Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Johann Joseph Ignaz von Döllinger
Historiografia
Eclesiàstic i historiador bavarès.
A través de la revista Eos defensà la participació dels catòlics en la política Reticent davant el centralisme romà, manifestat arran de la definició del dogma de la Immaculada i de la publicació del Syllabus , s’oposà a la infallibilitat pontifícia, per la qual cosa fou excomunicat 1871 President de la Bayerische Akademie der Wissenschaften 1873, fou en diverses ocasions diputat al parlament de Frankfurt Són obres seves Die Reformation ‘La Reforma’, 1846-48, Der Papst und das Konzil ‘El Papa i el Concili’, 1870 i Römische Briefe vom Konzil ‘Cartes romanes del Concili’, 1870
Cuthbert Tunstall
Història
Cristianisme
Bisbe, teòleg i polític anglès.
Format a Oxford, obtingué el doctorat en dret a Oxford i Pàdua Ambaixador d’Enric VIII, negocià la pau de Cambrai entre Carles V i Francesc I 1529 Bisbe de Londres 1522-30 i de Durham 1530-32, es mostrà reticent a la Reforma Empresonat 1550 i deposat 1552 per Eduard VI, fou reposat per Maria Tudor 1553 i novament empresonat per Elisabet a Lambeth 1559, on morí De vasta cultura teològica i humanística, escriví De veritate corporis et sanguinis domini nostri Jesu Christi 1554 i Contra impios blasphematores Dei praedestinationis 1555
Herbert Vaughan
Cristianisme
Eclesiàstic anglès.
De família catòlica, estudià a Brugelette Bèlgica i Roma Ordenat de sacerdot a Lucca 1854, tornà a Anglaterra Fundà el collegi de missioners de Mill-Hill 1866 i, com a director de The Tablet , prengué partit per la causa de la infallibilitat Bisbe de Salford 1872, arquebisbe de Westminster 1892 i cardenal 1893, permeté la inscripció dels catòlics a les universitats d’Oxford i Cambridge, però es mostrà reticent davant el moviment d'Oxford i les converses entre el PPortal i lord Halifax Influí en la resolució negativa amb relació a la qüestió de les ordenacions anglicanes…
Francesc Caballero i Muñoz
Literatura catalana
Escriptor.
Inicià la seva carrera literària al setmanari Foc i Flama És autor dels reculls Jardí espiritual 1915 i Camins de llum 1919, amb poemes tècnicament ben elaborats, però de ressò tradicional i poc permeables als corrents moderns del moment Collaborà en diversos diaris valencians i en publicacions com El Poble Valencià , El Camí sovint amb el pseudònim Daniel Tossal i Pensat i Fet Incentivà la segona etapa de Pàtria Nova , i, a partir del 1927, s’incorporà a Taula de Lletres Valencianes , on participà en debats al voltant de l’avantguardisme i la renovació literària de la poesia valenciana,…
,
Georges Marchais
Història
Política
Polític francès.
Metallúrgic, durant la Segona Guerra Mundial treballà a Alemanya El 1947 s’afilià al partit comunista, del qual fou secretari general d’ençà del 1972 Bé que inicialment s’acostà a l’eurocomunisme, tornà a la seva posició prosoviètica tradicional arran de la invasió de l’Afganistan 1979 Del 1973 al 1996 fou diputat a l’Assemblea Nacional Impulsà la coalició electoral amb el PSF, vencedora en les eleccions del 1981, i que donà als comunistes algunes carteres ministerials fins a la ruptura amb els socialistes el 1984 Reticent davant les mesures de liberalització de MGorbačov a l’…
George Alexander MacFarren
Música
Compositor i director anglès.
Inicialment es dedicà a la composició d’òperes angleses, però la dificultat per a assolir l’èxit l’abocà a conrear diferents gèneres, principalment cançons i obres corals, com oratoris i cantates Com a compositor fou molt prolífic, per bé que poc conegut Fou l’únic compositor anglès del seu temps que es dedicà al gènere simfònic Estudià a Londres, i posteriorment ensenyà a la Royal Academy of Music 1834-75, on tingué enfrontaments amb altres collegues Fou professor també a la Universitat de Cambridge 1875-77 Fou un dels fundadors de la Societat Händel, el 1844, i dirigí repetides vegades al…
,
Isidre Gomà i Tomàs

Isidre Gomà i Tomàs
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Successivament canonge de Tarragona, bisbe de Tarassona 1927, arquebisbe de Toledo 1933 i cardenal 1935, fou reticent amb la República o hostil a ella, en esclatar la guerra civil representà oficiosament la Santa Seu davant del govern de Salamanca Amb la seva influència personal contribuí decisivament al reconeixement de la causa del Movimiento Nacional, legitimat per la Carta colectiva del episcopado español 1937, escrita per ell mateix No aconseguí, malgrat les pressions, la signatura del cardenal Vidal i Barraquer i s’adreçà públicament a José Antonio Aguirre per excusar l’…
Joan Fiveller

Joan Fiveller, conseller de la ciutat de Barcelona en 1416. Còpia del quadre de Ramon Padró publicat a La Ilustració Catalana l’any 1882
© Fototeca.cat
Història
Ciutadà de Barcelona.
Fou cinc vegades conseller de Barcelona entre el 1406 i el 1427, i conseller en cap en 1418-19 i 1427-28 En 1407-08 patronejà una de les galeres trameses per Barcelona al papa Benet XIII per a traslladar-lo a Cotlliure El rei Martí I l’Humà sojornà el 1408 a la seva torre de Sarrià, i l’any següent Fiveller fou un dels parlamentaris que demanà al rei que designés un successor per al cas de morir sense fills El 1413, regnant Ferran d’Antequera, fou requerit pel rei per a decidir la repressió per la força del comte Jaume d’Urgell El 1416, essent conseller segon de Barcelona, reclamà al rei…
Tierra y Libertad
Publicacions periòdiques
Publicació anarquista fundada i dirigida per Federico Urales.
Quinzenal, aparegué inicialment a Gràcia, Barcelona 2 juny de 1888 — 6 de juliol de 1889 Posteriorment, el mateix Urales el féu reaparèixer, a Madrid, com a continuació del Suplemento a la Revista Blanca gener de 1902-04 fou primer setmanari, però assolí una periodicitat diària 1 d’agost — 20 de desembre de 1903 gràcies a l’audiència que tingué especialment a Andalusia, donades les seves campanyes en defensa dels antics processats pels fets de la Mano Negra 1883 i Jerez 1892 Tanmateix, acusat Urales de personalisme i sensacionalisme pels principals teòrics anarquistes del moment, hagué de…
Philipp Melanchthon

Philipp Melanchthon
© Fototeca.cat
Filosofia
Nom hel·lenitzat amb què és conegut Philipp Schwarzert, humanista i reformador.
Format a Pforzheim 1508-10 i a les universitats de Heidelberg i Tübingen i de Wittenberg, on aconseguí els títols de magister artium i de batxiller en teologia, respectivament Renebot de Johannes Reuchlin , des del 1518 fou professor de grec a la Universitat de Wittenberg, on reformà els estudis amb J Burckhardt, donant-los un caire humanístic, i entrà en contacte i amistat amb Martí Luter Respongué amb una Apologia a la primera condemnació de la Universitat de París, i el 1521 publicà els Loci communes rerum theologicarum seu hypotyposes theologicae , que contribuïren a la dogmàtica…