Resultats de la cerca

Fou emprat pels reis de diferents països d’Europa fins al segle XVI, que fou substituït pel de majestat Llavors romangué per als infants i altres prínceps de la casa reial Modernament, salvades rares excepcions —casos de nomenaments de regents, per exemple—, el tractament d' altesa reial o imperial és donat generalment només als prínceps sortits de la línia directa i agnaticis d’un rei o d’un emperador el d' altesa sereníssima a llurs collaterals, als sobirans que no són reis, o als prínceps mediatitzats del Sacre Imperi, i el d' altesa illustíssima als membres de les cases comtals també…

Fill del duc Ferran de Viseu i successor de Joan II, contragué matrimoni, successivament, amb les princeses Isabel 1495 i Maria 1500, filles dels Reis Catòlics, i amb Elionor d’Àustria 1518, germana de Carles V A l’interior menà una política autoritària i aristocratitzant restringí les llibertats populars i de la burgesia, instaurà unilateralment nous tributs i privilegià el clergat i la noblesa Durant el seu regnat, l’imperi portuguès ultramarí assolí una gran extensió i Lisboa esdevingué un dels principals centres comercials del continent europeu

Negocià el casament de Ferran VII i el del seu germà Carles amb dues princeses del Brasil fou nomenat gran d’Espanya i general de l’orde franciscà al qual pertanyia 1817 El 1832 fou consagrat arquebisbe de Santiago de Cuba, però el 1837 fugí de l’illa, s’uní als carlins, i fou designat president de la junta d’estat carlina Emigrà amb el pretendent al final de la guerra, però tornà a la península al cap de deu anys i fou arquebisbe de Burgos 1850 i de Toledo 1857, i el 1858 rebé el nomenament de cardenal

Es donà a conèixer amb l’obra  Brindis a la joventut , estrenada al teatre de La Faràndula, Sabadell, el 1963 Ha escrit altres obres com Princeses, deesses foteses estrenada el 1972 i editada el 1980, premi Ciutat de Barcelona de teatre infantil 1972, Any de neu, any de Déu 1977 i Marco Polo, el veneciano 1984, i l’adaptació teatral del conte El país de les cent paraules , de Marta Mata estrenada el 1970 i editada el 1981 També ha fet traduccions de narracions infantils d’autors francesos i castellans, ha estat professora de català i és autora de llibres de text per a aprendre a…

Seguint la tradició del seu pare Salvador Bonavia i Flores , es dedicà al teatre popular, tant en la faceta d’autor com en la d’editor Dirigí “ L’Escena Catalana ” des del 1925 fins a la desaparició de la collecció durant la guerra civil Com a autor cal destacar-ne dues comèdies que tingueren un èxit notable La puntaire 1927 i, especialment, Maria Cistellera 1936, que ja a l’època va ser considerada un plagi de la novella Felip Derblay de Georges Ohnet També feu alguna incursió en el drama social amb La presó de les dones 1936 Així mateix, i signant amb el pseudònim Jordi Canigó , escriví…

Es formà a Berlín amb el belga JPTassaert i a l’Acadèmia Residí a Itàlia 1785-87 i fou amic de Canova a Roma Succeí el seu mestre com a escultor de la cort i membre de l’Acadèmia de Berlín, de la qual esdevingué director el 1815 Màxim exponent de l’escultura neoclàssica alemanya, sempre tenyí tanmateix l’idealisme de realisme, motiu pel qual Goethe i Schlegel no s’entusiasmaren amb la seva obra, de la qual destaquen la Quadriga de la Porta de Brandenburg de Berlín 1784, el sepulcre del comte de la Marca 1790-91, a Santa Dorotea, Berlín i el grup Les princeses Lluïsa i Frederica de Prússia…

Filla del cantant català Joan Codina i Llubera Barcelona, 8 de setembre de 1866 –  i de la cantant ucraïnesa Olga Nemísskaia En la seva infantesa i joventut acompanyà els seus pares en gires internacionals Formada com a cantant als Estats Units, adoptà el nom de Lina Llubera El 1918 conegué Sergej Prokof’ev , el qual donà el nom de Linetta a una de les tres princeses de l’òpera L’amor de les tres taronges 1919 Casats el 1923 a Alemanya, visqueren a París, on feren conjuntament alguns recitals i tingueren dos fills Després de diverses gires als Estats Units, l’URSS i Cuba, el 1933…

Actualment, al Pakistan és aplicat a les dones casades, llevat a les de baix estament social

Relacionat a París amb els poetes simbolistes, escriví poesia d’aquesta tendència Les serres chaudes 1889 i Douze chansons 1896 en català, en fou publicat un recull de poemes, Quinze cançons versió de Magí Sandiumenge En teatre abandonà el realisme i introduí en les seves peces dramàtiques elements simbolistes estats d’esperit i ambients misteriosos, personatges imprecisos, entre la fantasia i la realitat, i un estil artificiós i, sovint, falsament ingenu Aquesta tendència es revelà amb La princesse Maleine 1889 i s’accentuà amb L’intruse 1890 versió catalana de Pompeu Fabra, Les aveugles…

Vida i obra Feu cursos de comerç i es dedicà a oficis diversos i, simultàniament, estudià llengua i literatura catalanes de manera pràcticament autodidàctica Collaborà des de molt jove a la premsa del País Valencià d’abans de la guerra civil El Luchador i, en català, a El Tio Cuc , El Camí , El País Valencià , publicacions en les quals impulsà l’adopció de l’ortografia de l’Institut d’Estudis Catalans i de després Jornada , Levante , Esclat i altres Com a gramàtic, fou el principal difusor, a través d’una sèrie de manuals, de l’ortografia fabriana al País Valencià durant el franquisme, amb…