Resultats de la cerca

Llistes posteriors canvien alguns dels noms i n'afegeixen de nous Tradició no testimoniada abans del segle VI aC, hom la pressuposa del temps d’Heràclit, i fou popularitzada a l’època hellenística per Demetri de Falèron, que en publicà les màximes o apotegmes, fruit de les suposades reunions on era posada a prova la superioritat de cadascun La dita més famosa és el γνϖσωι σεαυτόν ‘coneix-te a tu mateix’, gravada en el frontó del temple d’Apollo a Delfos i apropiada per Sòcrates

Fill i successor de Cípsel, governà la ciutat entre el 627 i el 585 aC Amb ell, Corint es convertí en la ciutat més gran i políticament més estable de la península grega Segons la tradició, restablí el culte de Dionís i sostingué bones relacions amb altres governants El seu retrat conegut deriva d’un original en marbre del segle IV aC També apareix, barbat i pensarós, en el Mosaic dels set savis Museo Nazionale, Nàpols

Gaudí d’un gran renom en el seu temps, i hom el considera un dels fundadors de l’ orfisme En diverses llegendes figura el seu nom entre els dels Set Savis

Catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Viena, publicà nombrosos treballs sobre història literària medieval i sobre diversos aspectes de l’evolució de les llengües romàniques Edità una versió catalana del Llibre dels Set Savis 1876

Publicà Götter, Gräber und Gelehrte ‘Déus, tombes i savis’, 1949, subtitulada ‘La novella de la història’, pel fet d’ésser una visió novellística de les recerques arqueològiques dels darrers dos-cents anys Posteriorment s’interessà pel món hittita, i publicà Enge Schlucht und schwarzer Berg ‘L’estret congost i la muntanya negra’, 1955

Fou l’autor del primer tractat de parasitologia Osservazioni intorno agli animali viventi che si trovano negli animali viventi , 1684, on descriví més de cent espècies de paràsits Ideà i realitzà una llarga sèrie d’experiments per tal de provar la fallàcia de la pretesa generació espontània , acceptada per la majoria dels savis del seu temps

Foren començades a compilar el 1604 pel guru Arjan Dev Aquesta compilació, escrita en panjabi, antic hindi occidental, marathi i persa, fou continuada pels seus successors comprèn escrits i dites dels gurus, com també d’altres sants i savis, anteriors a Nānak Conté 3 384 himnes i és objecte de culte reverencial, entronitzat als temples sikhs

Fou deixeble d’Ibn Hazm quan aquest es refugià a Mallorca Establert a Bagdad 1056, escriví un diccionari biogràfic de savis andalusins precedit d’una introducció històrica que arriba al 1058, Gǎḏwat al-muqtabis fī dikrwūlat al-Andalus , única obra conservada de la seva nombrosa producció Al-Dabbī la continuà i millorà, en el seu Kitab buġyat al-multamis, fins el 1195

En filosofia hom els esmenta en referir-se a la tradició doxogràfica que partí dels llibres 16 o 18 de Teofrast Physikōn dóksai ‘Opinions dels savis’, dels quals hom només conserva fragments d’un primer grup Les diferents sèries de doxografia poden ésser agrupades com a obres doctrinals, obres biogràfiques i les anomenades successions compilacions d’opinions d’acord amb la successió d’autors de diverses escoles

El fet que l’obra, en la Bíblia hebrea, formi part dels llibres sapiencials indica la finalitat didàctica de l’autor illustrar els ensenyaments dels savis d’Israel sobre la sort final del just oprimit i la de l’orgullós perseguidor La versió grega, diferent de l’hebrea, és obra de Lisímac, jueu hellenista Gairebé totes les parts gregues afegides, deuterocanòniques, són recollides en la Vulgata