Resultats de la cerca

Generalment presenta forma cilíndrica, prismàtica o esferoidal, pot anar unida a la seta per un nus o apòfisi, i consta d’un teixit estèril que forma la paret, a vegades proveït d’estomes, d’una capa esporògena, separada en alguns grups per un teixit aerífer, i d’una massa estèril central, la collumela

Els àtoms que constitueixen la molècula que defineix un compost presenten una ordenació determinada i no són disposats d’una manera caòtica A través de l’anàlisi elemental quantitativa i de la determinació del pes molecular hom pot establir la fórmula molecular d’un compost el problema que es planteja aleshores és el coneixement de la seva estructura, puix que hi ha la possibilitat de composts diferents amb la mateixa fórmula molecular, els quals difereixen en l’ordenació dels seus àtoms isomeria estructural Això és el fonament de la teoria estructural de Kekulé Hi ha composts…

Si el caràcter quantitatiu és discret , i pren els valors x 1 ,, x n , sobre una mostra de N individus, l’efectiu del valor x i és el nombre d’individus de la mostra que presenten el valor x i del caràcter Si el caràcter quantitatiu és continu , donada una classe o interval del conjunt de valors del caràcter C i = a i - 1 ,a i , l’efectiu de la classe és el nombre d’individus que presenten un valor del caràcter que pertany a la classe

Els estereoisòmers que són imatge especular l’un de l’altre són anomenats enantiòmers o enantiomorfs , o antípodes Per exemple, els àcids + tàrtric i - tàrtric Puix que les interaccions internes entre àtoms i grups d’una mateixa molècula són les mateixes en cadascun dels enantiòmers, aquests es comporten idènticament enfront dels reactius químics no quirals simètrics, amb els quals reaccionen amb la mateixa velocitat Així mateix, totes llurs propietats físiques escalars, no dissimètriques punt de fusió, punt d’ebullició, densitat, espectre d’absorció infraroja, etc, són idèntiques Tanmateix…

Presenten viscoelasticitat certs gels, cautxús i altres macropolímers

Aquestes llengües presenten palatalització dels fonemes guturals millor “dorsals” i, en un grau menor, dels labiovelars, fins a llur transformació, segons les llengües, en articulacions africades, fricatives o sibilants, en contrast amb les anomenades llengües centum, que conserven el caràcter oclusiu dels fonemes en qüestió Tots dos termes són respectivament les formes que, com a representants característics de cada grup, l’avèstic i el llatí, posseeixen com a continuacions del numeral ‘cent’ sat∂m i centum , de l’indoeuropeu *kmtom amb oclusiva dorsal inicial Pertanyen al grup…

Presenten anisotropia aquelles substàncies en els cristalls de les quals les molècules o ions no són disposats idènticament en totes les direccions Hom constata diferències sensibles quant a propagació de la llum índex de refracció, resistència a la tracció, dilatació lineal, piezoelectricitat, etc S'oposa a la isotropia

Destaquen els rotlles pasquals segles X-XIV, on hi havia escrit l’anunci pasqual amb nombroses miniatures disposades en sentit invers, talment que, en descabdellar-se des de l’ambó, el diaca pogués llegir la pregària i els fidels poguessin contemplar les figures Alguns dels cartularis catalans medievals presenten també la forma de rotlle Cal afegir encara la Genealogia dels Reis d’Aragó , de començ del segle XV, document conegut com a Rotlle de Poblet

D’acord amb aquesta definició, existeixen 55 elements de transició, que es classifiquen en elements de transició principals o del bloc d , constituïts per les sèries que van de l’escandi al coure primera sèrie de transició, de l’itri a l’argent segona sèrie de transició i la que comprèn el lantà i els elements que van de l’hafni a l’or tercera sèrie de transició i elements de transició interna o del bloc f , constituïts per la família dels lantànids o primera sèrie de transició interna, que va del ceri al luteci, i la família dels actínids, o segona sèrie de transició interna, que va del tori…

Anàlogament, els agents tensioactius disminueixen la tensió interficial dels sistemes líquids heterogenis Des d’un punt de vista quimicofísic, els agents tensioactius són molècules hidrocarbonades lineals, substituïdes per un grup polar, de tal manera que presenten una part hidrofòbica i una d’hidrofílica, la qual cosa constitueix el fonament de llur acció, mitjançant l’establiment d’una disposició ordenada que origina la formació de pellícules ordenades en les interfícies i de micelles iòniques en el si de les dissolucions detergent Els tipus de composts que presenten…