Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
prejudici
Psicologia
Sociologia
Actitud no raonada, mancada de provació, que es manifesta en formes d’antipatia o de simpatia envers individus, grups, races, nacionalitats, idees, etc.
prejuí
Prejudici.
Arnold Bennett
Literatura anglesa
Novel·lista anglès postvictorià.
Influït per Flaubert, partí de l’escola costumista, però hi afegí observació, menys lligada al prejudici moralista, i un humor benèvol, però escèptic És autor d’obres de construcció molt elaborada, minucioses i lentes Anna of the Five Towns 1902, Clayhanger 1910, These Twain 1916, Riceyman Steps 1923
minoria ètnica
Sociologia
Grup de persones que comparteixen uns trets culturals característics i que, per circumstàncies diverses, es troben en una situació de desavantatge relatiu respecte a la cultura dominant d’una societat.
Poden patir també l’exclusió de determinats àmbits de la vida econòmica i professional Generalment les minories ètniques són numèricament minoritàries, però el seu tret distintiu és la seva posició subalterna o marginal dins la societat L’experiència d’ésser objecte de prejudici i discriminació social tendeix a reforçar el sentiment de pertinença a un grup i els llaços de solidaritat collectiva
discriminació per edat
Sociologia
Discriminació o prejudici contra una persona per causa de l’edat.
Els joves —pel fet de ser-ho— poden patir certes formes d’exclusió i discriminació social Tanmateix, són les persones grans que en les societats avançades, de signe productivista, es poden veure apartades dels llocs de responsabilitat laboral i poden ser, fins i tot, objecte de menyspreu i marginació
postveritat
Política
Tipus d’afirmació sobre qualsevol aspecte de la realitat en què és més important l’adequació a les predisposicions (tant si són de tipus emocional com ideacional) de l’emissor o del receptor, o bé d’ambdós, que no pas la conformitat amb fets comprovats empíricament.
Des d’un punt de vista terminològic, a diferència d’alguns compostos que contenen el prefix post , indicatius de “consecutivament a” postguerra , postvenda , postoperatori , en aquest cas indica la poca rellevància del substantiu que el segueix veritat El terme aparegué per primer cop els anys noranta en algunes obres literàries, però assolí una gran popularitat durant la campanya electoral del candidat a la presidència dels Estats Units Donald Trump , marcada per l’abundància de desqualificacions, acusacions i afirmacions rotundes sense base factual, o bé molt poca, però d’un…
Jane Austen

Jean Austen
© University of Texas Libraries
Literatura anglesa
Cristianisme
Novel·lista anglesa, filla d’un pastor protestant.
Visqué en una zona rural del sud d’Anglaterra, la qual és reflectida en les seves obres d’una manera detallada i amb acostament a la realitat A les primeres novelles, com Sense and Sensibility ‘Seny i sentiment’, 1811 i Northanger Abbey ‘L’abadia de Northanger’, publicada pòstumament el 1817, s’oposà a les modes literàries Malgrat el talent literari, la senzillesa d’expressió, l’humor i l’agudesa psicològica, no arribà a triomfar en vida com a escriptora la seva valoració fou sobretot pòstuma En les obres de maduresa, Pride and Prejudice ‘Orgull i prejudici’, 1813, Emma 1815 i…
llemosí
Història
Lingüística i sociolingüística
Denominació que, a partir del segle XVI, tetendeix a ésser utilitzada per a designar el català medieval, l’arcaisme del qual contrastava amb el to que adquiria la llengua en aquell moment.
Quan, el 1521, Joan Bonllavi feu imprimir a València el Blanquerna , de Ramon Llull, ja feu la distinció entre “la llengua llemosina primera” de l’original i “esta llengua valenciana bastarda” a què l’acomodà, en un intent de modernització amb vista al nou públic lector D’alguna manera, prosperà la convicció que l’idioma antic era un “llemosí” comú, del qual derivaven el “català”, el “valencià” i el “mallorquí” de l’etapa de la Renaixença, amb les respectives inclinacions diferencialistes Alhora, això donà peu a pintoresques teories sobre l’origen del català, que hom…
Rafael Lluís Ninyoles i Monllor
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Sociolingüista.
Llicenciat en dret i doctorat en sociologia per la Universitat de València, fou professor de sociologia de les universitats de València i Alacant Treballà com a expert a la Diputació de València i a la Generalitat Valenciana, on fou cap del Servei d’Investigació i Estudis Sociolingüístics En aquest càrrec, creà la base de dades més completa sobre la situació del valencià, centrada sobretot en la realització d’enquestes sobre l’ús i el coneixement de la llengua Fou collaborador de Serra d’Or , Gorg , Cuadernos para el Diálogo i El País , entre altres publicacions El seu primer assaig fou L’…
,
Andreu Rei d’Artieda
Literatura catalana
Teatre
Dramaturg i poeta.
Vida i obra Fill del notari aragonès, aveïnat a València, Joan Artieda Es graduà de batxiller en arts a València 1563 i estudià drets a Lleida i Tolosa es graduà en lleis a València el 1574 i el 1585 era doctor en lleis Abandonà la carrera jurídica i es dedicà durant més de 47 anys al servei de les armes fou present a Xipre, a Lepant, on fou ferit, i a Flandes, i arribà a ésser capità d’infanteria És autor de diverses poesies de circumstàncies, com les Octavas a la venida de la magestad del rey don Felipe nuestro señor a la insigne ciudad de Valencia , escrites amb motiu de la visita de Felip…
,