Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
taronger
Tarongers
© C.I.C-Moià
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 3 a 7 m d’alçària, de capçada arrodonida, de fulles el·líptiques agudes, amb el pecíol estretament alat, de flors blanques i oloroses, solitàries o en petits ramells, i de fruits (les taronges
) en hesperidi, globosos, de polpa dolça i sucosa, i de pela gruixuda, granelluda i de color ataronjat.
És oriünd de la Indoxina i el seu conreu, molt antic, és actualment estès a totes les regions de clima mediterrani El País Valencià n'és una de les principals zones productores del món Comprèn moltes cultivars Vol un clima sec i càlid, regs i sòl fèrtil
taronger nan
Taronger nan
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Arbust amb port d’arbre nan, de la família de les rutàcies, de fulles d’un verd fosc, coriàcies, petites i atapeïdes, de flors nombroses, blanques i fragants, i de fruits en hesperidi, petits i de color ataronjat viu.
És una planta decorativa oriünda de la Xina
taronger agre
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 3 a 8 m d’alt, de capçada arrodonida, de fulles el·líptiques i agudes, amb el folíol amplament alat, de flors blanques i molt oloroses, solitàries o en petits ramells i de fruits (les taronges agres) en hesperidi, arrodonits, de polpa agra i de pela ataronjada.
És originari del SE d’Àsia i és plantat en jardins, parcs i horts, com a ornamental i també per l’escorça del fruit, amb la qual hom prepara melmelades, medicaments i licors
Just Pastor Fuster i Taronger
Arxivística i biblioteconomia
Història
Bibliògraf i erudit.
Cursà estudis de llatí a les aules de la seu de València i de filosofia a la Universitat Després regí fins a la mort la llibreria fundada pel seu pare, M Fuster i Membrado Durant la guerra del Francès fou voluntari a les forces locals de defensa i, sense ésser afrancesat, fou batlle de barri 1813 L’establiment de Fuster fou centre de reunió del nucli illustrat valencià de Pérez i Baier, JA Maians, FX Borrull, J Villanueva, etc, alguns dels quals l’ajudaren a la collecció de dades per a redactar la seva Biblioteca valenciana 1827-30, les fonts més importants de la qual, a banda…
mandariner
Botànica
Agronomia
Arbre baix, de la família de les rutàcies, de fulles alternes, coriàcies i estretament el·líptiques, de flors blanques, solitàries o en petits ramells axil·lars, i de fruits (les mandarines) en hesperidi.
Originari de la Xina i de la Cotxinxina, és conreat en diverses regions temperades càlides, entre les quals els Països Catalans meridionals
aiguanaf
Farmàcia
Perfumeria
aigua aromàtica destil·lada
, obtinguda a partir de flors de taronger fresques, que és utilitzada com a antiespasmòdic i en perfumeria.
Per a obtenir 200 parts d’aiguanaf cal tractar 1 000 parts de flors Un producte substitutiu similar és preparat dissolent en aigua l’oli essencial de la flor de taronger
tarongina
Tarongina
© C.I.C - Moià
rutàcies
Botànica
Família de terebintals composta per plantes llenyoses o rarament herbàcies, amb glàndules secretòries, de fulles simples o compostes, sovint trifoliolades i generalment alternes, de flors comunament actinomorfes, hermafrodites, diclamídies, hipògines i obdiplostèmones, i amb fruits de diversa mena.
Comprèn prop de 2 000 espècies, que habiten els països càlids i temperats de tot el món Rutàcies més destacades Casimiroa edulis casimiroa Chloroxylon swietenia llimoner de Ceilan Citrus aurantium taronger agre Citrus bergamia bergamoter Citrus grandis aranger gran , pomelo Citrus limetta llimoner dolç Citrus limon llimoner , llimonera Citrus medica poncemer , cedrater, poncirer Citrus myrtifolia taronger nan Citrus nobilis mandariner , taronger mandarí Citrus paradisi aranger Cusparia officinalis angostura Dictamnus sp dictam , timó reial Dictamus albus…
antranilat de metil
Perfumeria
Cristalls que es fonen a 24-25°C; bull a 135,5°C a 15 mm de mercuri.
Present en molts olis essencials tarongina o flor de taronger, bergamota, gessamí, ilang-ilang, etc és obtingut sintèticament per esterificació amb metanol de l’àcid antranílic i, amb el nom d’essència de tarongina flor de taronger artificial, és molt emprat en perfumeria i per a perfumar pomades L' antranilat d’etil , líquid que bull a 260° , té olor i aplicacions similars
Polinyà de la Ribera
Campanar de la parròquia Sagrat Sopar del Senyor de Polinyà de la Ribera
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, estès a la plana al·luvial de la dreta del Xúquer (límit septentrional del terme), després de la seva confluència amb el riu Magre.
El regadiu ocupa la totalitat del territori, gràcies a l’aigua del Xúquer, a través de la séquia dels Quatre Pobles o de Corbera, i el conreu principal és actualment el del taronger 1000 ha resten encara 80 ha d’arrossar, record de l’antic predomini d’aquest conreu, reduït constantment els darrers decennis a favor del taronger Hi ha magatzems de preparació de fruita L’augment demogràfic, constant fins el 1940, s’ha deturat a causa de l’emigració, sobretot cap a França El poble 2246 h agl 2006, polinyaners 12 m alt és a la dreta del riu L’església parroquial Sant…