Resultats de la cerca
Es mostren 407 resultats
Consell d’Estat
Història
Òrgan consultiu que assessorava l’emperador Carles VI i els seus successors en la monarquia hispànica.
Fou creat per Carles V el 1522 per tal de dirigir els afers internacionals i els interns supranacionals Era presidit pel monarca, i tots els nomenaments eren fets per designació reial Carles V hi inclogué alguns consellers flamencs A diferència d’altres consells, hi predominà sempre l’aristocràcia, bé que tots els membres solien tenir experiència política o administrativa Amb Felip II els seus poders foren molt limitats, i les reunions, molt irregulars, però amb els seus successors formulà una bona part de la política de la corona, que els reis solien acceptar Al segle XVII foren…
pare de la pàtria
Història
Títol donat a l’emperador August pel poble i pel senat i adoptat generalment pels seus successors.
Pere de Llebià
Història
Cavaller i ciutadà de València, alt funcionari del temps de Pere el Gran i dels seus successors.
El 1276, en ocasió de la revolta dels sarraïns valencians, estigué encarregat d’organitzar un estol, del qual fou almirall suplent per l’agost de l’any següent Fou cort de València 1276-84, procurador de Menorca al moment de l’ocupació 1287-88 i tresorer de Sardenya també arran de la conquesta 1324
cavalleria de Tanca
Història
Terreny situat a Muro de Mallorca (Mallorca ), que l’any 1321 pertanyia al donzell Guillem de Torres.
Passà als Verdera, als Lloscos i als Safortesa, després comtes de Santa Maria de Formiguera, i als successors d’aquest títol
kediv
Títol equivalent a virrei.
Concedit pel soldà Abdülhamit II 1873 al paixà d’Egipte Ismā'īl, els seus successors Tawfīq i ‘Abbās Hilmī II el portaren fins el 1914
primat
Cristianisme
Autoritat de Pere en el si del col·legi apostòlic, transmesa als seus successors a la seu de Roma.
Ja Calixt I ~220 reivindicà per a ell l’autoritat donada pel Crist a Pere, però als tres primers segles, malgrat algunes mostres d’arbitratge, el primat “primacia de Roma en la caritat”, segons l’expressió d’Ignasi d’Antioquia no s’encarnà en una jurisdicció damunt les altres esglésies Lleó I posà els pilars de la doctrina de la primacia papal a partir de la tradició sòlida dels sepulcres dels apòstols Pere i Pau i de la capitalitat de l’imperi Romà I els grans pares grecs i Agustí, entre altres, reconeixien a la seu de Pere una plenitud de veritat Bé que a la llum de l’exegesi i la història…
carlí | carlina
Història
Partidari de Carles Maria Isidre de Borbó o dels seus successors que han pretès la corona d’Espanya.
comtat de Sunderland
Història
Títol anglès concedit el 1643 a Henry Spencer (mort el 1643), tercer baró Spencer.
Fou succeït pel seu fill Robert Spencer i aquest pel seu, Charles Spencer, els descendents i successors del qual foren els Spencer-Churchill, ducs de Marlborough
comtat d’Avellino
Història
Títol jurisdiccional concedit el 1456 a Galceran de Requesens i de Soler, comte de Trivento.
Passà als seus successors, els Cardona, ducs de Somma i Sessa cognominats Fernández de Córdoba, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Casanova, comtes de Cabra
ducat de Berwick
Història
Títol concedit el 1688 per Jaume II d’Anglaterra, amb el comtat de Tinmouth i la baronia de Bousworth, al seu fill natural James Fitz James Stuart, que es distingí en la Guerra de Successió espanyola (1713-14).
Sobre el dit ducat, Felip V li concedí la grandesa d’Espanya el 1707 El títol ha continuat amb els seus successors, els ducs d’Alba de Tormes
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina