Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
diòxid de tori
Química
Pólvores blanques, naturals o obtingudes per reducció del nitrat de tori, amb densitat de 9,7 g/cm3, que es fonen a 3220°C.
Presenten excellents propietats refractàries És anomenat també tòria
argila

Argila
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Nom comú d’un tipus de roques sedimentàries no consolidades o poc endurides que contenen, bàsicament, partícules de diàmetres inferiors als 0,001 mm, i formades principalment per silicats d’alumini hidratats, que tenen propietats més o menys plàstiques (argiles plàstiques), refractàries, i adsorbents i desgreixants en sec (argiles esmèctiques) (terra de paraire).
Tipus d’argiles Característiques formes d’erosió de les argiles pliocèniques que constitueixen el substrat de la plana rossellonesa i afloren en alguns punts com aquest de les Orgues, prop d’Illa, a l’esquerra de la Tet © Fototecacat Quan s’embeuen d’aigua poden augmentar de volum fins a un 40-50% i es tornen plàstiques i toves es ratllen amb l’ungla, fins a arribar a perdre la cohesió i a dispersar-se en l’aigua tot donant una dissolució colloidal si hom les cou no es deformen, però s’endureixen, es contreuen una mica i canvien de color si contenen òxids de ferro Les argiles poden tenir un…
refractari | refractària
Química
Dit de diversos materials d’estructura no metàl·lica, generalment constituïts per mescles d’òxids metàl·lics, destinats a suportar temperatures elevades.
A més, solen presentar propietats tals com resistència a l’abrasió, a la corrosió, a la pressió i als canvis ràpids de temperatura Els materials refractaris solen ésser composts d’una part infusible, el refractari pròpiament dit, i una petita quantitat d’un agent lligant Poden ésser classificats en àcids, bàsics o amfòters, d’acord amb el caràcter dels òxids presents en major proporció en llur constitució, i cadascun és emprat tenint en compte l’ús al qual és destinat Els refractaris àcids són composts fonamentalment per sílice i alúmina en proporcions variables, però quan la proporció d’…
cermet
cermet Puntes canviables per a eines de tall a alta velocitat
© Fototeca.cat
Tecnologia
Material constituït per una mescla de components ceràmics i metàl·lics, obtingut mitjançant fusió, metal·lització o sinterització.
Els materials ceràmics més emprats són òxids, carburs, borurs, siliciürs i nitrurs Els cermets permeten de combinar les propietats, en general contraposades, de llurs components, i fan així possible l’obtenció de materials que mantenen, a temperatures elevades, la resistència mecànica a la corrosió, a l’oxidació i al desgast Hom els utilitza per a fabricar resistències elèctriques, eines de tall, peces refractàries per a turbines, recobriments per a càpsules espacials, etc
abrasiu
Tecnologia
Material dur capaç de produir abrasió.
Els abrasius són utilitzats per a arrencar matèria, és a dir, per a desbastar, raspar, raure, brunyir o polir, a fi de modificar la grandària, la forma, la llisor o l’acabat superficial d’un objecte Són emprats sigui en forma de pólvores soltes i de pastes, sigui en forma d’agregats, on els grans de l’abrasiu pròpiament dit són units per un aglutinant La finor de l’acabat produït per un abrasiu depèn de la grandària dels seus grans Els altres factors principals que determinen el seu treball són la duresa, la fragilitat i les propietats refractàries La duresa delimita el camp d’…
niobi
Química
Tecnologia
Element metàl·lic pertanyent al segon període del grup VIII de la taula periòdica.
És de color blanc En són coneguts dotze isòtops Descobert per CHatchett 1801, cristallitza segons el sistema cúbic centrat al cos, i hom el troba sobretot a la niobita i a l’euxenita Les reserves més importants són al Canadà, al Brasil, a Nigèria, al Zaire i als EUA Presenta una gran conductivitat, i és dúctil, però fàcilment oxidable És emprat en la formació d’aliatges, als quals confereix propietats refractàries i anticorrosives Propietats físiques del niobi nombre atòmic 41 pes atòmic 92,906 estructura electrònica Kr 4d4 5 s> 1 estats d’oxidació +3, +5 densitat 8,4 g/ml…
anèmia
Patologia humana
Situació patològica comuna a moltes malalties en què habitualment hom constata una disminució del nombre d’eritròcits, de la quantitat d’hemoglobina o del valor de l’hematòcrit.
En general s’accepta que hi ha anèmia quan la concentració d’hemoglobina és inferior a 14 g/dl en l’home i a 12 g/dl en la dona Els símptomes provocats per un estat anèmic són d’intensitat i gravetat molt variable en relació amb el grau de l’anèmia i la rapidesa d’instauració L’anèmia crònica es manifesta amb astènia, dispnea d’esforç, palpitacions, taquicàrdia, vertigen, cefalea, amenorrea, trastorns tròfics, pallidesa, edemes, etc L’anèmia aguda , que s’observa sobretot en casos d’hemorràgies i d’hemòlisis intenses, porta fins a situacions extremes els símptomes esmentats i pot provocar un…
nitrur de silici
Química
Pólvores verdoses, altament refractàries i d’elevada duresa, solubles en àcid fluorhídric, que se sublimen a 1 900°C.
Hom l’obté per reacció del silici amb nitrogen en un forn elèctric És resistent a l’oxidació i a la corrosió i troba aplicació com a refractari, com a abrasiu i com a aïllant en la indústria electrònica
tàntal
Química
Element químic, de nombre atòmic 73 i símbol Ta, pertanyent al grup VB de la taula periòdica.
És un dels metalls de la tercera sèrie de transició Fou descobert l’any 1802 per AEkeberg i obtingut pur per primera vegada l’any 1903 per Wvon Bolton És un element d’abundància mitjana que constitueix un 5 × 10 -4 per cent del pes de l’escorça terrestre No ocorre en estat natiu, i la seva mena més important és la tantalita Fe,MnTa₂O₆ El tàntal natural té un pes atòmic de 180,9479 i és constituït per una mescla de dos isòtops, amb masses 180 0,0123% i 181 99,988% El 1 ⁸⁰Ta és radioactiu, amb una vida mitjana superior a 10 1 3 anys Són també coneguts 14 radioisòtops artificials d’aquest…
anells de Cabot
Patologia humana
Inclusions eritrocítiques constituïdes pels residus de la membrana nuclear, disposades en forma d’anell, visibles en la malaltia de Biemer, en les anèmies refractàries, en el saturnisme i després d’una esplenectomia.
Foren descrits el 1905 pel metge nord-americà Richard Clarke Cabot 1868-1939