Resultats de la cerca
Es mostren 317 resultats
castanyada
Menjars típics de la castanyada
© Adobe Stock / Nico
Folklore
Menjada de castanyes, normalment torrades, especialment la que hom sol fer la nit de Tots Sants.
Tradicionalment el costum ja era molt generalitzat a la fi del segle XVIII, la castanyada era efectuada en família, després de sopar el dia 1 de novembre, vigília del dia de difunts, acompanyada de panellets i vi dolç hom passava el rosari en commemoració dels morts Posteriorment, es traspassà la celebració a la vigília del dia 1 Actualment, se celebra en colles d’amics o en família, i fins i tot se’n fan de populars organitzades per ajuntaments o associacions com a postres es mengen panellets, castanyes i moniatos, acompanyats de vins dolços, rancis o també cava A les poblacions grans, pels…
ensaïmada
Ensaïmada i sobrassada, productes típics de l'illa de Mallorca
© Fototeca.cat
Pastisseria
Pasta feta amb flor de farina, llevat, ou i sucre, cuita amb saïm o amb oli, rodona, formada per un cordó de pasta retort en espiral.
Originària de Mallorca, n'hi ha de grans dimensions uns 50 cm de diàmetre i de petites, amb cabell d’àngel o sense, alguns cops amb sobrassada o carbassat Ha estat adoptada arreu dels Països Catalans Hom n'exporta grans quantitats de Mallorca a la península Ibèrica
caprimúlgids
Caprimúlgids típics de cada un dels quatre àmbits mediterranis més conspicus: l´enganyapastors (Caprimulgus europaeus) de la conca mediterrània, Phalaenoptilus nuttallii de la mediterrània californiana, Caprimulgus longirostris del Xile central i Caprimulgus pectoralis de la regió capenca
© Fototeca.cat
Ornitologia
Família d’ocells nocturns, insectívors, de mida mitjana, amb la boca grossa envoltada de pèls rígids, de colors críptics i vol silenciós, a la qual pertanyen l’enganyapastors i el siboc.
arquegoniades
Botànica
Gran grup de vegetals integrat per plantes que presenten arquegonis típics.
Comprèn els briòfits molses i els pteridòfits falgueres
braquiürs
Carcinologia
Secció de crustacis decàpodes que comprèn els crancs de mar típics.
Els braquiürs tenen el cos deprimit dorsiventralment, amb el cefalotòrax ample i l’abdomen o plèon calcificat i curt, aixafat, simètric i doblegat ventralment sota el perèion El primer parell de periopodis sol ésser més gros que els restants i té forma de pinça els pelopodis són petits, i els dos primers parells, en els mascles, són modificats normalment en apèndixs copuladors els uropodis manquen o són rudimentaris Els braquiüris són crancs gairebé sempre marins o d’aigües salabroses, bentònics i litorals, que viuen sobre el fons, enmig d’algues o colgats a la sorra o al fang solen presentar…
ciclocàrpides
Micologia
Gran grup de líquens amb apotecis típics, arrodonits i oberts o discoidals.
Els fongs que formen part d’aquests líquens presenten afinitats amb les patellariàcies Els gonidis són clorofícies, però rarament trentepoliàcies, i menys sovint cianofícies Comprèn la major part dels líquens
exemplar
Cadascun dels éssers organitzats, cossos inorgànics o objectes típics d’una categoria determinada.
remugants
Muflons de l’Atles
© Xevi Varela
Mastologia
Subordre d’animals mamífers de l’ordre dels artiodàctils, de formes i dimensions molt variables, caracteritzats per les particularitats de llur dentició i, sobretot, de llur aparell digestiu (remugament).
La dentició dels remugants és incompleta hi manquen les dues dents incisives superiors i molt sovint les dues canines superiors Les incisives inferiors tenen forma d’espàtula, i les canines inferiors, d’incisives les molars són selenodonts, és a dir, tenen el relleu de la corona en forma de mitja lluna L’estómac és dividit en quatre compartiments, anomenats rumen, reticle o bonet, llibret i quall Aquest darrer compartiment pot ésser considerat l’autèntic estómac, puix és l’únic que té tots els tipus de teixit epitelial típics de l’estómac dels mamífers Algunes famílies d’aquest…
peridi
Micologia
En certs fongs, coberta de l’aparell esporífer.
Són típics els peridis dels gasteromicets