Resultats de la cerca

Influït per DHLawrence, el qual conegué, és autor de nombrosos contes curts i de novelles situats a Galles, en els quals palesa un humor sarcàstic La seva obra inclou, entre d’altres, The Things Men Do 1936, The Trip to London 1946 i Nobody Answered the Bell 1971

La seva poesia, pertanyent a la segona generació experimental, és lacònica, si bé de vegades carregada de metàfores de caràcter sarcàstic i àdhuc groller, com en Heilige gedichten ‘Poemes sagrats’, 1959, Richelieu 1961 i Renaissance 1963 o d’un onirisme sensual Gedichten voor Maria Magdalena ‘Poemes per a Maria Magdalena’, 1971

Conreà molts gèneres, bé que tots d’una manera superficial crítica, història, política, novella, filosofia, pedagogia, etc Sovint reflecteix en els seus judicis un moralisme ressentit i sarcàstic De la seva obra cal destacar el Dizionario estetico 1840, Bellezza e civiltà 1857 i dues obres filològiques, considerades com les millors de la seva producció el Dizionario dei sinonimi 1830 i el Dizionario della lingua italiana 1858-79 Recollí, també, cants populars toscans, grecs i corsos

Capdavanter de l’avantguardisme a Anglaterra, fou el fundador del vorticisme 1912 i l’editor de la revista “Blast” el 1914, any que fundà el Rebel Art Center De primer plenament abstracte, derivà cap a un figurativisme cubistitzant, del qual és mostra La rendició de Barcelona Londres, Tate Gallery Sarcàstic, iconoclasta, paradoxal i anticonvencional, la seva literatura, intellectualista, admirada per TSEliot i per Ezra Pound, palesa un individualisme exaltat, que el portà a la defensa del feixisme

De filiació política liberal, collaborà en diversos periòdics d’aquest caràcter, especialment en “La Federación” 1870, on signava amb el pseudònim d' El Músic Major Publicà opuscles de poemes humorístics Pobra Eixàtiva , La peixca de l’aladroc , etc, sovint destinats a ésser difosos en festes populars La seva obra més important és La creu del matrimoni 1886, narració fantàstica, en prosa i en vers, de to sarcàstic i a estones obscè, que fou objecte de condemna i persecució per l’arquebisbe de València Escriví també en castellà El vendedor de estudiantes , Mis pensamientos…

El 1933 hagué d’exiliar-se, i viatjà per Europa i Amèrica Practicà un humor agressiu i sarcàstic, amb recursos avantguardistes En teatre cal destacar Niemand ‘Ningú’, 1936, Feuerwasser ‘Aiguardent’, 1952, Die Grossen und die Kleinen ‘Els grans i els petits’, 1956, Biene, gib mir Honig ‘Abella, dóna'm mel’, 1974, i en narrativa, Der Eroberer ‘El conqueridor’, 1936, Kurz nach Vier ‘Poc després de les quatre’, 1951, Das Herz des Hais ‘El cor del tauró’, 1960, Der schwarze Hut ‘El barret negre’, 1972, Die nicht so netten Geschichten ‘Històries no gaire agradables’, 1980 i Vom…

Emigrats de tot Europa, afluïren a París artistes com J Pascin, Ch Soutine, M Chagall, A Modigliani, L Fujita, C Brâncusi, P Picasso, J González, J Miró, F Borés, J Gris, O Domínguez, L Fernández, AFenosa, etc, els quals es reuniren en tallers i cafès de Montmartre i després de Montparnasse i hi visqueren una vida bohèmia i hi crearen un art expressionista, turmentat, sarcàstic i nostàlgic de llurs països, relacionable fins a un cert punt amb l’expressionisme alemany, i alguns d’ells hi crearen el cubisme, renovant la tradició artística occidental Sota el nom d’escola de París…

Molt vinculats personalment, entre ells hom inclou Bernat Fenollar, Jaume Gassull, Joan Moreno, Pere Martines, Narcís Vinyoles, Joan Escrivà, Francí de Castellví i Baltasar Portell Eren d’extracció burgesa canonges, notaris, metges, menestrals o procedents de la noblesa urbana no gaire important Participaren regularment en els certàmens literaris de l’època i, sovint, elaboraren obres collectives Una bona part de llur producció és de tema religiós Vida de santa Magdalena , de Gassull Lo Passi en cobles , de Bernat Fenollar i Pere Martines, moralitzant Escacs d'Amor , de Fenollar, Vinyoles i…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1985, exerceix el periodisme cultural i la crítica literària en diversos mitjans de comunicació Diari de Barcelona , Avui ,  Serra d’Or,   El Temps i, de manera regular des del 1993, a La Vanguardia Dirigí una collecció dels Llibres del Mall i la revista literària  Lletra de Canvi  en la darrera etapa Ha publicat assaigs sobre aspectes diversos de literatura catalana i sobre alguns dels seus autors més destacats del segle XX  Joan Perucho i la literatura fantàstica 1989  La ciutat interrompuda De la contracultura a la…

Editat per Màrius Gifreda , fou dirigit per Josep Maria Planes , i artísticament, durant un quant temps, per Valentí Castanys El seu to indiscret, mordaç, sarcàstic i fins provocador correspon a una època d’àmplies llibertats polítiques Bé que gairebé totes les collaboracions eren sense signar, en foren redactors principals Rossend Llates , Àngel Ferrant , Joan Cortès , Carles Sindreu , Just Cabot , Manuel Amat i Josep Maria de Sagarra , que hi publicava sobretot uns versos satírics molt personals Les caricatures eren arma de crítica i complement valuós de les sàtires i paròdies…