Resultats de la cerca
Es mostren 282 resultats
religions tibetanes
Religió
Religions implantades al Tibet.
La religió prebudista, denominada gTsug o gTsug-lag , de natura màgica amb alguns elements xamanistes, posseïa creences cosmogòniques i animistes i practicava el sacrifici d’animals i un conjunt de rituals de tipus funerari, endevinatori i oracular Molt poc coneguda per manca de fonts originals de l’època, ha estat preservada parcialment per l’escola bon nom d’un dels rituals del gTsug-lag , constituïda com a tal al segle XI, la qual pretén d’ésser la continuadora de l’espiritualitat prebudista i fa remuntar el seu origen al mític gShen-rab-mi-bo De fet, es tracta d’una amalgama dels antics…
Parlament de les Religions
Assemblea interreligiosa.
L’assemblea reuneix figures religioses de tradicions espirituals diverses per tal de construir vies de diàleg i cooperació La primera reunió fou a Chicago el 1893, a la qual seguí una segona trobada cent anys més tard a la mateixa ciutat Convocada, d’ençà, cada cinc o sis anys pel Consell per a un Parlament de les Religions del Món, amb seu a Chicago, l’any 1999 se celebrà a Ciutat del Cap Els temes tractats inclogueren la reflexió sobre els drets humans, la cooperació i el concepte de la vida El 2004 tingué lloc a Barcelona la quarta edició d’aquest Parlament, en el marc del…
Grup de Treball Estable de les Religions
Consell de representants de les religions històricament arrelades a Catalunya per a coordinar-se i dialogar amb independència del poder polític o administratiu.
L’entitat es reuneix mensualment per a recollir les necessitats de la Comunitat Israelita de Barcelona, el Consell Islàmic Cultural de Catalunya, l’Església ortodoxa del Patriarcat de Sèrbia, el Consell Evangèlic de Catalunya i l’Arquebisbat de Barcelona També participen esporàdicament en algunes de les activitats que preparen la Comunitat Budista Sakya Tashi Ling, com a secretària de la Federació Budista d’Espanya, l’Associació Taoista de Catalunya, la Comunitat Baha’ de Catalunya i el Consell Religiós Sikh de Catalunya En alguns documents d’ús intern, aquesta entitat s’anomena Consell…
Declaració de Montserrat sobre religions i construcció de la pau
Manifest creat per un grup de personalitats civils i de diferents tradicions religioses internacionals que malda per no relacionar religions i violència.
S'hi demana la implicació de la societat civil, que ha d’exigir a les autoritats que emprenguin accions, així com la dels governs i les organitzacions internacionals, i la dels líders polítics i religiosos, per tal que reforcin el seu paper com a actors de la pau i la comprensió mútua La declaració fou el resultat de la trobada que convocà la Fundació Cultura de Pau i que se celebrà a l’abadia de Montserrat l’any 2008
Karen Armstrong
© Fundación Princesa de Asturias
Literatura anglesa
Cristianisme
Història
Historiadora de les religions anglesa.
Crescuda en la fe catòlica, a disset anys ingressà a la congregació del Sant Infant Jesús Durant l’estada al convent estudià literatura anglesa pel St Anne’s College de la Universitat d’Oxford, bé que no obtingué el doctorat perquè la seva tesi fou declarada no avaluable El 1969 abandonà l’orde, al qual acusà públicament d’abusos físics i psicològics en la crònica d’aquests anys, Through the Narrow Gate 1982 Mestra en una escola per a noies fins aquest mateix any, posteriorment es dedicà a escriure guions per a televisió El 1984, un encàrrec per a un documental sobre Sant Pau la portà a…
James George Frazer
Antropologia
Religió
Antropòleg i historiador de les religions.
La seva obra principal, The Golden Bough ‘La branca d’or’, 1890-1915, en dotze volums, intenta de lligar l’existència i el contingut de les religions amb el folklore dels pobles que les practiquen
Georges Dumézil
Lingüística i sociolingüística
Religió
Lingüista i historiador de les religions.
Després de fer de lector a la Universitat de Varsòvia, el 1925 se n'anà a Turquia com a encarregat d’un curs d’història de les religions i establí contacte amb les llengües caucàsiques Més tard, el 1931, installat a Uppsala com a lector d’aquella universitat, estudià el folklore i les llengües nòrdiques Des de l’any 1948 fou professor del Collège de France Investigà la mitologia indoeuropea fent servir el mètode comparatiu per tal de conciliar l’actitud estructuralista amb l’aproximació històrica Entre les seves obres cal destacar Le festin de l’immortalité Étude de mythologie…
misteri
Religió
En les religions antigues, orientals i gregues, ritu i doctrina reservats als iniciats.
Sovint els rituals de les religions de misteris són poc coneguts, car els iniciats estaven obligats al silenci el nom misteri deriva precisament de la paraula grega μύω, ‘estar tancat’, ‘callar’ generalment consistien en la reproducció d’episodis de la vida del déu, de manera que, revivint-los, l’iniciat s’identificava finalment amb el mateix déu Els principals misteris eren els d'Eleusis, les festes sagrades dels Cabirs, celebrades a Samotràcia, els de Cíbele, els d'Isis a Egipte, els de Mitra mitraisme, originaris de Pèrsia, i sobretot els òrfics orfisme Alguns misteris, com…
teriomorfisme
Religió
En algunes religions, forma animal atribuïda a les divinitats, als esperits, als dimonis, etc.
Sol coexistir amb l'antropomorfisme els pobles caçadors solen imaginar en forma d’animal el “Senyor dels animals”, bé que dotat de caràcters humans el mateix s’esdevé amb l’avantpassat d’un clan totèmic L’evolucionisme historicoreligiós considerava el teriomorfisme com una característica d’una fase determinada del desenvolupament de la idea de Déu, anomenada polidemonisme , que precedia immediatament el politeisme Cal considerar-lo, però, com una expressió normal del món no humà, i de fet apareix en totes les religions, fins i tot les més evolucionades, com l’egípcia Hathor té…
culte dels avantpassats
Etnologia
Religió
Conjunt de ritus o cerimònies celebrades en molts pobles i religions, en honor dels antecessors familiars morts: formes especials d’enterrament, lloc i disposició de les sepultures, ofrenes, sacrificis, festes familiars de difunts i participació dels avantpassats en les festes i esdeveniments familiars, etc.
El culte dels avantpassats és una part essencial del confucianisme i hom pot dir que forma part del patrimoni cultural xinès apareix també a la Roma antiga, al Japó i en moltes religions primitives de l’Àfrica Central, Amèrica i la Polinèsia Els avantpassats eren considerats sovint protectors de la família o de la seva prosperitat Sovint es troba lligat a la fe en la inmortalitat de l’home, bè que a vegades és basat només en la creença en una supervivència temporal, i d’altres en un pur sentiment de pietat envers els parents morts
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina