Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
diürètic
Farmàcia
Dit de la substància que afavoreix l’eliminació d’orina, generalment augmentant l’eliminació de sodi, que va seguida de la d’aigua.
Actualment hom distingeix diverses classes de diürètics els diürètics osmòtics , com el manitol, els quals, pel fenomen de l’osmosi, actuen com a soluts que en grans quantitats provoquen un augment de l’aportació d’aigua al ronyó, i són emprats en el xoc i en les intoxicacions per a provocar una diüresi forçada els derivats de la purina teofillina, la més eficaç, teobromina i cafeïna, que augmenten la filtració glomerular i disminueixen la reabsorció tubular els diürètics mercurials , que actuen a nivell del túbul proximal, on impedeixen la reabsorció del sodi, i són administrats…
tibiotars
Anatomia animal
Ornitologia
Part superior de la pota dels ocells, compresa entre el fèmur i el tars.
És format per la sèrie proximal dels ossos tarsians i la tíbia, tots ells soldats en aquest os únic
cúbit
cúbit 1, cavitat sigmoide major a la zona d’articulació amb l’húmer; 2, olècran per a la inserció del múscul tríceps; 3, apòfisi coracoide; 4 cavitat sigmoide menor, per a articular-se amb el radi; 5, superfície d’inserció del múscul braquial anterior; 6, forat nutrici, o orifici d’entrada de l’artèria nutrícia; 7, cresta longitudinal externa; 8, cap del cúbit; 9, apòfisi estiloide, que serveix per a la inserció del lligament intern del canell
© Fototeca.cat
Anatomia animal
L’os més llarg i intern de l’avantbraç, articulat amb l’húmer per dalt, amb el radi per fora i amb el cartílag articular per baix.
Hom hi distingeix una diàfasi i dues epífisis, de les quals la proximal comprèn l’olècran, l’apòfisi coronoide i les cavitats sigmoides major o troclear i menor o radial, i la distal, anomenada cap del cúbit , presenta una eminència, l’apòfisi estiloide
anell de Schatzki
Medicina
Engruiximent fibrós i simètric situat a la unió gastroesofàgica.
Quan hi ha associada una hèrnia d’hiat esofàgic, l’anell es fa molt més marcat Endoscòpicament apareix com una estenosi que fa d’1 a 3 mm de gruix, amb epiteli esofàgic a la part proximal i columnar a la part distal
acidosi renal
Patologia humana
Acidosi metabòlica que és conseqüència de l’alteració d’algun dels mecanismes renals reguladors de l’equilibri acidobàsic de l’organisme.
En l’ acidosi metabòlica per insuficiència renal es manifesta la impossibilitat d’excretar tots els àcids produïts pel metabolisme D’altra banda, la disfunció del túbul renal pot abocar, per altres mecanismes dèficits selectius de secreció d’alguna substància, a tres tipus d’acidosi metabòlica tipus I o acidosi tubular renal distal , tipus II o acidosi tubular renal proximal , i tipus IV o acidosi tubular renal hipercalièmica
dangeàrdia
Botànica
Estructura típica dels filaments dicariòtics del miceli dels ascomicets i dels basidiomicets.
És format per divisió dels dos nuclis de la cèllula terminal i repartiment dels quatre nuclis fills, de la manera següent els que procedeixen del nucli proximal resten separats per un septe, i un dels que procedeixen del nucli distal roman a la nova cèllula apical juntament amb un dels anteriors, i l’altre passa a la cèllula inferior per un diverticle lateral, l' uncínul o la fíbula , alhora que un altre septe el separa de la cèllula superior
claudicació intermitent
Patologia humana
Dolor constrictiu que apareix a les extremitats inferiors solament durant els esforços (de caminar, de córrer, etc) i que desapareix en suspendre l’exercici.
Aquest dolor, en forma de rampa, apareix generalment poc temps després d’haver començat la marxa, augmenta en continuar l’exercici i disminueix fins a desaparèixer amb el repòs apareix de nou en iniciar la marxa Es presenta especialment en l’arterioesclerosi i en la tromboangiïtis obliterant La claudicació intermitent és un símptoma d’isquèmia d’esforç del múscul, i sovint apareix a conseqüència d’oclusions incompletes i segmentàries de la part proximal de les artèries femorals
tenòdesi
Sutura del cap proximal d’un tendó a un os.
acidosi metabòlica
Patologia humana
Acidosi produïda per retenció o excés d’àcids, o pèrdua de bases (bicarbonats) o per dilució (aports importants de líquids sense bases).
Si és per retenció o excés d’àcids s’ha arribat a la acidosi per causes externes intoxicacions per metanol, etanol, etilenglicol, salicilats, etc, endògenes cetoacidosi diabètica, acidosi làctica, dejuni prolongat o xoc per retenció insuficiència renal, aguda o crònica i per reabsorció ureterosigmoïdostomia Si es dóna per pèrdua de bases bicarbonats pot ésser digestiva diarrees, fístules duodenal, biliar, pancreàtica o del budell prim o renal acidosi tubular proximal o distal, acidosi tubular tipus IV L’acidosi metabòlica pot romandre asimptomàtica, però generalment provoca…