Resultats de la cerca

Vers el 970 es féu monjo benedictí el 978 residia a Venècia i convencé el duc Pere Orsèol de deixar el món, cosa que féu tot seguit i es dirigí a Cuixà seguint l’abat Garí Romuald, amb un company dit Marí i altres nobles venecians, seguí el duc i s’establí prop de Cuixà, on féu vida eremítica Aquí, segons el seu biògraf Pere Damià, convencé el comte Oliba Cabreta de deixar el món i de retirar-se a fer penitència a Montecassino Abans del 988 deixà Cuixà per anar en ajuda del seu pare Més tard entrà al monestir de San Apollinare in Classe Ravenna, d’on fou elegit abat el 998, però…

Monjo de Montserrat des del 1933, estudià teologia a Friburg Suïssa i a Salamanca i s’especialitzà en Sagrada Escriptura a l’École Biblique de Jerusalem Prengué part activa en els estudis bíblics  de Montserrat especialment, s’encarregà de la traducció i els comentaris de les Epístoles Catòliques 1958 i dels llibres d’Esdres i Nehemies, a més d’altres introduccions i notes En el Nou Testament de Montserrat, del 1961, tingué cura de la versió i les notes de les Epístoles Catòliques i de les notes dels Actes dels Apòstols i de les Epístoles de Sant Pau En la versió de la Bíblia de Montserrat en…

Professà a Montserrat el 1897 i fou ordenat de sacerdot el 1903 Es doctorà en teologia a Roma 1906 i, retornat a Montserrat, fou professor de teologia i filosofia, censor d’ofici del bisbat de Barcelona 1912 i confessor extraordinari del bisbat Fou redactor i després director de la Revista Montserratina Fou prior de Montserrat 1913-17 i després d’El Pueyo Aragó, fins que, el 1918, fou cridat a Roma com a vicerector del Pontificio Ateneo Anselmiano El 1923 era procurador general de la Congregació Casinense i el 1924 abat general de la dita Congregació

Noble venecià que en una rebellió derrocà el dux de Venècia Pere Claudià IV, i fou enlairat al seu torn dux de Venècia i de Dalmàcia 976 Se li atribueixen algunes millores en el govern i en la legislació del ducat i la reedificació del palau ducal i de l’església de Sant Marc de Venècia, destruïts en la revolta provocada per ell De temperament inquiet i religiós i angoixat per haver causat la mort del dux Pere Claudià IV 976 el seu conseller, el monjo i futur fundador dels camaldulencs, Romuald, li aconsellà la renúncia i l’abandó del món El pas per Venècia de Garí, abat de Cuixà…

Malgrat que l'any 840 es menciona una vila Curtis Curtes , 860 villa Cortis , Curtis , 968 entre les possessions de l’abadia de Cuixà, que hom suposa referida a aquest lloc —on el monestir hi explotava una mina de ferro menerio in terminis de Cortz , 1280—, no és fins al segle XIV que hi ha la primera datació escrita que relaciona Corts com a dependent del monestir Al lloc, s'hi conserva l'antiga església de Sant Valentí, restaurada al principi d'aquest segle, que la gent de la contrada coneix com la torre de Corts per la seva estructura en baluard És un edifici romànic d'una…

Fundat amb el títol de Santa Creu ~979 per sant Romuald, hi residí sant Pere Damià, i més tard hi sojornà Dant Erigit en abadia el 1325, fou centre cultural gràcies al cardenal Bessarió Cap d’una congregació benedictina independent, fou unit 1569 als camaldulencs Suprimit el 1579, fou restaurat definitivament a la darreria del segle XIX L’església és romànica, amb elements dels segles X i XII el monestir és dels segles XV i XVIII

Fou dirigida successivament per Romuald Simó, Gregori Sunyol i Lluís Carreras, i apareixia nou cops l’any, segons els temps litúrgics Fins el 1926 era coeditada pel monestir de Montserrat i l’Associació d’Eclesiàstics de Barcelona Del 1926 al 1933 en foren responsables els Amics de l’Art Litúrgic i l’Associació d’Eclesiàstics, i alhora esdevingué òrgan oficial de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Tenia un to d’alta divulgació, d’acord amb els corrents més renovadors del catolicisme europeu, i assolí un bon nombre de collaboradors, tant catalans com estrangers

Rei de Germània 983 i d’Itàlia 996 Fill d’Otó II i de Teòfana Fins el 995 estigué sota la tutela de la seva mare i, després, de la seva àvia Adelaida Rebé educació de Gerbert d’Orlhac futur papa Silvestre II Fou coronat emperador per GregoriV Lluità, a Roma, contra el tirà Crescenci 998, el qual féu decapitar El 1001 combaté victoriosament els sarraïns del sud d’Itàlia Havent pres penitència de mans de sant Romuald, emprengué el pelegrinatge del mont Gargano, passà el Nadal a Todi amb Silvestre II i es traslladà a Paterno, on morí el 23 o el 24 de gener Home d’alts pensaments,…