Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Pasqual Godes i Tarrats
Música
Cinematografia
Compositor i director d’orquestra.
Els inicis de la seva formació se situen a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona, però poc temps després ingressà a l’Escolania de Montserrat Deixeble d’Enric Morera en la disciplina d’harmonia, posteriorment fou professor de piano i de fagot a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Alhora exercí de director orquestral de diferents teatres de la ciutat comtal En el catàleg de la seva obra destaquen diferents sardanes i revistes i sarsueles com Amor y melodía , L’Hereu Riera, Mate al diablo, La Gloriosa 1934, El 13000 , de la qual es feren més de 100 representacions al teatre…
, ,
Francesc Tarrats i Bou
Museologia
Museòleg i arqueòleg.
Inicià la seva trajectòria professional com a conservador i codirector dels programes d’excavació al Museu de Badalona 1974-78 Director del Museu Provincial de Càceres 1978-79, del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona 1979-97 i del Museu d’Història de Tarragona 1986-91, ha estat responsable dels projectes museístics de conjunts arqueològics com la villa romana dels Munts o del mausoleu constantinià de Centcelles L’any 1997 fou nomenat director del Museu d’Arqueologia de Catalunya , càrrec del qual dimití el 1999, any que es reincorporà a la direcció del Museu Nacional Arqueològic de…
Josep Maria Fontana i Tarrats

Josep Maria Fontana
© Fototeca.cat
Literatura
Política
Polític i escriptor.
De família d’empresaris tèxtils, estudià a Barcelona, on freqüentà els cercles del tradicionalisme i la Falange , a la qual s’afilià El 1934 en fundà la secció local a Reus, i el 1935 fou nomenat cap de publicacions a Catalunya El 1936 passà a la zona del govern de Burgos i s’incorporà al front, on fou ferit Amb Xavier de Salas, el 1937 fundà la revista Destino Cap territorial de Tarragona de Falange Española y de las JONS 1938-43, governador civil de Granada 1943-47 i cap del sindicat tèxtil 1947-54, posteriorment residí a Madrid Diputat a les Corts franquistes en 1943-55, la seva carrera…
Joan Prats i Vidal
Agronomia
Terratinent.
Emigrà a Puerto Rico i s’establí a Ponce 1833 El 1850 ja era considerat un ric comerciant d’aquesta ciutat Ocupà càrrecs municipals i el 1857 formà part, amb els catalans Lluís Becerra i Ramon Tarrats, de la comissió que establí el reglament de la Sociedad del Ferrocarril, per explotar una línia en el trajecte de Ponce a Santa Isabel de Coamo, amb extensió fins a Guayama El 1872 fou nomenat vicepresident del Centro Hispano-americano a Ponce Fou condecorat amb la Cruz de Carlos III 1854 i amb la d’Isabel la Católica 1870 Era cosí de Joan Prim i Prats , governador i capità general
Joan Maria Thomàs Andreu
Historiografia
Historiador.
Professor d’història contemporània a la Universitat Rovira i Virgili i Research Fellow a la de Wisconsin-Madison, s’especialitzà en l’estudi de la Segona República, la Guerra Civil Espanyola i el franquisme Expert sobre la FET-JONS, de la seva bibliografia destaquen títols com Falange, guerra civil, franquisme FET y de las JONS de Barcelona en els primers anys del règim franquista 1992, Premi Ciutat de Barcelona, José M Fontana Tarrats biografia política d’un franquista català 1997, Lo que fue la Falange la Falange y los falangistas de José Antonio, Hedilla y la Unificación…
els Munts

Vista aèria de l’extens cementiri que s’ha descobert en la vil la romana dels Munts (Altafulla)
© Fototeca.cat
Antiga possessió del municipi d’Altafulla (Tarragonès), al límit amb el de Torredembarra, prop de la costa, davant el promontori del cap Gros.
Hi han estat trobades les restes d’una villa romana, una de les més importants, no solament de l’àrea suburbana de Tàrraco, sinó de tot el conjunt dels Països Catalans Una part de les ruïnes corresponen a unes termes privades, marítimes Als anys vuitanta hom hi va fer excavacions sistemàtiques els materials són al Museu Arqueològic de Tarragona i hi és prevista la creació d’un museu monogràfic in situ L’època principal de vida fou del sI al VdC A la dècada de 1990 hom hi realitzà noves intervencions arqueològiques, dirigides per Francesc Tarrats i Marta Vilalta, per tal d’adequar-lo per a la…
Museu d’Arqueologia de Catalunya

Sala Phónike, dels homes vermells, del Museu d'Arqueologia de Catalunya
© Museu d'Arqueologia de Catalunya
Museu
Historiografia catalana
Arqueologia
Institució creada el 1990, amb la qual hom uneix en una sola entitat el Museu Arqueològic de Barcelona, el Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants, de Girona, els museus d’Empúries, Ullastret i Olèrdola amb els seus corresponents jaciments arqueològics, i el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.
De caràcter administratiu i autònom, també articula els equipaments vinculats a la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya Arqueoxarxa , la Ruta dels Ibers i la Ruta de l’Art Rupestre, així com el Centre Iberia Graeca Tutela científicament els jaciments del castell de Palamós, del coll del Moro , del Molí d’Espígol, del Castellet de Banyoles, de Guissona i de la Roca dels Moros Amb la culminació, l’any 1996, del procés de transferència de la Diputació de Barcelona a la Generalitat de Catalunya del Museu Arqueològic de Catalunya i dels museus d’Ullastret i Olèrdola, hom feu…
,
franquisme

Francisco Franco amb membres de l'Església Catòlica i de la Falange (1938)
Història
Política
Règim polític dictatorial implantat a l’Estat espanyol entre el 1939 i el 1975 com a resultat de la Guerra Civil de 1936-39 en el qual el general Francisco Franco Bahamonde detingué el poder hegemònic.
Inicialment el franquisme fou un sistema de poder d’excepció de l’oligarquia agrària, financera i industrial, emparentat amb les causes i objectius del feixisme, però amb profundes arrels en el tradicionalisme catòlic i conservador hispànic Dotà l’estat d’una administració totalitària basada en l’existència d’una ideologia oficial —el nacionalsindicalisme—, d’un partit únic —FET y de las JONS Falange Española— i d’un cap que concentrà tots els poders de l’estat Mantingué el control dels mitjans de comunicació, una forta intervenció en la producció i el treball i forçà la desaparició política…
Sant Joan Despí
Vista del polígon industrial de la Fontsanta i de les instal·lacions de TV3 a la població de Sant Joan Despí, comarca del Baix Llobregat
© B. Llebaria
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, situat al pla del Llobregat, a l’esquerra d’aquest riu, límit occidental del terme.
Situació i presentació El municipi confronta amb els de Sant Just Desvern i Sant Feliu deLlobregat sobre el veïnat de les Begudes, al N, amb Esplugues deLlobregat i CornellàdeLlobregat, a l’E al SE el barri de les Planes forma un continu urbà amb Cornellà Al S-SW limita amb Sant Boi deLlobregat, i a l’W amb Santa Coloma de Cervelló pel curs del Llobregat Al terme es distingeixen clarament dos…
Reus
El nucli antic de la ciutat de Reus presidit per l’església de Sant Pere
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Camp, en una plana de sedimentació quaternària lleugerament inclinada cap a mar, sense accidents, tret de les rieres de la Quadra i de l’Abeurada, a l’E, i dels barrancs de l’Escorial i de Pedret, a l’W.
Situació i presentació El terme té una altitud que oscilla entre els 114 i els 180 m El seu terreny és generalment pla i només al sector N s’alcen uns petits turons, que són els darrers contraforts de les Muntanyes de Prades El terme és situat gairebé al centre de la plana del Camp, limitat per les Muntanyes de Prades i la mar Confronta al N amb els termes de l’Aleixar, Castellvell del Camp, Almoster i la Selva del Camp, a l’W amb Riudoms i, ja del Tarragonès, amb Constantí E, Tarragona SE i Vila-seca S Cap riu no travessa el terme però en canvi hi ha nombrosos barrancs i rieres, entre els…