Resultats de la cerca

Estudià a Peterburg i Moscou Inicià una carrera de pianista, sovint amb obres pròpies, com el primer concert per a piano i orquestra 1891 El 1893 estrenà l’òpera Aleko Viatjà per Europa, i el 1918, davant la Revolució Russa, emigrà als EUA Des d’allí continuà fent gires artístiques Els seus altres tres concerts de piano 1901, 1909 i 1927 i les seves simfonies 1895, 1907 i 1936 han assolit una gran difusió, així com els preludis per a piano i el poema simfònic L’illa dels morts 1907, basat en el quadre homònim d’Arnold Böcklin

S'estengué el costum d’escriure'n sèries de vint-i-quatre, o de dotze, com els de Chopin, Debussy, Rakhmaninov, Skr'abin, etc

Inscrit en el corrent de l’art per l’art, els seus versos, que canten la natura i l’amor, foren musicats per Rimskij-Korsakov i Rakhmaninov Traduí els clàssics grecs i llatins La seva obra — Liričeskij panteon ‘Panteó líric’, 1840, Večernije ogni ‘Llums del capvespre’, 1883-85 — influí sobre el simbolisme rus

Diplomat al conservatori de Milà 1933, els anys següents guanyà nombrosos concursos gran premi de Ginebra, 1939 i emprengué una brillant carrera de concertista internacional Des del 1968 visqué a Suïssa Fou professor als conservatoris de Venècia, Bozen i Bolonya El 1964 fundà un festival de piano a Brescia El seu repertori comprenia, entre d’altres, Beethoven, Chopin, Schumann, Debussy, Bach, Mozart, Haydn i Rakhmaninov Deixà nombrosos enregistraments

Estudià al Conservatori de Bergen amb Jiri Hlinka i també rebé lliçons de Jacques de Tiège La seva relació artística amb directors com Sir Simon Rattle i Maris Janssons ha contribuït a la seva projecció internacional en la mateixa mesura que la seva passió per la música de cambra Especialitzat en el repertori romàntic i els clàssics del s XX destaquen les seves interpretacions de Grieg, Schubert, Rakhmaninov, Nielsen, Janáček, Bartók, Szymanowski i Kurtág També desenvolupa una intensa tasca pedagògica és professor a l’Acadèmia Noruega de Música d’Oslo i al Reial Conservatori de…

Estudià al Conservatori de Còrdova, on eren professors el seu pare i un oncle, i després al de Madrid, on es titulà el 1964 Treballà amb Alexis Weissenberg a l’Academia Chigiana de Siena El seu triomf al Concurs Internacional de Leeds, el 1966, li obrí les portes dels escenaris europeus i el convertí en un dels pianistes espanyols més internacionals, destacant sempre per la seva brillant execució i seguretat tècnica Tocà amb grans formacions com la Simfònica de Londres, la Royal Philarmonic, la Filharmònica de Berlín i les orquestres de Nova York, París, Filadèlfia i Cleveland, sota la batuta…

Es formà a Düsseldorf, Ginebra, París i Roma, on, impressionat per la cultura italiana, sojornà 1850-57 La seva fama s’inicià quan Lluís I de Baviera adquirí el seu discutit Pan Exercí el seu magisteri a Weimar 1860-62 i posteriorment s’establí a Itàlia Gran admirador d’Il Veronese i de Rubens, fou un romàntic retardat, amant de paisatges misteriosos i de mitologies, i la seva obra és tan aviat malenconiosa com macabra i caricaturesca Bé que fou combatut, influí molt en el seu temps i sovint representà la volguda síntesi germanollatina La seva Illa dels morts , de la qual féu sis versions…

D'origen jueu, en aliar-se Bulgària amb els països de l’Eix, el 1943 fugí del país del país amb la seva mare i el mateix any ingressà al Conservatori de Jerusalem i després de la Segona Guerra Mundial a la Juilliard School de Nova York, on el 1947 guanyà el prestigiós premi Leventritt per a joves pianistes L’any següent debutà al Carnegie Hall sota la direcció de Georg Szell A mitjan anys cinquanta fixà la seva residència a França La seva anomenada començà el 1968, quan actuà al Festival de Salzburg seleccionat per Herbert von Karajan , amb el qual enregistrà una famosa edició dels concerts…

Fins al s XVII hom utilitzà aquest terme fent referència a una composició exclusivament instrumental, amb més d’un intèrpret per qualsevol part polifònica Torelli 1709 i Albinoni foren els primers a escriure'n, com una variant del concerto grosso, en què es destaca el virtuosisme d’un sol solista Sol tenir tres moviments extensos, en els quals hom intercala una cadència o dues Els instruments més emprats pels compositors han estat el violí i el piano, bé que n'hi ha per a gairebé tots els instruments Entre els de violí es destaquen els de Vivaldi i Mozart, el de Beethoven, un de Mendelssohn,…

Començà a estudiar piano a tres anys i debutà quan en tenia quatre Fou deixeble de la seva mare fins a l’edat de disset anys i, a partir del 1951, estudià amb Rosina Lhévine a la Juilliard School a Nova York Debutà el 1954 amb l’orquestra filharmònica d’aquesta ciutat El 1958, amb la interpretació del Concert número 1 de Čajkovskij guanyà a Moscou la primera edició del premi Čajkovskij, instituït per l’Estat soviètic, que li donà renom internacional i el convertí en un símbol de la distensió durant la guerra freda La seva versió d’aquest concert de Čajkovskij 1961 fou un dels discs de música…