Resultats de la cerca

Es formà, probablement, a Girona amb l’arquitecte i escultor Pere Morei Hom li atribueix el sepulcre del bisbe Bertran de Mont-rodon ~1384 de la seu gironina, que mostra un avenç tècnic considerable quant al tractament naturalista del rostre de la figura jacent i a la geometrització de les formes a la manera flamenca, característiques que en les seves obres documentades alternà amb la fórmula idealitzada peculiar del gòtic francès Realitzà la major part de la seva obra coneguda a Barcelona, on consta com a ciutadà en gairebé tots els documents Després de viatjar a Flandes per tal de…

Fill de Miquel Sanglada i de Santjoan Regí la càtedra lulliana de la Universitat de Mallorca a mitjan s XVII Fou home de vida dramàtica i turmentada, jesuïta primer 1608, presoner dels turcs un quant temps 1608-09, després trinitari 1628, de nou jesuïta i finalment carmelità 1640 Entre els seus tractats teològics, que deixà manuscrits, figuren dos volums de comentaris, introduccions, explicacions i compilacions de l’art lulliana, en llatí i castellà

Vida i obra Germà del poeta Marià Antoni Togores , fou novè comte d’Aiamans i baró de Lloseta Estudià al Collegi de Nobles de Sant Pau, de València, i a Madrid i Barcelona El 1780 començà la carrera militar el 1810 hi assolí el grau de brigadier Intervingué a l’Empordà en la Gran Guerra contra França 1793-95, i el 1812 es traslladà, des de Mallorca, a la península amb les tropes expedicionàries que lluitaren al País Valencià i a Múrcia  Era president de la Junta de Defensa de les Illes Balears i vocal de la Junta Central Suprema, i formà part de la comissió encarregada de preparar la…

Vida i obra Fill de Rafael d’Olesa i Pont Ciutadà honrat de Mallorca, participà en diversos certàmens poètics valencians, com el celebrat en honor de la Puríssima Concepció 1486, i també és autor d’altres poesies en català i en llatí de tema religiós, com l’ Obra en rims estramps per los trenta-tres anys de Jesucrist 1483, de tema cristològic Fou jurat el 1487 i el 1489 Deixeble de Bartomeu Caldentei, poesies seves llatines figuren en publicacions d’aquest Les seves obres profanes, en canvi, no ens han pervingut Publicà un Liber de lege christiana València 1515, en vers llatí, acompanyat d’…

Era fill d’Oleguer, secretari de Ramon Berenguer I, i de Guisla Entrà a la canònica de Barcelona encara infant 1070 i signà successivament com a clergue 1087, diaca 1089, prevere i prepòsit 1092 El 1093 era canonge augustinià i prepòsit de la comunitat de Sant Adrià de Besòs, fundada pel bisbe de Barcelona i antic abat de Sant Ruf, Bertran El 1110 passà a Sant Ruf d’Avinyó, d’on fou elegit abat El 1115 acompanyà la comtessa Dolça de Provença a Barcelona amb motiu del seu casament amb Ramon Berenguer III i hi fou aclamat com a bisbe de Barcelona Renuncià, però, el càrrec i fugí al seu monestir…

Fill de Jaume d’Olesa i Sanglada i germà del militar i poeta Francesc d’Olesa i Santmartí Defensor de la doctrina lulliana, escriví, sembla que en català, De salutari contemplatione , on parla de la vida i el martiri de Ramon Llull, i uns comentaris sobre l’art lulliana, tot inèdit

Franciscà 1727, ensenyà filosofia i teologia a Mallorca i el 1751 partí com a missioner cap a Amèrica Escriví poesies en llatí, català i castellà i diverses obres religioses i pedagògiques, gairebé totes inèdites, entre les quals un Vocabulario mallorquín, castellano y latín , que s’ha conservat a través d’una còpia amb addicions de Josep Togores i Sanglada, comte d’Aiamans, i de Guillem Roca

Era una cavalleria cedida per Jaume I, el 1232, a Arnau de Togores, juntament amb la de Lloseta Aquestes senyories foren convertides, el 1634, en comtat d’Aiamans i baronia de Lloseta, a favor del seu descendent Miquel Lluís Ballester de Togores i de Sales, cavaller de Calatrava El novè comte 1795-1831 fou el brigadier i escriptor Josep de Togores i Sanglada El títol passà després als Gual i als Planas

Participà a la decoració del Palau Reial a Poblet 1398-1408, obra dirigida per l’arquitecte Arnau Bargués Hom li atribueix la imatge de Sant Rafael a la façana gòtica de la casa de la ciutat de Barcelona, deguda segons altres estudiosos a Pere Sanglada Hom el creu introductor d’un nou corrent a l’escultura gòtica catalana que es decanta vers una aproximació més imaginativa i alhora més expressiva de la realitat

Derivada de l'ambó, no sol trobar-se al presbiteri, sinó adossada a la paret o a una columna o aïllada o sostinguda per un pedestal De pedra o de fusta, sovint ha esdevingut un element d’una gran riquesa artística Als Països Catalans n'hi ha bons exemplars gòtics, entre els quals sobresurt la de la catedral de Barcelona 1396-1403, obra de fusta de Pere Sanglada, amb figures de Crist, la Mare de Déu i sants També és destacable la de la seu de Tortosa, d’un gòtic ja florit Al Renaixement sobresurten les dues de la catedral de Mallorca, magnífiques obres plateresques de l’aragonès…