Resultats de la cerca
Es mostren 539 resultats
depilació
Cosmètica
Operació de depilar mitjançant procediments físics o químics.
Els procediments físics actuen en la part externa del pèl és el cas de l’afaitament, de l’abrasió amb paper de vidre i de la combustió del pèl, emprada antigament o bé sobre el follicle pilós, destruint-lo, com, per exemple, la depilació elèctrica
electrometal·lúrgia
Tecnologia
Conjunt dels procediments metal·lúrgics que empren l’energia elèctrica —tant per acció tèrmica com electrolítica— per a l’extracció, elaboració, afinament i tractaments tèrmics especials dels metalls i llurs aliatges.
En siderúrgia, hom empra aquests procediments per a l’obtenció de ferroaliatges, d’acers especials o normals i per a la fabricació de fosa Els sistemes de transformació de l’energia elèctrica en tèrmica es fonamenten en la inducció la massa que hom vol escalfar actuant d’induït, en l’acció d’un arc elèctric que hom fa saltar entre uns elèctrodes o en la resistència elèctrica que presenta el material que hom tracta durant el pas d’un corrent elèctric forn Els procediments electrolítics són emprats en l'afinament de metalls en brut especialment coure i alumini o per a…
màquina copiadora
Disseny i arts gràfiques
Nom genèric de cadascun dels aparells o dispositius que per diversos procediments són capaços de reproduïr fidelment un document, un imprès, un dibuix, etc, sia en les seves dimensions originals, sia ampliat o reduït, en blanc i negre o respectant el colorit de l’original, etc.
Els procediments més habituals emprats per les copiadores són la fotocòpia, la diazocòpia la termocòpia Quan la còpia de l’original és obtinguda per procediments gràfics, hom parla de reprografia
metal·lúrgia
Metal·lúrgia. Forn elèctric en una foneria de Barcelona
© Fototeca.cat
Tecnologia
Branca de la ciència i de la tècnica que estudia els procediments per a l’obtenció dels metalls i llur transformació i elaboració per a una utilització racional.
Els primers metalls utilitzats per l’home foren els metalls natius, principalment el coure, l’or, l’argent i, molt rarament, el ferro d’origen meteorític La reducció de minerals de coure i, posteriorment, de minerals de coure i estany, per tal d’obtenir el bronze, fou iniciada entre els anys 4000 i 3000 aC Gairebé alhora es desenvolupà la metallúrgia del plom i dels aliatges d’or i argent Cap a l’any 2000 aC hom coneixia ja els procediments de fosa, amb el sistema dit de la cera perduda , per a la fabricació d’estàtues de bronze, com també les operacions d’embotir i d’encunyar L’…
assecatge
Tecnologia
Operació que consisteix a separar un líquid del sòlid que el reté físicament per procediments no mecànics.
Per a l’estudi de tota operació d’assecatge cal considerar que per a efectuar l’assecatge d’un producte cal fornir-li l’energia tèrmica necessària per a la vaporització del líquid quantitat que és calculable per un balanç tèrmic entre el producte que cal assecar i l’agent calefactor que l’assecament d’un producte sòlid humit només és possible quan la fugacitat del líquid que reté és superior a la del producte en la fase de gas, o sigui quan la pressió de vapor del líquid és superior a la pressió parcial del producte en la fase de gas condició termodinàmica de desequilibri que permet de…
derivació
Lingüística i sociolingüística
Procés a través del qual en una llengua es formen mots a partir d’uns altres ja existents, d’acord amb procediments establerts.
El mot del qual hom parteix rep el nom de primitiu , i el nou mot obtingut, el de derivat El procediment més usual del qual hom se serveix per a la formació de mots derivats és el d’afegir alguna unitat de la llengua a alguna part del mot primitiu, cosa que pot significar, alhora, alguna modificació en el mot sobre el qual és aplicada la derivació ferro > ferrer Les unitats emprades per a formar els mots derivats són anomenades afixos , i segons que siguin a l’inici, a l’interior o al final del mot primitiu, hom les anomena prefixos im mortal, infixos , ferr e ter, que també presenta…
níquel

Esquema de diferents procediments d’obtenció del níquel a partir dels dos tipus de niquelíferes, sense representar-hi els mètodes de recuperació d’altres metalls que acompanyen el níquel
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup VIII de la taula periòdica, entre el cobalt i el coure.
El producte natural és format per cinc isòtops estables 58, 60, 61, 62 i 64 Hom n’ha pogut obtenir set isòtops radioactius Té una tonalitat d’un color blanc grisenc, i és malleable, però és fràgil quan conté petites quantitats de sofre El metall fou aïllat el 1751 per AF Cronstedt, a partir de la niquelina NiAs La seva abundància a l’escorça terrestre és d’un 0,018% Es troba en l’estat natiu en els meteorits, on forma aliatges amb el ferro a les roques lunars portades per l’Apollo-11, hom el troba en uns percentatges del 0,004% Els minerals més importants són la polidimita i la pentlandita El…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina