Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
serologia
Alimentació
Medicina
Branca de la medicina que estudia tot allò que té relació amb els sèrums (propietats fisiològiques, variacions patològiques, aplicacions terapèutiques, etc).
En anàlisi d’aliments, hom empra certes tècniques serològiques per a identificar espècies vegetals o animals que integren un producte Per exemple, la natura de les carns que formen un embotit pot ésser determinada mitjançant una reacció de precipitines
Amadeu Foz i Tena
Metge.
Llicenciat a Barcelona el 1939 cap de la secció de bacteriologia de l’Hospital del Mar 1949 i de la Clínica Mèdica A de la facultat de medicina, fou nomenat expert de l’OMS en la lluita contra la brucellosi 1959 Catedràtic de microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona 1969, i membre de la Reial Acadèmia de Medicina 1977, és autor d’un gran nombre de treballs, principalment en el camp de les diagnosis serològiques, la diagnosi bacteriana i les resistències en el tractament amb antibiòtic
tifus epidèmic
Patologia humana
Malaltia infecciosa aguda de declaració obligatòria internacional i de caràcter epidèmic en les èpoques de fam i misèria, causada per Rickettsia prowazekii i transmesa a l’home per la femta dels polls del cos.
Després d’un període d’incubació de 14 dies apareix febre, cefalàlgia i esgarrifances, malestar i prostració Al cinquè dia apareix una erupció cutània generalitzada de tipus macular rosat, amb deliris, espasticitat, estupor progressiu i coma Les principals complicacions són respiratòries broncopneumònies, circulatòries miocarditis, arteritis, etc i nervioses La diagnosi és feta per la clínica i per l’aïllament de Rickettsia a la sang i les proves serològiques reacció de Weil-Félix El pronòstic varia segons l’edat és més benigne en els infants El tractament amb antibiòtics d’ample…
triquinosi
Patologia humana
Malaltia parasitària, causada per la triquina, deguda a la ingestió de carn de porc parasitada amb larves de triquines encistades.
La ingestió de la carn, crua o poc cuita, va seguida d’un quadre agut d’intolerància alimentària febre, dolor abdominal, nàusees, vòmits, diarrees, etc Després d’una setmana, quan els nous embrions arriben als músculs esquelètics, apareix dolor muscular i debilitat, febre, edemes periorbitaris, conjuntivitis, inquietud i insomni Entre les complicacions més freqüents hom pot destacar l’encefalitis, la miocarditis i la peumonitis Analíticament hom detecta eosinofília Les proves serològiques tenen un valor positiu a partir de la segona setmana i la biòpsia muscular permet de fer-ne la diagnosi…
estreptococ
Biologia
Gènere de bacteris coccoides grampositius, de la família de les estreptococcàcies, que es presenten en cadenes o parelles de cèl·lules irregulars, ovalades o lanceolades.
La majoria d’espècies són aeròbies facultatives Les diferents soques d’estreptococs poden ésser identificades gràcies a l’alteració que produeixen en la sang que moltes necessiten en el medi de cultiu Mitjançant proves serològiques de precipitació han estat reunits grups d’estreptococs caracteritzats pels seus antígens Els estreptococs de la llet Slactis i Scremoris no són ni hemolítics ni patògens, produeixen l’acidificació de la llet i tenen importància en la fermentació natural de molts productes làctics formatge, iogurt, etc Els estreptococs de la boca i del tracte respiratori inclouen…
epidemiologia
Medicina
Branca de la medicina que agrupa el conjunt d’activitats interdisciplinàries emprades en l’estudi dels factors del medi ambient, individuals o d’altra mena que amenacen la salut de l’home.
A l’antiguitat hom conegué amb el nom de pesta les malalties epidèmiques d’un índex elevat de mortalitat Bé que en un principi hom explicà la causa d’aquestes pestes com a degudes a accidents còsmics o a la còlera de les forces divines o demoníaques, llur autèntica etiologia s’anà imposant de mica en mica, i així, l’any 1546, Fracastoro afirmà que la pesta pot ésser transmesa per “gèrmens”, i Ambrose Paré emprà el terme “contagi” Fins a mitjan s XIX hom suposà que l’origen de les malalties infeccioses era degut a miasmes, humors o fermentacions Cal esperar el naixement de l’era pasteuriana,…
tipus
Biologia
En zoologia, botànica i microbiologia, espècimen amb unes determinades característiques morfològiques, fisiològiques, genètiques, serològiques, etc, constants que serveixen de criteri per a llur descripció, la qual delimita l’existència d’un tàxon.
sífilis
Patologia humana
Malaltia infecciosa crònica, actualment endèmica, causada per Treponema pallidum i transmesa generalment per contagi sexual (sífilis adquirida) o a través de la placenta (sífilis congènita).
Més rarament és transmesa per mossegades, petons i per inoculació amb sang infectada La transmissió indirecta, per objectes contaminats, és excepcional És anomenada també lues La malaltia sifilítica evoluciona en tres períodes El període primari comprèn el xancre d’inoculació acompanyat d’adenopaties regionals El xancre és una ulceració única de la pell o de la mucosa gland, prepuci, boca, vulva, etc i guareix espontàniament Després de sis o set setmanes s’inicia el període secundari , caracteritzat per una erupció cutània o mucosa generalitzada, en forma de sifílides maculoses i papuloses i…
sida
Dibuix del virus de la sida
Patologia humana
Malaltia infecciosa, causada per un o més virus, que cursa amb una profunda alteració de la immunitat cel·lular, la qual afavoreix la instauració d’altres infeccions i de malalties de pronòstic clínic greu.
L’agent causant és el virus anomenat VIH virus de la immunodeficiència humana , denominació acceptada internacionalment després de la unificació terminològica del virus LAV Lymphadenophathy Associated Virus i del virus HTLV-III Human T-Cell Lymphotric Virus El VIH és un virus ARN de la família dels retrovirus que conté tres gens principals i altres de secundaris i un enzim, la transcriptasa inversa, que pot codificar l’ARN del virus a l’interior de l’ADN de la cèllula infectada El VIH té un alt grau de variació genètica i, tenint en compte el grau d’homologia genòmica, se n’han descrit…