Resultats de la cerca

L’explotació directa d’aquests o llur arrendament a tercers reportaven al senyor una part considerable dels seus ingressos, atès que els habitants del domini senyorial havien de servir-se necessàriament dels establiments o serveis objecte del monopoli Ja des de la segona meitat del s XI els diversos pobles i viles senyorials intentaren que aquests monopolis fossin abolits i reclamaren la possibilitat d’utilitzar lliurement altres establiments o de construir-los

Segons la tradició hi nasqué sant Ramon de Penyafort vers el 1180, i del primitiu edifici resten uns torricons i llenços de murs El 1603 n'era propietària la família Espuny, que el vengué als dominicans, els quals hi construïren el convent i l’església actuals de Sant Ramon de Penyafort, ampliats i renovats al s XVIII Fou secularitzat i venut el 1837, però conserva encara el culte i el caràcter de santuari En el presbiteri es guardaren molt de temps les restes de Ramon de Penyafort i de fra Joan Guasc, fundador del convent, traslladades després a Barcelona

Fou feta bastir al segle XIX pels Morenés, barons de les Cinc Torres i comtes d’El Asalto

Els grans dominis territorials de l’Europa occidental es començaren a formar durant el Baix Imperi, i des que els esclaus escassejaren s II llur explotació es configurà d’acord amb les característiques pròpies del règim senyorial, que adquirí ple desenvolupament durant l’alta edat mitjana Una producció fonamental dels dominis eren els cereals, que ocupaven la major part del sòl seguien en importància les vinyes, els prats i les pastures La ramaderia era activitat complementària de l’agricultura Vivien en el marc del domini dos grans grups humans els colons i els esclaus Les…

És centrat per l’antic castell de Seró , esmentat al segle XII, reformat en època barroca i transformat en casal conserva vells blasons També centra el nucli l’església parroquial de Santa Maria, d'origen romànic i reformada als segles XVIII i XIX, que conté l’antiga confraria de Sant Ramon de Penyafort, fundada el 1603 El lloc fou de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà El castell de Seró és esmentat el 1172 en el testament de Ramon Bernat, que en deixà la meitat en usdefruit a la seva vídua i la totalitat, en morir aquesta, a llur fill Ponç A la segona meitat…

Fou imposada a Catalunya ja al començament del segle X —segurament existia ja abans— i esdevingué ben abans de l’any 1000 la forma d’imposició territorial més estesa a les zones frontereres Fins al segle XV equivalgué a una onzena part de la collita i era, per tant, menys feixuga que les similars a altres regnes europeus de l’època

Com el portatge i el pontatge dret de barra, tenia el doble caràcter de pagament per un servei i de tribut a l’erari reial o senyorial Els ingressos eren aplicats a la conservació i millora del servei, però el tresor públic o senyorial n'obtenia un gran benefici, generalment mitjançant l’arrendament de concessions en exclusiva Modernament perdé importància amb la construcció de ponts, i finalment fou abolit amb els altres drets similars A l’Estat espanyol, com a dret senyorial desaparegué el 1813, amb l’abolició de les jurisdiccions senyorials, i també com a recurs del tresor…

El 1378 passà a Dalmau de Banyuls, senyor de Banyuls dels Aspres, per herència del seu nebot Ramon Sarroca El 1653 fou confiscada al seu net sisè Tomàs de Banyuls i d’Orís mort el 1657, senyor de Montferrer, i fou donada a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar però després de la guerra fou retornada al seu fill legitimat Carles de Banyuls i Comte , al qual Lluís XIV la tornà a confiscar, el 1674 El 1694 fou concedida al germà de Carles, Francesc de Banyuls i Comte mort el 1695, segon marquès de Montferrer, els descendents del qual la tingueren fins a la Revolució Francesa