Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
espermatòfits
Botànica
Divisió del regne vegetal constituïda per les plantes amb flors i fruits.
Comprèn les subdivisions de les gimnospermes i de les angiospermes
pausa
Música
Unitat de figura de silenci que correspon a la rodona (unitat de figura de les notes).
Tant aquesta com les seves subdivisions són indicades amb un signe, diferent per a cadascuna
Turingià
Geologia
Tercer estatge (i edat) del Permià, mantingut especialment pels autors francesos, que jeu damunt el Saxonià i sota el Triàsic.
El nom fa referència a l’àrea tipus, que és a Turíngia Dins aquesta unitat hom distingeix tres subdivisions els conglomerats de base, els Kupferschiefer o esquists de pirita de coure i el Zechstein o Zechsteinkalk Hom el considera correlatiu del Zechstein dels autors germànics
grup melanoderm
Antropologia física
Grup de races humanes de pell fosca, cabells cresps, glàndules sudorípares abundants, llavis inflats i eversos i predomini de la dolicocefàlia.
Estan àmpliament estesos al continent africà, en algunes regions d’Àsia i la Melanèsia Més recentment, i en una mesura menor, són representats també al continent americà Comprèn les races etiòpida, melanoafricana, melanoíndia, melanèsida, khoisànida i els pígmids africans i asiàtics Algunes d’elles presenten diverses subdivisions
dicotomia
Mètode de classificació en què les divisions i subdivisions són binàries.
organologia
Música
Disciplina de la musicologia que estudia les característiques dels instruments des de l’aspecte acústic i mecànic.
Els mètodes per a aquest estudi són, sobretot, tecnològics i fisicoquímics, i hom aprofita també els coneixements de constructors, intèrprets i compositors L’organologia classifica, així, els instruments en aeròfons, cordòfons, idiòfons, membranòfons i electròfons, amb les corresponents subdivisions Per bé que hom coneix estudis organològics des del s XVII, no ha estat fins els anys cinquanta del s XX que s’han desenvolupat plenament
Nomenclatura d’Unitats Territorials Estadístiques
Matemàtiques
Sistema de denominacions elaborat per l’EUROSTAT per a la Comunitat Europea (1972).
A partir de les unitats administratives o funcionals dels estats membres, el sistema normalitza tres nivells I, regions comunitàries europees II, unitats administratives de base i III, subdivisions de les unitats II Permet, a més, la integració per agrupacions successives sempre passant pels estats, l’homogeneïtzació estadística i les modificacions per ésser un sistema obert, i possibilita de conèixer l’evolució territorial, tot establint la política regional més adient
braman
Nen de la casta braman, portant el barret blanc que caracteritza els individus d’aquesta casta
© X. Pintanel
Hinduisme
Individu pertanyent a la casta dels bramans, la primera de les quatre varṇa
(castes originàries) de l’Índia.
Segons el Ṛig Veda casta, els bramans provenien de la cara de Brahmā, i per tant eren considerats éssers sagrats que arribaren a fer de la religió un monopoli propi bramanisme Llurs privilegis eren archā veneració de la gent, dāna donacions, especialment dakṣhiṇā estipendi, ajeyatā afranquiment d’opressió i avadhyatā immunitat de la pena capital Actualment hi ha més de 1 800 subdivisions d’aquesta casta, disperses per tota la geografia de l’Índia
bronqui
Anatomia animal
Conducte que forma part de l’aparell respiratori dels vertebrats aeris i que duu l’aire de la tràquea als pulmons, i viceversa.
N'hi sol haver dos bronquis principals , que neixen a la tràquea i penetren un a cada pulmó, dins el qual es ramifiquen bronquis secundaris , fins a assolir els alvèols pulmonars bronquíols Són constituïts per una coberta fibrocartilaginosa externa i dura, una capa muscular intermèdia i un epiteli vibràtil intern ric en glàndules mucígenes, encarregat d’expulsar les impureses que porta l’aire aspirat En les successives subdivisions dicotòmiques dels bronquis es va perdent la coberta cartilaginosa i la capa glandular
demarcació
Geografia
Línia de separació, natural o convencional, entre dos o més territoris; es considera natural si el traçat s’adapta als principals accidents del relleu.
Pot referir-se a les fronteres entre els estats o bé a divisions i subdivisions dins el mateix estat La divisió de l’Estat espanyol en províncies, per exemple, fou feta durant el segle XIX —decret de 1833— i és coneguda amb el nom de demarcació territorial general Hi ha també demarcacions especials , com és ara, entre altres, les eclesiàstiques, les militars i les universitàries A França, durant la Segona Guerra Mundial, fou establerta una línia de demarcació entre la zona lliure del govern de Vichy i la zona ocupada pels alemanys