Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Marta Balaguer i Julià

Il·lustració de Marta Balaguer i Julià on es veu un robot amb nans que li pugen pel cos mentres ell menja
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Il·lustradora.
Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona A l’Institut del Teatre assistí a un curs de titelles, on prengué l’interès que la portà a actuar en espectacles de titelles i ombres xineses Ha realitzat també diverses activitats pedagògiques La seva producció, dedicada bàsicament al llibre infantil i juvenil, inclou nombrosos cartells, i de les seves obres destaquen, entre d’altres, En Jaumet de les xanques 1980, El petit Polzet 1981, Pau i Pepa fan vacances 1983, Adéu, bon viatge 1984, premi Crítica Serra d’Or 1985, Llibre de Vòlics, Laquidambres i altres espècies 1986,…
barranc d’Algaiarens
Barranc
Curs d’aigua dins el lloc d’Algaiarens, a la part de tramuntana del municipi de Ciutadella (Menorca), dins el sector anomenat la Vall.
Desemboca a la cala d’Algaiarens , a les platges de la qual apareixen unes dunes quaternàries, que pugen 25 m sobre la mar i són pentinades pels vents del N Una carretera de 15 km, construïda al segle XVIII durant l’ocupació britànica, uneix aquesta possessió amb Ciutadella
boia lagrangiana
Geografia
Boia dissenyada per a seguir corrents marins.
Una de les tècniques disponibles en oceanografia per a mesurar corrents consisteix a deixar que una boia especialment dissenyada i equipada amb un emissor de ràdio o de comunicació via satèllit vagi a la deriva A partir de les posicions de la boia en diferents moments es pot conèixer la intensitat i la direcció del corrent Aquestes boies sovint tenen altres sensors que donen informació d’altres magnituds oceanogràfiques, com per exemple la temperatura de l’aigua Una versió molt més sofisticada permet seguir corrents profunds Aquestes boies es fixen perquè es mantinguin a una profunditat…
tetis

Cara dorsal del Tethys leporina
© fototeca.cat
Malacologia
Gènere de mol·lusc gastròpodes
opistobranquis del subordre dels nudibranquis, de la família dels tètids, de cos oval i deprimit, força gros —entre 15 i 20 cm de llargada—, el cap molt ample i proveït d’una àmplia expansió laminar, i el dors amb dues sèries longitudinals d’apèndixs lobulars i una filera longitudinal de brànquies filiformes.
Neden mitjançant contraccions de tot el cos i mouen violentament les antenes, les expansions dorsals i l’expansió laminar cefàlica Habiten en fons, on es nodreixen de peixos morts, de petits lamellibranquis i d’ofiuroïdeus, però durant la primavera i la tardor pugen a la superfície nedant i s’alimenten de plàncton Són luminescents L’espècie Tleporina Y fimbriata , de color grisós i semitransparent, és comuna sobre el fons fangós de les aigües marines dels Països Catalans
cuc de les pomes

Cuc de les pomes
Joachim K. Löckener (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Eruga del lepidòpter Cydia pomonella.
Les erugues són, principalment, de color blanc, i roig groguenc després Quan neixen, que sol ésser entre juny i juliol, fan un forat a la poma o a la pera i hi penetren, fins que arriben a llur llavor, de què s’alimenten A la tardor deixen els fruits i pugen als arbres, on fan un capoll, i es transformen en crisàlides així passen l’hivern, fins a la propera primavera, que en naixeran els insectes adults Hom els combat raspant els troncs dels arbres i untant-los amb una barreja d’argila i calç
Ansó
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, centre de la vall d’Ansó
, la més occidental de les valls pirinenques aragoneses.
Drenada pel riu Veral, les terres altes, afaiçonades pel glacialisme, són cobertes de pastures, que aprofiten els ramats ovelles i cabres que hi pugen des de les terres de la depressió de l’Ebre i la Canal de Berdún Les àrees de bosc són aprofitades per a l’explotació de la fusta i combinades amb l’agricultura La població, amb tendència a l’emigració, s’agrupa a la vila, característic poble de muntanya, d’origen medieval, que ha conservat no solament l’arquitectura sinó també l’antic parlar aragonès i, fins a temps recents, molts trets etnogràfics, especialment en el vestuari
seitó

Seitons frescos per vendre
© CIC-Moià
Ictiologia
Peix de l’ordre dels clupeïformes
, de la família dels engràulids, de 12 a 20 cm de llargada, amb el dors verd blavós i els flancs argentats, el musell prominent, amb petites dents, i sense línia lateral.
Formen vols importants, a poca distància de la costa, especialment a la primavera i a l’estiu, durant la fresa, que és quan hom els pesca en grans quantitats amb arts d’arrossegament i d’encerclament i amb xàvega Ponen els ous, que floten, a les aigües baixes Els nounats creixen ràpidament i es mantenen en moles compactes que pugen a la superfície Llur fragilitat fa que hom només pugui menjar-ne de frescs als llocs de captura o propers En canvi, hom els pot consumir salats anxova arreu del món Habita a l’Atlàntic, fins a les costes noruegues i la Bàltica, a la Mediterrània i a la…
caulicle
Art
En el capitell corinti, cadascun dels vuit tanys que surten del fullatge inferior i pugen fins a l’àbac.
nocturn | nocturna
Etologia
Dit de l’animal que desenvolupa tota o gairebé tota la seva activitat a la nit.
Alguns animals, com els desèrtics, són nocturns a causa de la duresa de les condicions de temperatura que s’assoleixen durant el dia Uns altres, com els petits mamífers herbívors, ho són a fi d’evitar al màxim possible l’atac dels depredadors En uns altres casos, com en el dels ocells i els mamífers carnívors nocturns, ho són perquè durant la nit cacen preses també nocturnes A fi de poder desenvolupar llur activitat a la nit, els animals nocturns, tant els depredadors com les preses, solen ésser de moviments silenciosos i van proveïts d’estructures…
areng

Areng
Smithsonian Environmental Research Center (CC BY 2.0)
Ictiologia
Peix marí clupeïforme de la família dels clupeids, semblant a la sardina, però de dimensions més grans (pot atènyer uns 35 cm) i amb els opercles llisos.
De color blau fosc al dors, més clar als flancs i platejat al ventre té uns replecs adiposos característics als ulls Són peixos propis d’aigües fredes i de salinitat baixa Viuen a la part septentrional de l’Atlàntic, tant a les costes americanes com a les europees oceà Àrtic, costes de Noruega, mar del Nord, d’Islàndia, de Grenlàndia, britàniques, canal de la Mànega i part nord de les costes franceses al Bàltic n'existeix una raça de dimensions més petites Cap al sud, no travessen la isoterma de 12°C a la superfície No fan grans migracions, sinó que es mouen sempre dins àrees més o menys…