Resultats de la cerca

Pot ésser considerat com a sinònim de glacis o de piemont, i és una superfície d’erosió de poc pendent 1 a 5°, a voltes lleugerament còncava, sovint recoberta per un mantell de reblum graves, sorres, llims i argiles de poca gruixària, elaborada sota climes àrids i al peu de relleus de forta energia Pot ésser també un conjunt de cons de dejecció coalescents

Aquest peu de muntanya, format per materials quaternaris, és cobert de sòls bruns amb crosta calcària, que originen bons conreus, que han atret la població de bona hora L’eix representat per la carretera de Palma a Alcúdia és l’eix industrial de Mallorca, reforçat per la presència de lignit i centrat a Inca

El sector septentrional, dins la serra, culmina a 905 m alt, a sa Fita, termenal amb Escorca i Selva de Mallorca El declivi vers es Raiguer és ràpid, fins a 500-200 m alt, puntejat per relleus aïllats, com el puig de Suró 641 m alt Els materials liàsics i triàsics dominen a la serra, i els eocènics en es Raiguer El bosc cobreix el sector muntanyós, amb predomini del pi blanc al NE 148 ha i de l’alzina al NW 140 ha La màquia d’olivella ocupa unes 300 ha, i els pasturatges unes 50 ha Els conreus 720 ha són gairebé tots de secà predominen els conreus herbacis 46 ha, les oliveres 188 ha, la vinya…

El sector de la serra, molt rost, ocupa una part del vessant interior de la dita serra, el de solell, mentre que la baga correspon a Escorca, en el vessant de Tramuntana que inclou la carena mestra la del puig de Massanella El límit entre Selva i Escorca correspon a una segona carena, que va de sa Fita 905 m alt, al SW, fins a la serra des Pas d’En Bisquerra 600 m alt, al NE, culminant a 1088 m serra de Darrere Aquest sector més alt és cobert, on s’ha pogut formar un tou de sòl, de brolla, alzinar de 900 m en avall i pineda Cap als 600 m un replà el separa de la serra de Davant, on dominen…

La terra no conreada és ocupada per pinedes 103 ha, alzinars 44 ha i garrigues 80 ha L’agricultura el 72,3% del terme és predominantment de secà 835 ha ametllers 465 ha, cereals 139 ha, oliveres 132 ha, garrofers 86 ha i figueres 23 ha El regadiu 35 ha es localitza a es Rafal d’en Marc, a la vall de s’Estorell, on darrerament han estat plantats nombrosos tarongers Al subsol hi ha jaciments de lignit de l’Estampià lacustre, que són explotats i tenen una producció anual de 30 000 tones Hi ha també importants pedreres de calcàries juràssiques, utilitzades per a la producció de ciment pòrtland en…

El terreny pla, d’origen eocènic, des Raiguer, que davalla suaument del puig de s’Estremera ja dins el terme de Bunyola, és solcat per un dors de turons miocènics mont Blanc, 236 m alt Les aigües de pluja són drenades vers la badia de Palma pel torrent de Bunyola límit occidental amb el terme de Palma i pel torrent de sa Cova Negra, que arriba del NE i forma, amb l’anterior, el torrent Gros A part unes 200 ha de pineda pi blanc i 470 ha de garriga la més coneguda, la de son Caulelles, al SE, el sòl agrari és ben conreat 55 % del terme Hi predominen els fruiters de secà amb 2 091…

Petits barrancs de fort pendent baixen des de la serra L’agricultura ocupa una tercera part del terme, al sector pla i als primers contraforts El regadiu, absolutament predominant, aprofita l’aigua del Xúquer a través de séquies al sector pla, dedicat tradicionalment al conreu de l’arròs 170 ha, que ha estat el producte bàsic de l’economia, i també per aigua de pous, al sector del raiguer, dedicat al conreu de tarongers 150 ha les taronges són actualment el primer producte agrícola La ramaderia oví hi és escassa Hi ha una fàbrica de plàstics El gran increment demogràfic iniciat a…

Constitueix la darrera avançada de les serralades penibètiques que fan de límit amb la fossa del Segura El seu cim 568 m alt és termenal dels municipis de Callosa de Segura, Coix i Redovà, els nuclis urbans dels quals s’estenen al llarg del raiguer

Un petit colze separa el piemont de la muntanya Segons l’evolució tectònica —elevació del massís per moviments intermitents, per exemple— es poden formar una sèrie de plataformes de piemont escalonades Des del punt de vista socioeconòmic les regions de piemont es desenvolupen, primordialment, en funció de la muntanya propera disponibilitat d’aigua, energia hidroelèctrica, fusta, pasturatges, turisme, etc El piemont és anomenat també samontà, raiguer o piedmont

Els escorredors d’aquesta séquia formen l’anomenat riu de Corbera , el qual desguassa a mar a través de l’estany Gran o estany de Corbera , al sud de Cullera Una gran part del terme és situada en aquesta plana i en el limitat raiguer de la serra La zona muntanyosa no conreada pins i matollar ocupa unes 500 ha L’agricultura és gairebé exclusivament de regadiu 1 340 ha, de les quals 837 aprofiten l’aigua del subsol, i 503, de la séquia El secà es limita a 100 ha El conreu dominant, base de l’economia, és el taronger 774 ha, a la zona de contacte entre la plana i la muntanya, de…