Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
fallida de pàgina
Electrònica i informàtica
Error intern que es produeix quan una tasca en execució intenta accedir a una adreça lògica d’una pàgina que no està carregada en memòria interna.
Com a conseqüència de la fallida de pàgina, s’activa l’intercanvi de memòria per tal de portar a memòria interna la pàgina sollicitada, expulsant-ne d’altres si cal
agressió sexual
Dret penal
Delicte consistent en la proposició de realització de l’acte sexual feta pel funcionari públic que té pendent de resolució d’informe o consulta alguna pretensió.
És aplicable tant si la proposició és efectuada en la mateixa persona sollicitada com en un familiar pròxim, o en el funcionari de presons que sollicita una persona que té sota la seva custòdia o un familiar pròxim d’ella
Isabel Cornell i de Luna
Història
Filla de Lluís Cornell i de Cardona, iniciadora, amb la seva germana Brianda, de la branca valenciana dels Cornell.
Es casà amb el senyor de Moixent, Pere Maça de Liçana i, vídua vers el 1369, fou sollicitada en matrimoni per diversos pretendents, un dels quals, cosí seu, demanà dispensa al papa Gregori XI, fet exposat en la Dispensació de la senyora de Moixent 1371, opuscle en 146 hexasíllabs apariats
recuperació d’informació
Electrònica i informàtica
Conjunt d’accions, mètodes i procediments orientats a la recuperació de dades emmagatzemades per tal de proporcionar informació sobre un tema en concret.
Treballa essencialment en l’anàlisi i la mesura de la rellevància en la informació emmagatzemada, és a dir, en la relació entre la informació sollicitada i la informació obtinguda Els motors de cerca a internet treballen sobre la base de la recuperació d’informació perquè permeten obtenir els documents que compleixen uns determinats criteris, normalment sobre la base de paraules clau
Sindicat de Metges de Catalunya
Medicina
Organització professional mèdica d’una gran influència a Catalunya i a les Balears (1920-39), sorgida arran del Tercer Congrés de Metges de Llengua Catalana (Tarragona).
El 27 de març de 1920 tingué lloc la seva reunió constitutiva, en què foren elegits president i secretari HPuig i Sais i JMestre i Puig A partir del juny del 1920 publicà un Butlletí Aconseguí d’aplegar més del 80% dels metges de Catalunya i de les Balears Fou perseguit i clausurat per la dictadura de Primo de Rivera i suspès definitivament l’any 1939 Creà la Mutual Mèdica de Catalunya i Balears, la Cooperativa de Consum, les Caixes de Previsió i de Crèdit construí el Casal del Metge redactà una Ponència de sanitat i beneficència sollicitada per la Generalitat i contribuí a la delimitació…
Coixard
Història
Família de bandolers que actuà al Principat de Catalunya, especialment a la Garrotxa, entre el 1605 i el 1616, formada pels germans Josep Coixard
i Francesc Coixard
i pel fill del primer, Lluís Coixard
.
La quadrilla, dita generalment dels germans Coixard , adscrita al bàndol dels cadells —com a tal estigué al servei de Francesc Robuster, bisbe de Vic 1598-1607—, fou considerada pel lloctinent de Catalunya, duc de Monteleone 1608, la més perillosa del Principat juntament amb la de Perot Rocaguinarda amb la qual, malgrat ésser adscrita als nyerros, evità de topar El 1614 es refugià, juntament amb la quadrilla d’en Trucafort, al castell occità de Montalban, centre d’hugonots, controlat pel conestable de Montmorency, al qual fou sollicitada l’extradició En la repressió del duc d’Alburquerque,…
crisantem

Crisantem florista ( Chrysanthemum Priscilla )
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes perennes, de la família de les compostes, de tiges anuals, a vegades quasi llenyoses, i fulles alternes, verdes a l’anvers i blanquinoses al revers; les inferiors i les superiors són diferents de les centrals, oblongues i profundament dentades.
El crisantem fa inflorescències pedunculades, de color morat, groc, daurat o blanc És emprat com a planta de decoració, conreada en tests o directament a terra Hom l’explota més, però, com a flor tallada Generalment es multiplica per esqueixos o per divisió, i la reproducció normal, per llavor, és emprada solament per a obtenir-ne noves varietats Prefereix el terreny sorrenc, però s’adapta també a sòls neutres o lleugerament alcalins A Catalunya, el crisantem floreix naturalment a la darreria d’octubre Avui és una flor sollicitada, quasi exclusivament, el dia dels Morts Les varietats més…
aviònica
Transports
Electrònica aplicada a l’aviació.
L’aviònica té dos objectius principals fer més segura i més simple la navegació aèria Pel que fa al primer, el conjunt d’instruments d’una aeronau ha de permetre conèixer en tot moment la seva localització geogràfica altitud, latitud i longitud, les dades de navegació velocitat, acceleracions, ruta, la informació de previsions dades meteorològiques, aeroports d’emergència, així com assegurar les comunicacions i mantenir el control dels paràmetres de tots els mecanismes de l’avió D’altra banda, l’aviònica ha de simplificar el pilotatge De la primitiva navegació per observació directa de l’…
Emilio Botín-Sanz de Sautuola y García de los Ríos

Emilio Botín-Sanz de Sautuola y García de los Ríos
© Banco Santander
Economia
Banquer castellà.
Fill i net de banquers, estudià dret a la Universitat de Valladolid i ciències econòmiques a la Universitat de Deusto Posteriorment s’incorporà al Banco de Santander , propietat del seu pare, Emilio Botín Sanz de Sautuola, que n’era el director El 1964 fou nomenat director general, càrrec que exercí com a subordinat de la presidència ocupada pel seu pare, al qual succeí el 1986 El 1989 llançà els anomenats “supercomptes”, que permeteren al banc obtenir grans beneficis i assolir els primers llocs de la banca espanyola El 1993 protagonitzà noves iniciatives d’ampliació amb l’absorció de Banesto…
conseller primer
Dret
Figura de dret públic català que té precedents en l’Estatut del 1932 i en l’Estatut interior del 1933, els quals ja preveien la possibilitat que el president de la Generalitat delegués temporalment les funcions executives en un dels seus consellers.
L’Estatut del 1979 no estableix de manera expressa la figura del conseller o consellera primer del govern dins el sistema institucional de la Generalitat, però permet de crear-la Aquesta figura es troba regulada a la Llei del Parlament de Catalunya 1/2005, del conseller o consellera primer del govern de la Generalitat en la qual es parteix del caràcter potestatiu del nomenament i la separació pel president de la Generalitat, i es determinen els elements bàsics de l’àmbit institucional i del règim jurídic d’aquesta figura per al supòsit que qui presideix la Generalitat decideixi incloure-la en…