Resultats de la cerca

Escriví llibres de poemes Fatalità , 1892 Dal profondo , 1910 I canti dell’isola , 1925, amb ressons romàntics vagues de Carducci, D’Annunzio i, fins i tot, de Leopardi És important també la seva obra en prosa Stella mattutina , 1921, de caràcter autobiogràfic

El 1788 publicà les Poesie campestri , que manifestaven ja una superació de l' Arcàdia i una malenconia que preludiava el Romanticisme Escriví la novella satírica i autobiogràfica Abaritte 1790 Traduí l' Odissea publicada el 1822 i donà a conèixer les Epistole in versi 1805, les Novelle 1792, els Sermoni 1819 i, sobretot, la tragèdia Arminio , amb ressons d’Alfieri, Shakespeare i Ossian

El document recordava al sobirà anglès el pacte de Gènova entre Catalunya i Anglaterra, i l’incompliment per part d’aquesta, en el tractat d’Utrecht, del seu compromís de defensar la preservació de les constitucions de Catalunya, abolides per Felip V El document intentava d’aprofitar una conjuntura internacional favorable la signatura de la pau entre Felip V i l’imperi després de les guerres d’Itàlia, en les quals Anglaterra havia fet costat a Carles VI És un dels darrers ressons del Cas dels Catalans

Començà collaborant a Las Noticias i La Dona Catalana La seva poesia és postsimbolista i amb ressons realistes Rutas 1938, La pasión desvelada 1946, Ardiente voz 1948, El viento 1951, La tristeza 1952, Esta mujer que soy 1957 Com a novellista publicà Cantos rodados 1942, Nido de vencejos 1944, Nina 1949, Algo muere cada día 1955, sobre la guerra civil de 1936-39 i la postguerra, Poemas 1966, Cosas que pasan 1983, etc Juntament amb el seu marit, Ricardo Fernández de la Reguera, escriví deu títols d’uns Nuevos episodios nacionales 1963-73

Redactor en cap del diari Dienas Lapa ‘El quotidià’, òrgan del moviment Jaunā strava ‘El nou corrent’, al qual donà una direcció obertament marxista Arrestat pels russos 1897, traduí a la presó obres de Goethe, Puškin, Schiller, Lessing, Shakespeare, etc , i compongué el seu primer llibre de poemes Tālās nuoskanas zilā vakarā ‘Ressons llunyans del vespre blau’, 1903 Participà activament en la revolució del 1905, que li valgué l’exili a Suïssa, on escriví nombroses obres Havent tornat a Letònia, es dedicà a la vida política Poeta d’arrel lírica i popular, s’inspirà en les idees…

Format a Nàpols i Roma, els seus inicis s’inscriuen dins l’art conceptual Al començament dels anys vuitanta formà part, juntament amb S Chia, E Cucchi, N Longobardi i M Palladino, de l’anomenada transavantguarda italiana Tanmateix la seva obra és en extrem personal, d’una gran riquesa iconogràfica, amb ressons de Blake, de Füssli, de l’art oriental, etc, i en ella conflueixen imatges visionàries i evocadores sovint protagonitzades per la figura humana Són característiques les seves “colleccions”, una agrupació d’imatges en què una idea és tractada de múltiples maneres Eclèctic quant a tècnica…

Fill de mare jueva i de pare austroalemany, director adjunt durant la Segona Guerra Mundial d’una entitat bancària que custodiava béns confiscats als jueus, a deu anys els seus pares es divorciaren Restà aleshores sota la custòdia del seu pare, experiència que el colpí i que marcà gran part de la seva producció, especialment la que ha estat considerada la seva obra mestra, la novella Het stenen bruidsbed ‘El llit de noces de pedra’, 1979, un relat retrospectiu del conflicte de ressons èpics La mateixa empremta és constatable, amb més o menys intensitat, a la resta de la seva obra…

Nasqué el 1989 com a mercat musical dels Països Catalans, de periodicitat anual, amb vocació internacional i pensat com a punt de trobada per als diferents integrants de la indústria musical programadors, artistes, promotors, directors de festivals, discogràfiques, distribuïdores, periodistes i públic El Mercat, iniciat sota la direcció de Víctor Jou, és fruit d’un projecte de Jordi Gratacós i Jordi Coll i rep la collaboració de l’Ajuntament de Vic Els tres primers anys topà amb les reticències de la indústria musical Amb el nomenament de l’aleshores director de Ressons, Ramon…

Estudià solfeig, piano i guitarra i cursà estudis de psicologia a la Universitat de Barcelona A partir del 1968 s’inicià en el teatre independent i començà d’escriure cançons i cantar-les Des del 1974 enregistrà diversos discs que el convertiren en la veu poètica de la Nova Cançó, el primer dels quals fou  Cançó de carrer  1975, amb poesies de Salvat-Papasseit, Pere Quart, Miquel de Palol, Fèlix Cucurull, Palau i Fabre i Miquel Desclot El seguiren  Presagi 1976, amb poemes de Miquel Martí i Pol,  Veus de lluna i celobert 1979, amb textos de Joan Ollé, Balades i cançons 1980, amb poemes de…

Signava Sebastià Sánchez-Juan De formació autodidàctica, fou deixeble de Fabra i un excellent corrector de català Nascut a Sants, de pare murcià i de mare balear, seguí el camí de Joan Salvat-Papasseit Amb el pseudònim de David Cristià , publicà un contundent Segon manifest futurista català contra l’extensió del tifisme en la literatura El seu primer llibre, Fluid 1924, és d’una avantguarda experimental i primerenca És considerat un dels fundadors del grup Els Set Davant el Centaure, collaborà a L’Amic de les Arts  i participà en la tertúlia d’El Ateneíllo Convertit al catolicisme,…