Resultats de la cerca

A l’època de màxima brillantor, una supernova de la galàxia pot arribar a tenir una magnitud aparent de -20 i, per tant, pot ésser visible en ple dia Durant els darrers mil anys han estat observades a ull nu tres supernoves una l’any 1054, que fou estudiada pels astrònoms xinesos, una altra l’any 1572, que fou descrita per Tycho Brahe, i, finalment, la tercera l’any 1604, que fou estudiada per Kepler i Galileu Als llocs del firmament en els quals, segons les cròniques antigues, foren observades les supernoves resten unes nebuloses més o menys brillants en ràpid moviment expansiu, que hom creu…

Es tracta de la primera supernova visible a ull nu des del 1604 Fou vista, simultàniament, a Las Campanas Xile, al Canadà i a Nova Zelanda per O Duhalde, I Shelton i l’astrònom aficionat A Jones Vint hores abans del descobriment, hom havia detectat un gran flux de neutrins a la Terra —els neutrins són produïts per reaccions nuclears com les que es produeixen als estels— Només una petita quantitat dels que arribaren foren detectats als grans dipòsits subterranis d’aigua dels Estats Units d’Amèrica i el Japó dissenyats per a estudiar la desintegració del protó L’energia i les…

Es basen en les rares interaccions dels neutrins amb un blanc adequat, i la posterior detecció de les partícules secundàries emprant una xarxa de detectors o mètodes electroquímics El primer experiment d’aquesta mena és el de Raymond Davis, el 1976, el més recent és el detector Super-Kamiokande i el Sudbury Neutrino Observatory Tots ells confirmen la falta de neutrins solars respecte a les prediccions teòriques L’experiment de Davis consistia en un tanc de 600 tones, ple de Cl 4 C el 3 7 Cl reaccionava amb els neutrins produïts a la cadena ppIII del cicle p-p de combustió de l’hidrogen, i es…

La lluminositat de la nebulosa permet de classificar-la com un astre de novena magnitud, i la seva massa total és igual a la del Sol Hom accepta generalment que aquest cos celeste és el resultat de l’explosió d’una supernova Al centre de la nebulosa hi ha un estel nan blanc de setzena magnitud, que té el mateix diàmetre que la Terra, però una massa deu vegades més gran que la solar

La resolució de l’instrument era d’uns 2 minuts d’arc La missió conclogué al juliol de l’any 2000 després que els instruments fossin malmesos a causa d’una tempesta solar Tot i això, l’observatori superà el temps de vida que se li assignà i estudià fenòmens de l’astrofísica d’altes energies, com AGN Active Galactic Nuclei , quàsars, romanents de supernova i objectes compactes —forats negres i estels de neutrons—

Estudià a Breslau i fou professor a Hamburg El 1935 se n'anà als EUA, on formà part de la direcció dels observatoris de Mount Wilson i de Mount Palomar Es dedicà a l’estudi de les galàxies i de llur distribució a l’espai Descobrí l’existència de dos tipus distints de supernova , que anomenà tipus I i tipus II Juntament amb W Baade, identificà el 1954 una font d’emissió radioelèctrica a la constellació del Cigne

És, doncs, l’equivalent de la supernova, però amb un alliberament d’energia 100 vegades superior El seu nucli es collapsa directament en un forat negre, i a més es formen dos dolls de plasma que es mouen a una velocitat propera a la de la llum i que emeten una radiació gamma intensa Atès que els estels de massa superior a 100 masses solars són molt poc freqüents, les hipernoves també ho són S'estima que a la Via Làctia es produeix una hipernova cada 200 milions d’anys

Graduat al Massachusetts Institute of Technology 1992 i doctorat per la Universitat de Harvard el 1996 Després d’uns quants anys a la Universitat de Berkeley, l’any 1999 passà a l’Space Telescope Science Institute de la Johns Hopkins University Forma part del High-Z SN Search Program liderat per Brian Schmidt i per ell, el qual el 1998 publicà l’estudi que constatava una acceleració en l’expansió de l’univers Per aquest descobriment li fou atorgat el premi Nobel de física l’any 2011, que compartí amb Schmidt i Saul Perlmutter , el qual, al front del Supernova Cosmology Project, …

Els núvols moleculars es troben en zones del medi interestellar prou denses i fredes perquè els àtoms s’associïn formant molècules En la galàxia hi ha milers de núvols moleculars i es troben distribuïts a la part del disc Un núvol molecular gegant pot contenir de 100 000 a uns quants milions de masses solars de material Són compostos principalment d’hidrogen molecular i també d’altres molècules com ara el CO i l’H 2 O fins l’any 2000 s’havien trobat unes 100 classes de molècules interestellars Esdeveniments com l’explosió d’una supernova o la compressió d’un dels braços espirals…

Graduat en física a la Universitat d’Arizona l’any 1989, es doctorà a la Universitat de Harvard el 1993 Féu estudis postdoctorals al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics fins el 1995, que s’incorporà al Mount Stromlo Observatory de Canberra Austràlia El 1994 creà el programa High-Z SN Search, que dirigí, per a l’estudi i el mesurament de l’expansió de l’univers L’any 1998, conjuntament amb el Supernova Cosmology Project, liderat per Saul Perlmutter , el seu equip identificà evidències d’una acceleració en l’expansió de l’univers, a partir d’un estudi dirigit per Adam Guy…