Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
servidor | servidora
Persona que es posa a la disposició d’algú (emprat sobretot en fórmules de cortesia, per a designar-se a si mateix).
incrustació i muntatge d’objectes
Electrònica i informàtica
Estàndard per a inserir, dins dels documents propis d’una aplicació, objectes creats per altres aplicacions.
Aquest estàndard fou creat per Microsoft com a mecanisme d’intercanvi simple d’informació entre els diversos programaris d’aquesta companyia, basat en la idea dels documents composts Sota aquest prisma, els programaris o aplicacions es consideren no com a generadors de fitxers o documents sinó com a constructors d’objectes a partir de l’acoblament d’altres objectes, els quals poden ésser propis de l’aplicació, o poden ésser oferts per altres aplicacions Així, per exemple, un processador de text construeix un objecte document de text a partir dels objectes paràgraf, els quals s’han compost a…
escola romana
Sant Pere del Vaticà, la reconstrucció del qual ocupà al llarg del segle XVI Bramant, Rafael i Miquel Àngel, entre d’altres, i durant el segle XVII, Maderno i Bernini
© Corel Professional Photos
Art
Escola artística que es desenvolupà a Roma del començament del segle XVI al XVIII.
Sota l’impuls preponderant dels papes, en particular de Juli II, Lleó X i Sixt V, Roma fou el centre artístic més important del baix Renaixement i del Barroc hi immigraren un gran nombre d’artistes que treballaren en les grans obres papals i se n'hi formaren molts d’altres que plegats constituïren i espargiren arreu d’Europa el romanisme , concepte que sintetitza el protagonisme històric i religiós de la ciutat i de l’Església En arquitectura, D Bramante inaugurà el classicisme romà, auster i simple, basat en la teoria de Vitruvi Al mateix temps que la reedificació de Sant Pere del Vaticà,…
dona
Sociologia
Dret
Persona del sexe femení.
Les seves característiques biològiques són anàlogues a les de les altres femelles dels mamífers superiors femella Llevat d’algunes societats primitives de règim matriarcal, la dona ha estat objecte d’una discriminació respecte a l’home basada en la seva constitució anatòmica més feble i, especialment, en les limitacions imposades per la maternitat Fou probablement dins les primitives societats ramaderes i, en les agràries, a partir de l’especialització en el treball, juntament amb l’aparició de la propietat privada i de la seva transmissió hereditària, que la dona restà relegada a un paper de…