Resultats de la cerca

Hom l’anomena també batalla de Darnius o de la Muntanya Negra Els francesos s’havien apoderat d’aquesta zona, d’on no pogueren foragitar-los els successius atacs de les forces manades pel comte de La Unión En un dels assalts morí el general francès Dugommier 17 de novembre, i tres dies més tard, en un altre, el comte de La Unión Un contraatac francès trencà el front, i el nou capità general de Catalunya, marquès de Las Amarillas, anà a refugiar-se a Girona mentre Figueres queia, sense lluita, a les mans dels francesos

Servia per a comprovar les alineacions que permetien la centuriació d’un territori, és a dir, la creació d’una mena de plantilla ortogonal que el dividia en parcelles exactament iguals entre elles Igualment, també permetia l’ortogonalitat amb què els romans dissenyaven tant els seus campaments militars com les seves ciutats de nova planta La groma consistia en una perxa vertical amb dos travessers units en forma de creu els dos travessers s’ajuntaven sobre un pivot per tal que poguessin girar horitzontalment En cadascun dels extrems dels travessers queia una plomada Els…

En general, a Catalunya, per les transmissions a títol cal pagar la tercera part del valor de la cosa emfitèutica quan la transmissió és a títol lucratiu correspon el 21 i dos terços per 100, excepte quan es tracta de traspàs als descendents, en el qual cas no cal pagar res, o bé la transmissió emfitèutica és a Barcelona o en una localitat que gaudeixi dels seus privilegis, un dels quals és de no pagar per les transmissions a títol lucratiu Al territori de Barcelona, ha de pagar el lluïsme el venedor, i a la resta de Catalunya, l’adquiridor Quan es tractava de béns feudals, el lluïsme era la…

Adquirida al cap d’un any per l’editor Baguñà, des del 1910 en fou el principal collaborador Josep M Folch i Torres , que, a més d’altres seccions, hi publicà des del 1915 les cèlebres Pàgines viscudes En els primers temps hi collaboraren també Aureli Capmany, Manuel Marinello, Josep Morató i Manuel Folch i Torres, i posteriorment Lluís Almerich i Xavier Bonfill Els seus principals illustradors foren Cornet, Junceda i Llaverias Del 1913 al 1914 incloïa cada setmana, a més d’un fulletó amb una novella de Folch i Torres, un dels Contes d’En Patufet La revista, que havia anat captant un públic…

Símbol del poder civil i de les arts de la pau, es contraposava a la força militar —com resta palès en l’aforisme clàssic, cedant arma togae ‘que les armes cedeixin davant la toga’— i fou emprada fins a l’alta edat mitjana Les dimensions i la manera de dur-la variaren segons les èpoques La manera més primitiva consistia a fer-ne passar una punta sobre l’espatlla esquerra i a passar la resta sota l’aixella dreta fins que l’altra punta queia sobre l’espatlla esquerra, talment que el braç dret restava lliure, mentre que l’esquerre era cobert Posteriorment hom la vestí d’una forma més rebuscada,…

A disset anys heretà del seu pare l’empresa Hughes Tool Company, que patentà una perforadora per a l’extracció de gas i petroli, base de la seva gran fortuna L’any 1927 anà a Hollywood on fins als anys cinquanta produí una vintena de pellícules, dues de les quals, Hell’s Angels 1930 i The Outlaw   1943, dirigí Projectà a la fama alguns actors i actrius, com ara Jane Russell , Robert Mitchum , Jean Harlow o Paul Muni Entre el 1948 i el 1955 controlà la productora de Hollywood RKO L’any 1932, quatre anys després d’obtenir la llicència de pilot, fundà l’empresa Hughes Aircraft Company, que…

Els autors àrabs l’anomenaren lisan al-'aǧam i, més concretament, 'aǧamīyya ‘llengua dels estrangers’ L’heterogeneïtat etnicocultural i lingüística de la península Ibèrica motivà que no fos uniforme el llatí vulgar que s’hi propagà, diversitat que s’accentuà encara pel fet que no hi hagué cap pauta cultural durant la dominació sarraïna No hi hagué, doncs, una llengua mossàrab peninsular, sinó diversos dialectes regionals La societat mossàrab fou afectada de diglòssia, puix que, per bé que colloquialment emprés un parlar romànic, mai no l’escrivia, i totes les vivències culturals les rebia en…

De vegades tenia forma de caputxa, sobre la qual es portava el bacinet, i, d’altres vegades, anava llaçat a les vores d’aquest Als segles XIII i XIV anava combinat amb l’ausberg, sigui formant-hi una peça, sigui separat i superposat Al segle XIV apareix sovint folrat

Dins l’art, la font ha tingut importància com a estructura unificadora i compaginadora de dos elements de diferent origen l’un de natural —l’aigua— i l’altre construït —dipòsit, brocs, receptacles, etc— i com a element urbanístic estructurador A Grècia i a Roma, ja eren corrents les fonts monumentals Pausànies esmentà com a més famosa la de Callírroe, a Atenes, de nou brocs Les fonts gregues, constituïdes generalment per una fornícula, foren substituïdes a Roma per plats que recollien l’aigua que queia d’un cap d’animal, d’un nen que orina o d’una àmfora A l’edat mitjana les fonts públiques…