Resultats de la cerca

El 1914 fundà la societat Foment del Civisme i el seu setmanari “La Vanguardia Balear”, des d’on popularitzà el pseudònim de Manitas Presidí el Foment en diverses ocasions 1914-17, 1926, 1930, 1932-34, i a partir del 1931 convertí el setmanari en un exclusiu òrgan personal Polemista brillant, el moviment “cívic” que volgué impulsar es ressentí de l’ambigüitat entre uns afanys regeneracionistes i culturalistes, una crítica dels vicis de les democràcies parlamentàries i unes poc concretes finalitats polítiques És autor de La reforma constitucional Lo que se intenta y lo que…

De llengua bantú, els xoses 3 907 000 l’any 1970 habiten entre les conques del Kei i del Great Fish, fins a la costa de l’oceà Índic, al districte de Transkei, a la província del Cap República de Sud-àfrica Les tribus més importants són els gcaleka, ngqita, ndlamba, dushane, qayi i gqunkhwebe en part d’origen hotentot Poble agricultor i ramader, s’organitza en clans patrilineals, units per llurs caps a la tribu, dirigida pel cap del clan principal Practiquen la poligàmia, i els nois són circumcidats en arribar a la pubertat A partir del 1960 molts homes emigraren com a treballadors vers les…

La seva companyia mercantil, fundada el 1282, arribà a posseir filials als centres més importants del comerç europeu Es ressentí de la crisi econòmica del 1345, en perdre Florència la guerra contra Lucca, que els Acciaiuoli finançaven, i hagué d’ésser liquidada deu anys després Lligats als Anjou de Nàpols, els Acciaiuoli foren també banquers dels santjoanistes, d’Eduard III d’Anglaterra i de la Seu Apostòlica La família donà homes de cultura, com Donato Acciaiuoli Florència 1429 — Milà 1478, humanista, autor, en llatí, d’una Vida de Carlemagny Filippo Acciaiuoli Roma 1637 — 1700…

Fill de l’illustrador romàntic Vicente Urrabieta Ortiz Es formà amb Madrazo i Haes a l’Escuela de San Fernando de Madrid El 1869 ja viatjà a París, on fou protegit per Charles Yriarte Dibuixant habilíssim, fou corresponsal de Le Monde Illustré 1870-72 i cronistra gràfic dels fets de la Comuna de París 1871 i de diversos esdeveniments A causa d’una hemiplegia dibuixà amb la mà esquerra des del 1882, però la qualitat del seu dibuix no es ressentí d’aquesta circumstància Collaborà a The Portfolio 1890-91, La Ilustración Artística 1892, etc Guanyà medalla d’or a l’exposició de París del 1889…

Es formà a les categories infantils i juvenils del Futbol Club Barcelona , en el primer equip del qual debutà la temporada 1995-96, a l’edat de dinou anys, i esdevingué titular a partir de la segona meitat de la següent 1996-97, en la qual l’equip guanyà la Supercopa d’Espanya, la Copa del Rei i la Recopa d’Europa La temporada 1997-98, l’equip obtingué la Lliga espanyola, la Copa del Rei i la Supercopa d’Europa La temporada 1998-99 passà al Lazio de Roma, on estigué molt perjudicat per les lesions i guanyà una Supercopa d’Itàlia En 1999-2000 jugà amb el Marsella, i en 2000-01, de nou amb el…

Als Països Catalans, com a la resta d’Europa, la medicina, fins al segle XI, fou habitualment exercida per frares Més tard, seguint el model àrab, començaren a exercir-la els laics segle XII, l’ensenyament dels quals fou aviat reglamentat Amb els Estudis Generals de Lleida 1300, Perpinyà 1349 i Osca 1354 i els lliures de València 1373 que se sumaren als dels dominicans de Barcelona 1297, fou obligatori, per a fer de metge, d’haver assistit als cursos d’aquestes escoles Hi havia els graus de batxiller, llicenciat i mestre Al segle XIV hom distingia entre metge o físic i cirurgià o barber Hi…

Nicolau Aixandri seguí la carrera militar i, pel desembre de l’any 1705, quan Carles III ja tenia establerta la seva cort a Barcelona, era sergent major del regiment de la Diputació de Catalunya Sis anys després, el 1711, participà en la defensa de Cardona, on tingué una actuació molt destacada, fet pel qual Starhemberg el proposà com a tinent coronel del mateix regiment, càrrec que passà a ocupar al començament del 1712 Fou en aquest càrrec que participà en la defensa de Barcelona durant el setge de 1713-14 Després d’acordada la capitulació de la capital catalana, Aixandri fou un dels tretze…

Situada en un emplaçament estratègic, Bagdad ha heretat el paper de cruïlla de camins representat abans per ciutats de pròxima localització Babilònia, Selèucia, Ctesifont, entre l’Àsia meridional, l’Àsia central, el Pròxim Orient i els llocs de pelegrinatge de Mesopotàmia i d’Aràbia El sector oriental de la ciutat comprèn la part moderna, amb els edificis del govern, ambaixades i centres comercials, mentre que el sector occidental és més antic, amb carrers estrets i tortuosos Resten pocs vestigis del passat, entre els quals destaquen la ciutadella, el palau dels abbàssides, avui convertit en…

Ingressà a l’exèrcit austriacista quan tenia disset anys Pel juny del 1713 era capità del regiment de cavalleria Aragó Fou partidari de la defensa a ultrança contra els exèrcits de les Dues Corones borbòniques, motiu pel qual restà a Barcelona i participà activament en la defensa de la capital durant el setge de 1713-1714, llavors, ja com a sergent major del regiment de cavalleria La Fe, a les ordres del coronel Sebastià Dalmau Després de la capitulació de Barcelona, formà part del grup de militars resistents fets presoners el 22 de setembre de 1714 Passà pel castell d’Alacant i el 27 d’…

De família modesta, passà a Barcelona, on s’enriquí ràpidament amb el comerç de queviures i el 1812 ja era un assentador important que assegurava els proveïments de la ciutat La seva collaboració amb els francesos no li impedí de cooperar, quan Ferran VII recuperà el poder, amb el capità general F J Castaños secundà les seves iniciatives, com la creació d’una societat d’accionistes que regís el Teatre de la Santa Creu, per tal de millorar-hi les representacions d’òpera italiana i teatrals Malgrat la crisi dels anys 1817-23, aconseguí de mantenir la seva fortuna El 1822 es casà amb Teresa Rafo…