó contra la invasió castellana Fou molt amic de l’infant Ferran, marquès de Tortosa, i enemic declarat del privat reial Bernat de Cabrera , a la caiguda del qual contribuí El 1375 Pere III l’elevà a la categoria de comte Engrandí el seu patrimoni, gràcies al seu oncle matern Ramon d’Anglesola, amb el vescomtat de Vilamur 1381 i…