Resultats de la cerca

Debutà en la Comédie-Française 1787, però més tard obrí pel seu compte el Théâtre-Français 1791, on interpretà els principals personatges shakespearians Novament a la Comédie-Française, representà sobretot els herois de PCorneille Fou afavorit per Napoleó, el qual en alguna ocasió el féu representar privadament

Tenia una àmplia formació cultural Edità privadament la seva obra poètica, que reflecteix influències romàntiques i parnassianes i mostra una predilecció pels temes històrics, bàsicament medievalitzants, i pels paisatgístics Arquimesa 1910, Evocacions 1912 i Hores de collegi 1922 Collaborà a la Revista d’Olot  i dirigí les revistes El Deber  i Fulla Seràfica Traduí poemes de Pierre de Ronsard, Giacomo Leopardi, Alessandro Manzoni, Joachim du Bellay, Francis Jammes i William Wordsworth i publicà una versió incompleta d’ Evangelina 1923, de Henry Wadsworth Longfellow Pòstumament, es publicà el…

Es llicencià en medicina a Pàdua 1526 i residí des del 1532 a Milà, on fou professor de matemàtiques i exercí de metge, professió que li donà renom europeu El 1541 fou nomenat catedràtic de medicina a Pavia, i el 1562, a Bolonya El 1570 fou empresonat, acusat d’heretgia, i fou obligat a abjurar privadament Com a matemàtic, formà part del grup renaixentista que fonamentà l’àlgebra simbòlica en Ars magna 1545 donà la solució de l’equació de tercer grau a partir de la fórmula de Tartaglia, i la de la de quart grau a partir de la fórmula del seu deixeble Ferrari en Liber de ludo…

Biografia Ingressà a l’Escola Pia el 18 de setembre de 1892 i, acabat el noviciat, hi professà el 19 d’agost de 1894 Començà els estudis de la carrera eclesiàstica a Iratxe Navarra, però als dos anys emmalaltí i fou enviat a Vilanova i la Geltrú per refer-se mentre continuava privadament els estudis El 1900 acabà els estudis i restà a la mateixa casa ensenyant llengües espanyola, llatina i francesa, a més de ciències naturals i psicologia El 1908 fou destinat a Mataró i al curs següent 1909-10 s’encarregà de les classes nocturnes als obrers al mateix temps feia de prefecte de les…

Deixeble de Ramon Martí d’Eixalà i de Xavier Llorens i Barba , a qui succeí a la càtedra de psicologia, ideologia i lògica de l’Institut de Barcelona 1847, i posteriorment fou el seu ajudant a la càtedra de filosofia i la seva història a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona Obtingué el títol de batxillerat en filosofia l’any 1849, la llicenciatura en literatura el 1851 i la de jurisprudència el 1858 En l’estudi d’aquesta darrera llicenciatura, durant el curs 1851-52, preparà privadament, amb Martí i Pradell, la geografia astronòmica, la física i la política, i…

L’any 1928 es traslladà a Barcelona, on acabà el batxillerat, i el 1930 inicià la carrera de medicina Durant la Segona República freqüentà ambients catalanistes i exercí el periodisme al Xut 1930 i La Jornada de Lleida 1931 El 1933 fundà la revista quinzenal catalanista Clarí a la seva vila natal Llicenciat el 1936 per la Universitat Autònoma de Barcelona , fou deixeble d’ Emili Mira la influència del qual el decantà envers la psiquiatria Mobilitzat durant la Guerra Civil Espanyola, exercí de metge militar en el bàndol republicà a València i posteriorment a Xixona, on treballà a la Clínica…

Fill del metge i catedràtic de la facultat de València Calixt Tosca Es graduà en arts i teologia a València El 1678 ingressà a la congregació de Sant Felip Neri El matemàtic i músic Fèlix Falcó de Belaochaga, que, juntament amb Josep Saragossà, havia aconseguit d’introduir temes científics en les tertúlies literàries valencianes, l’animà a estudiar ciències matemàtiques Tosca assistí a les esmentades tertúlies i arribà a ésser un dels principals membres de la que amb caràcter d’Acadèmia Matemàtica funcionava cap a l’any 1687 a casa de Baltasar Íñigo en aquesta, a més de tractar de temes…

No sempre fàcils de distingir dels conversos convers, els judaïtzants foren objecte de persecució implacable per part de la inquisició