Resultats de la cerca

Estudià a París i professà a Nevers, Poitiers i, des del 1864, a París De tendència positivista i alhora determinista, la seva posició filosòfica comporta una explicació de la història a partir de lleis equivalents a les de les ciències de la natura les seves investigacions se centraren en l’àmbit cultural i en la seva morfologia Entre les seves obres més específicament filosòfiques destaquen Le positivisme anglais 1864, Philosophie de l’art 1865-69 i De l’intelligence 1870 És autor també de diverses obres d’història com Les origines de la France contemporaine , 1876-93 i d’estudis sobre…

Des de l’any 1888 dirigí la revista “Révolution Française” i fou l’iniciador de la historiografia sobre la Revolució Francesa Discrepà d’Hippolyte Taine, i les seves teories foren completades per les posteriors indagacions d’Albert Mathiez Escriví La Société des Jacobins 1889-97, Études et leçons sur la Révolution Française 1893-1924 i Histoire politique de la Révolution Française 1901

Format sota la influència de Sainte-Beuve, Taine, Stuart Mill i Renan, des de la publicació de Hovedstrømninger i det nittende Aarhundredes Literatur ‘Els grans corrents de la literatura europea al s XIX’, 1871, esdevingué capdavanter de l’oposició al Romanticisme i, influït per Nietzsche, desenvolupà les teories del radicalisme aristocràtic i el culte a l’heroi Autor de nombroses obres de crítica, cal destacar les biografies Shakespeare 1895-96, Heine 1897, Ibsen 1909, Goethe 1915, etc

Format dins el positivisme i seguidor de Taine, començà publicant poesia Edel 1878 i Les aveux 1883 El seu primer èxit fou Essais de psychologie contemporaine 1883-85 Sobresortí tot seguit com a autor de novelles psicològiques, en plena època naturalista Però l’anàlisi de base científica de les seves primeres novelles, com Cruelle énigme 1885, André Cornélis 1886, etc, evolucionà aviat cap a una actitud moralista, de defensa dels valors tradicionals l’ordre, la família, etc i de denúncia del positivisme, del materialisme, de la lluita de classes, etc Le disciple, 1889 Cosmopolis…

D’important família pagesa, estudià a l’Institut Balear de Palma 1861-71 i tingué una forta amistat amb Joan Alcover i especialment amb Costa i Llobera, amb qui mantindria una extensa correspondència Estudià lleis a Barcelona 1871-73 i Madrid 1874-76 i exercí després a Palma, primer d’advocat i després de jutge 1878-90, fins que passà a viure a la seva casa pairal de Son Fortesa 1890-1914 El 1899 començà a collaborar a La Roqueta amb el pseudònim de Joan de Passatemps , en forma de petites proses descriptives de la pagesia mallorquina, i posteriorment a Mallorca , Joventut i Catalunya de…

Es difongué ràpidament als altres països europeus, constituint un dels moviments ideològics més vigorosos de tota la resta del segle, i es caracteritza per un decidit empirisme segons el qual l’única realitat i l’únic coneixement positius corresponen als fenòmens observables, al qual contribuí tant l’antimetafisicisme de Hume i àdhuc del kantisme, com el progrés enlluernador de les ciències naturals i de la tècnica que és a la base de la consolidació i el desenvolupament de la moderna societat industrial burgeso-liberal Típicament representat per A Comte, iniciador de la sociologia, el…

De família humil, participà en la campanya d’Àfrica 1859-60 Residí molt temps a Sevilla, on inicià una carrera política que el feu un dels capdavanters del federalisme i hi dirigí  La Andalucía 1870, que aconseguí una certa repercussió a escala estatal Publicà també assaigs com Estudios contemporáneos 1865, i un interessant fullet, Patria y federalismo 1873 Posteriorment residí a Madrid i, retirat de la política, es dedicà només a la investigació, sobretot artística i literària, i al debat intellectual, tot manifestant-se darwinista i positivista Havia dirigit a Madrid la interessant Revista…

De l’època romàntica sorgí el realisme en novella, però després del 1850 la difusió del positivisme i l’entusiasme, ple de fe, pels estudis científics conduí els novellistes a un nou planteig, més de la temàtica i la finalitat de la narració que no pas de la forma narrativa L’escriptor utilitza els mètodes de les ciències experimentals i accepta la tesi de Taine l’home és sotmès al determinisme universal els sentiments i els caràcters són rigorosament predestinats, i unes lleis, especialment les lleis de l’herència, regeixen el context literari, així com les lleis naturals…

Vida i obra De família benestant, estudià dreta la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Milà i Fontanals i de Manuel Duran i Bas, i convisqué amb el seu cosí i amic Narcís Oller, amb qui compartia les aficions literàries Llicenciat el 1873, després d’una breu estada a Madrid per complir el servei militar, s’introduí en el món literari fins el punt d’abandonar l’advocacia i, installat a Barcelona, professionalitzar-se aprofitant la gran expansió del món editorial barceloní, bàsicament en les edicions en llengua castellana Així, collaborà a La Ilustración Universal , El Siglo Literario…

Vida i trajectòria política Fill d’hisendats, estudià lleis a Barcelona 1887-93 i es doctorà a Madrid 1894 El 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista, del qual fou secretari de la secció de dret i filosofia i lletres 1888-89 i president 1890-91, càrrec des del qual pronuncià un remarcable discurs nacionalista El 1891 fou elegit secretari de la junta de la Unió Catalanista i intervingué en la preparació i els debats de la seva assemblea de Manresa que aprovà les anomenades Bases de Manresa Redactà íntegrament les proclames de la Unió La qüestió social i la política 1891, editada amb motiu…