Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Carles Sanllehy i Girona

Carles Sanllehy, marquès de Caldes de Montbui
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador.
Segon marquès de Caldes de Montbui i comte consort de Solterra Fill gran de Domènec Joan Sanllehy i Alrich , succeí en el títol la seva mare El 1936 fou admès a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona en fou president del 1942 al 1954 i hi llegí El tractat de pau de Castronuovo o Caltabellotta , que publicà el 1943 en castellà També publicà La successió de Carles II 1933, publicat simultàniament en castellà, Notas históricas 1941 i Los descendientes legitimados de Alfonso el Magnánimo en el trono de Nápoles 1951 També fou membre de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona
Balbina Pi i Sanllehy

Balbina Pi i Sanllehy
© Família Barcena
Història
Anarcosindicalista.
Obrera del tèxtil, començà a destacar com a organitzadora sindical el 1917 dins el sindicat del ram fabril i tèxtil i la federació local de Sabadell Collaborà després regularment a Solidaridad Obrera i en 1920-21 fou una activa propagandista en les campanyes de protesta en solidaritat amb els sindicalistes deportats a la Mola S’allunyà de la militància activa el 1936 Posicionada a favor de la Federació Anarquista Ibèrica FAI durant la Segona República, el 1936 formà un grup femení propi i anticlerical, La Agrupación Feminista Anticlerical, arran de les discrepàncies amb alguns sectors…
Joan Sanllehy i Metges
Metge homeòpata.
Estudià medina a Barcelona 1842 Inicialment es dedicà a la cirurgia, però aviat es decantà cap a la medicina homeopàtica és l’introductor de les doctrines de Hahnemann a Barcelona Participà en el Congrés Homeopàtic de París 1889 Inicià la publicació de la Revista de la Doctrina Homeopática 1850 i de la Revista de Homeopatía 1890 És autor d’ Instrucción y reglas higiénicas en la curación homeopática 1849, un dels primers llibres sobre aquesta temàtica publicats al país, i de Contestación a la filología homeopática 1950, en resposta a un opuscle dels metges Oliver i Balcells Fou pare del…
Domènec Joan Sanllehy i Alrich
Història
Polític.
Estudià dret i milità en el partit conservador Fou diputat provincial i el 1906 fou nomenat alcalde de Barcelona, càrrec que dimití el 1908 per desacord amb el pressupost de cultura d’aquell any la seva dimissió no fou acceptada fins l’any següent i es feu efectiva el 30 de juny de 1909 Durant la seva gestió s’inicià la Reforma Interior de Barcelona Fou president de la Societat d’Atracció de Forasters de Barcelona i tres vegades president del Cercle del Liceu 1900-03, 1905-06 i 1909-10 Es casà amb Anna Girona i Vidal, filla del banquer Manuel Girona i Agrafel i futura marquesa de Caldes de…
Josep M. Algué i Sanllehý
Meteorologia
Meteoròleg i jesuïta.
L’any 1871 ingressà a la companyia de Jesús, a Andorra Feu una part dels estudis eclesiàstics a França i fou ordenat sacerdot el 1888 Cursà matemàtiques a Barcelona amb Laureà Clariana 1890-91 Destinat a América, a l’Havana estudià meteorologia amb Benet Vinyes després, a Georgetown, als Estats Units, amplià aquests estudis sota la direcció del professor Hagen 1891-93 Destinat a l’Observatori de Manila Filipines el 1893, hi collaborà sota la direcció del seu fundador, el jesuïta F Faura, i n'esdevingué posteriorment director 1897 A Georgetown, inventà un tipus de telescopi zenital de reflexió…
marquesat de Caldes de Montbui
Història
Títol concedit l’any 1917 a Anna Girona i Vidal, vídua de Domènec Joan Sanllehy i Alric, alcalde de Barcelona, el fill i successor dels quals és l’historiador Carles Sanllehy i Girona
.
Al fill segon, Manuel Sanllehy i Girona, fou atorgat el 1919 el comtat de Caldes de Montbui
marquesat de Retes
Història
Títol concedit el 1919 a Isabel de Urruela y Morales (morta a Barcelona el 1960), germana del marquès de San Román de Ayala i vídua del financer barceloní Luis López y Díaz de Quijano, germà del primer marquès de Lamadrid
.
Ha passat al seu nebot Josep Lluís d’Urruela i Sanllehy
Girona
Economia
Família de banquers barcelonins originària de Tàrrega, el primer membre destacat de la qual fou Ignasi Girona i Targa (mort el 1867), que creà una petita casa de banca a Barcelona i comprà l’extensa propietat actualment coneguda com a castell del Remei.
Foren fills seus Manuel Girona i Agrafel , Jaume Girona i Agrafel Barcelona 1827 — Madrid 1907, Ignasi Girona i Agrafel mort el 1889 i Casimir Girona i Agrafel casat amb Emília Clavé i Flaquer, els quals, plegats, però sota l’impuls del germà gran, Manuel, tingueren un paper destacat en la vida econòmica espanyola del segle XIX per la creació de nombroses empreses —la banca Girona Germans, La Tenería Barcelonesa 1851, La Porcellana 1853, Manufactura de Cardes i Objectes de Cuir 1854, La Ferreria Barcelonesa— i la construcció del canal d’Urgell Jaume fou també un dels fundadors del Banco de…
la Salut
Barri
Barri de Barcelona, situat dins l’antic terme de Gràcia, als vessants meridionals dels turons del Carmel i de la Rovira.
La seva urbanització s’inicià la segona meitat del s XIX al voltant de la capella de la Mare de Déu de la Salut 1864, edificada per iniciativa d’Antoni MMorera Antic sector agrícola, amb importants masos, com el de can Xipreret, can Muntaner, ca n'Alegre de Dalt, s’anà transformant en zona d’estiueig i residencial de l’alta burgesia barcelonina i, també, encara que en menor grau, de la petita i mitjana burgesies barcelonina i gracienca La inauguració el 1880 del tramvia de la plaça de Santa Anna a la de Rovira i Trias, i el 1909 del de la plaça de Lesseps al carrer de l’Escorial, així com l’…
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Aspecte del Palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
© Fototeca.cat-G.Serra
Societat creada a Barcelona el 1729 —quan ja feia quinze anys que l’Acadèmia Desconfiada havia deixat d’existir—, inicialment sense denominació, per iniciativa de Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada.
Els membres d’aquesta acadèmia s’imposaren com a finalitat l’estudi de la història i, en especial, la de Catalunya i la instrucció de la joventut, aspecte, aquest darrer, que revela una preocupació pel problema plantejat a la ciutat pel trasllat de la seva universitat a Cervera, després del 1714 Celebrà sessions fins el 1751, en les quals eren debatudes qüestions molt diverses i hom llegia poesies El 1752 Ferran VI donà el nom de Reial Acadèmia de Bones Lletres a la corporació creada el 1729, gràcies a gestions fetes per Josep de Móra, marquès de Llió, que en fou el vicepresident la…