Resultats de la cerca

Format en el budisme, el xintoisme i el confucianisme, fou un dels mestres de més anomenada i el primer que exposà sistemàticament les missions i les obligacions dels samurais El seu pensament, conegut per bushido ‘camí del guerrer’, constituí el guiatge militar des del període Tokugawa 1603-1867 fins a la fi de la Segona Guerra Mundial, en el qual s’inspiraren no solament els samurais en llur rebellió contra el shogunat 1702, sinó sobretot els nacionalistes del s XIX

D’una família de samurais, serví un cortesà de Kyoto fins a 20 anys Decidí de dedicar-se al teatre i ingressà a la companyia Miyako-Za, de Kyoto, dedicada al kabuki Hi féu d’escenògraf, director i autor Passats els 30 anys, començà a escriure drames per a putxinellis ningyō-jōruri El 1690 s’establí a Osaka, on s’associà amb el cantant i músic Takemoto Gidayū La collaboració durà vint anys Conreà el gènere sewa jōruri , de peces protagonitzades especialment per comerciants i cortesanes El tema del suïcidi de dos amants es repeteix a Sonezaki Shinjû ‘Suïcidis d’amor a Sonezaki…

Samurai del clan Satsuma, combaté el shōgun de Yedo i féu costat al micado 1868 Nomenat comandant en cap de l’exèrcit, propicià la invasió de Corea, alhora que es mostrava en desacord amb la política reformista del govern imperial El 1873 dimití els seus càrrecs i dirigí una gran revolta dels samurais contra el govern 1877, però les forces imperials el venceren i se suïcidà

Provinent d’una família de samurais, estudià literatura anglesa i el 1910 fundà, amb altres escriptors, la revista literària “Shivakaba” ‘El bedoll’, que propugnava ideals humanistes Conreà una prosa acurada i precisa amb la qual confegí novelles i narracions, entre les quals Nigotta Akama ‘Confusió tèrbola’, 1911, Han no hanzai ‘El crim de Hanzai’,1913, Wakai ‘La reconciliació’, 1917 i Anya kōro ‘El pas per la tenebra’, 1933-46, totes elles de contingut psicològic i amb nombroses referències autobiogràfiques

Participà en la destrucció del shogunat 1868 i arribà a cap de la guarnició de Tòquio Viceministre de la guerra, s’oposà a la invasió de Corea 1873 i dirigí la de Formosa 1874 Durant la revolta dels samurais del 1877, romangué fidel al govern imperial i fou nomenat ministre d’instrucció pública i de la guerra el 1879 Ocupà diversos ministeris fins el 1900 i passà a formar part del consell imperial Fou un dels creadors de la marina imperial japonesa

De família de samurais, trencà amb la seva posició per tal de dedicar-se a les lletres L’èxit del seu primer llibre, Kaiōi 1672, el portà a installar-se a Edo actualment Tòquio, centre literari d’aquella època, on reuní nombrosos deixebles Des 1684 féu diversos viatges, fruit dels quals foren el diari Nozarashi Kiko 1685 i nombroses antologies de haikús —gènere que renovà totalment canviant-ne l’artificiositat per un simbolisme evocador i suggestiu—, entre d’altres Fuyu no hi ‘Dies d’hivern’, 1684 i Oku no hosomichi ‘Carretera estreta cap al Gran Nord’, 1689

Graduat a l’Acadèmia d’Arts Visuals de Yokohama, fundada pel prestigiós cineasta Shoei Imamura, començà a treballar a la televisió i en pellícules rodades directament per al mercat del vídeo La seva prolífica obra —que abasta diversos gèneres, com el terror, la ciència-ficció, l’acció o el cinema de samurais— es caracteritza pel recurrent ús de la violència L’èxit d' Audition 2000 li obrí les portes al públic occidental Alguns dels seus títols més populars són Chakushin Ari ‘Trucada perduda’, 2004, Zebraman 2004, Sukiyaki Western Django 2007, Jûsan-nin no shikaku ‘13 assassins’,…

Actor molt expressiu, féu un gran ús dels recursos mímics del teatre tradicional japonès Conegut sobretot per les seves interpretacions en el paper de samurai, en 1948-65 treballà molt vinculat a Akira Kurosawa, a les ordres del qual actuà en una vintena de films Rashō-mon 1950, Shichinin no samurai ‘Els set samurais’, 1954, Donzoko ‘Els baixos fons’, 1957, Kakushi toridenosan akunin ‘La fortalesa amagada’, 1959, Yojimbo 1961, Akahige ‘Barba-roja’, 1965 per aquestes dues darreres pellícules fou premiat al festival de Venècia També treballà amb d’altres directors com Masaki…

La vida del samurai era dedicada a anar millorant més i més les seves tècniques de guerra mitjançant un llarg estudi i pràctica del zen Les seves normes eren la fidelitat de conducta i el coratge Originàriament, fou un soldat de la guàrdia del palau imperial Després del s VII fou membre d’una casta militar No posseïa terres, però rebia del seu senyor, o dàimio, una paga en arròs A partir del s XVII, durant el feudalisme, i arran de l’ascensió dels Tokugawa al shōgunat, perdé importància a causa del restabliment de l’ordre al país Aleshores entrà a formar part de la cort del dàimio i fou…

Inicià la seva carrera cinematogràfica el 1943 Considerat el més occidentalitzat dels cineastes japonesos, el seu cinema combina les referències al món feudal japonès, una posada en escena acurada i de gran espectacularitat i la recreació d’alguns clàssics europeus, com ara FDostojevskij i W Shakespeare El seu reconeixement internacional s’inicià amb Rashō-mon 1950, premi al festival de Venècia, al qual seguiren Hakuchi ‘L’idiota’, 1951, Ikiru ‘Viure’, 1952, Shichinin no samurai ‘Els set samurais’, 1954, premiat també a Venècia, Donzoko ‘Els baixos fons’, 1958, Kakushi Toride no…